Museu de la Pesca

Subscribe Twitter

30 de maig del 2009

El "peix reial de tall" o "peix senyoriu"



Els pescadors d’època moderna havien de pagar tot un seguit d’impostos de naturalesa feudal. El més conegut era el delme, una teòrica més que real desena part de la captura destinada al manteniment del culte i altres manifestacions religioses. A banda del delme havien de pagar altres càrregues, una de les quals, el “peix reial de tall”, és prou curiosa.

L’anomenat “peix reial de tall” o “peix senyoriu” consistia en donar directament al senyor feudal part o la totalitat – segons el lloc – de determinats peixos amb un alt valor simbòlic a l’època. Per la seva exclusivitat, exiquisidesa, refinament o raresa el seu consum quedava restringit al reduït grup social de la noblesa: “La excepció fa la raresa i la raresa engendra el privilegi”.

La llista de peixos “reials” o també dits “senyorius” podia variar d’un terme a l’altre. Generalment s’incloïen els emperadors, salmons, dofins, peixos espasa, tonyines i círvies. L’esturió, però, ostentava el màxim grau dins d’aquesta escala simbòlica. Significava el refinament extrem, el consum ostentatori, el menjar meravellosos. Per això en faules i contes d’origen francès apareixien representats a les taules dels nobles i cavallers o en els somnis d’aquells que passaven gana, com a símbol d’exuberància alimentària.

Els “pisces regales” va ser una càrrega nascuda al nord d’Europa al segle X en relació a les balenes avares a la platja que ràpidament es va estendre per la Mediterrània afectant a altres tipus d’animals marins. El seu valor econòmic no era molt elevat, però als monjos del monestir de Sant Pere de Rodes, o de Sant Feliu de Guíxols – el clergat sempre ha estat uns dels principals beneficiaris de la renda pesquera – els servia per proveir-se de tonyina de forma gratuïta.

Tot fa pensar aquest dret era una mera demostració de poder i sobirania – i que en alguns regnes, com a Anglaterra, encara perdura formalment. En paraules de Zuchitello, “eren signes externs del domini dels senyors, i per insignificants que fossin, no hi renunciaren. Era el reconeixement palès que tots els drets de pesca pertanyien al senyor”. Efectivament, cal pensar que el peix reial de tall deuria ser un símbol de poder, una reverència. Per això, el bisbe de Tarragona afirmava en relació al peix reial de tall que “...la cosa es de poch profit, sino per la pertinència.”

Dossier de premsa, maig 2009

Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós, ha confeccionat un dossier de premsa corresponent al mes de maig de 2009 amb les notícies més destacades a l'entorn de la pesca catalana. Esperem que us sigui d'interès.

Dossier de premsa, maig 2009

01/05/2009
Gallén exigeix que es retire la sanció als pescadors del Grau
Pàgina26.com

Pesca Ràpita té un deute d'1 milió d'euros
EL PUNT

04/05/2009

LIRTA estudia nous envasats per a la gamba i la sardina
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural

El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar
Emporda.info

05/05/2009

La veda biològica manté aturades les 23 barques d'arrossegament fins el proper 1 de juliol
Revista Cambrils Portada

07/05/2009

El Parlament aposta per estendre la veda de pesca a Girona l'any 2010
Diaridegirona.cat

08/05/2009
Mals dies per al peix blau
El Periódico de Catalunya

10/05/2009

La festa del menú de la gamba reparteix 1.300 racions de gambes.
GironaNoticies.com

13/05/2009
Mataró acollirà la celebració de la Gran Festa de la Pesca Catalana
Diari de Mataró

14/05/2009
Festa marinera
EL PUNT

Présctecs al sector de la pesca i aqüicola
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

La Confraria de Pescadors participa a la Gran Festa de la Pesca Catalana
Radioarenys

15/05/2009

Llançà acull del 30 de maig al 28 de juny les sisenes jornades gastronòmiques del peix de palangre
9Diari

Peix Blau Ganxó
EL PUNT

16/05/2009

Protegir les àrees marines, "l'assignatura pendent" d'Espanya
EFE

Dotze aficionats a la cuina participen avui al concurs popular de Begur
Diaridegirona.cat

Boquerones, anchoas...¿Es lo mismo? Sí, no, depende de cómo se mire
La Vanguardia

17/05/2009

la reserva marítimo-pesquera de les illes formigues
Diaridegirona.cat

18/05/2009

Amer creu que la recollida de meduses serà un "bon complement" per als ingressos dels pescadors
Europa Press

Volen obrir al públic els fars de Palamós, Sant Sebastià, Roses i s'Arenella
EL PUNT

19/05/2009

Posen vigilants de seguretat a la llotja de peix de Roses
Emporda.info

Calafell viurà el cap de setmana la VIII Fira del Mar
El3devuit

20/05/2009

Aposten per instal·lar la depuradora de marisc al costat de la planta de filetejat de Roses
Diaridegirona.cat Comarques

21/05/2009
El Congrés dels Diputats aprova la proposició no de llei de CiU per permetre activitats de pesca-turisme
Revista Cambrils

Dotze restaurants a la mostra de peix blau
Diaridegirona.cat


22/05/2009

Com en els vells temps
EL PUNT

Foto denúncia: El Serrallo, un itinerari dissuasori
Tot Tarragona.cat

Comissen 90 quilos de peix a un venedor ambulant al carrer de Sant Antoni de Valls
EL PUNT

El CSIC detecta grandes bancos de medusas delante de la costa catalana y balear
La Vanguardia

23/05/2009

El conseller Llena destaca la importància de preservar l'ofici de pescador
Emporda.info

24/05/2009

Pesca destina 823.000 euros a millorar l'eficiència energètica dels vaixells
Diaridegirona.cat

25/05/2009

L'Escala, un dels municipis de la Costa Brava amb més desperfectes cinc mesos després de la llevantada
9Diari

L'Escala i Blanes són els municipis amb més danys cinc mesos després de la llevantada
Diaridegirona.cat

26/05/2009

Conferència: Peixos i pescadors en època romana
Tinet

L'espoliació pesquera dels mars va començar fa almenys mil anys
El Periódico de Catalunya

27/05/2009

Oceana denuncia les descàrregues il·legals de tauró pelegrí a la Ribera Baixa
Ecodiari

Sampol preguntarà al Govern al senat quines mesures preveu adoptar per combatre la plaga de meduses
Europa Press

L'Escola del Mar organitza una tertúlia amb pescadors
EL PUNT

28/05/2009

Dimiteixen el president i la junta directiva de la Confraria de Pescadors de la Ràpita
La Plana Ràdio

Dimiteix el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, pressionat pel sector
EL PUNT

29/05/2009

El Govern destina 2,6 milions a la reestructuració de la pesca
Europa Press

Llançà presenta les sisenes Jornades Gastròmiques del Peix de Palangre anb un ampli ventall dactivitats
9Diari

Salou acull la segona edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada
Revista Cambrils

Sobre el termini per sollicitar els ajuts del Fons Europeu de la Pesca
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Del mar a la taula
EL PUNT

De la mar
EL PUNT

Una indústria amb gran estabilitat
La Vanguardia


30/05/2009

«El director general de Pesca hauria de plegar, no tutela les confraries»
EL PUNT

Gènova va celebrar la fira Slowfish, que expandeix l'hàbit d'alimentar-se amb pesca sostenible
El Periódico de Catalunya

Conferència: La pesca a la Roma antiga
Tinet

15 de maig del 2009

Les migracions dels pescadors catalans


Un dels fets sorprenents de la història de la pesca catalana és la capacitat que han tingut els nostres pescadors per emigrar i treballar en aigües allunades del mar català. Van ser tot uns aventurers i uns pioners de la pesca mediterrània i responsables d’importants processos d’innovació tècnica a diverses parts d’Europa.

Són coneguts ja els viatges dels pescadors catalans durant el segle XVIII cap al sud peninsular a la recerca del peix blau. Sobre la base de la sardina i l’anxova van bastir una important indústria de transformació del peix en salaons, alguns dels quals – com els fabricades a Sant Feliu de Guíxols – nodrien els mercats de Sant Peterburg, a Rússia. D’Andalusia - els sitgetans es van establir a la Figuereta, avui Isla Cristina - van passar a Galícia, on van revolucionar el panorama pesquer no sense provocar greus conflictes socials amb els pescadors locals. Introduint noves tècniques de captura més eficients van aconseguir incrementar la producció i industrialitzar la producció de salaons. Els coneguts “fomentadors” – empresaris vinculats a la captura i salaó de peix – van escriure un dels principals episodis de la història pesquera espanyola i estan en la base del desenvolupament de la indústria pesquera a tot l’Atlàntic.

La expansió pesquera cap a Orient, iniciada ja al mateix segle XVII va tenir una influència també notable. Tot indica que patrons catalans introduir l’art de bou i la pesca d’arrossegament a les costes italianes. El rebuig generalitat a aquest art, que era considerat perjudicial per la supervivència de les espècies i un gran competidor als mercats – a Barcelona diversos patrons de gànguils van estar a punt de ser apallissats per la multitud – fomentà l’emigració cap a aigües menys conflictives.

Però un dels episodis més destacats i alhora polèmics va ser la instal•lació d’una col•lònia catalana a Marsella, departament a on van introduir la tecnologia del palangre. A partir de 1720, aprofitant un episodi de pesta que va desocupar bona part del barri marítim de la ciutat focea, diverses famílies de pescadors van decidir instal•lar-s’hi. La població augmentà, fins crear un barri, el “barri dels catalans”; segons paraules de Dumas al Conde de Mont-Cristo: "...romanen fidels a aquest petit promontori sobre el qual es van abalançar com una banda d'aus de mar, casant-se entre ells i conservant els costums de la seva mare pàtria de la mateixa manera que conservaren el seu idioma”. La seva presència ha deixat un ric llegat toponímic a tot el departament.
Els catalans a Marsella no va ser mai ben rebuts pels pescadors locals, que els percebien com una competència. Durant el segle XVIII es succeïren els iniciatives marselleses per foragitar-los, però sense gaire èxit, atès que, com considerava el 1790 el govern local, “Cinquanta anys d’experiència ens han provat que els devem l’abundància de millor pesca. Quan els Catalans s’han allunyat dels nostres ports o han cessat la seva pesca, el preu del peix s’ha incrementat de cop i volta en tal proporció que ha estat impossible que el poble es nodreixi”. (Fragments extrets de Pierre Echinart).

Un altra ocasió parlarem del paper dels catalans en la indústria del corall, on van demostrar una iniciativa igualment destacable.
Imatge inicial. Le Port des Catalans à Marseille, vers 1800 Aquarelle de 25x35cm par Jean-Jérôme Baugean. http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_Catalans_-_vers_1800.PNG

13 de maig del 2009

Notes sobre el porc de mar (Oxynotus centrina)


Avui volem parlar del porc de mar (Oxynotus centrina, Linnaeus 1758), un esqual amb una història particular.

Aquest animal de l’orde dels squaliformes es troba repartit per tota la Mediterrània i l’Atlàntic Oriental. Mesura entre 1-1,5 metres, és de color gris fosc-negre i ulls prominents. Es pot pescar a profunditats entre els 10 a 800 metres. Al mar català és un animal freqüent, conegut segons el port com porc de mar, porquet, truja, tocino o tocinet, en clara referència a la similitud morfològica amb el porc terrestre; a França, ”porc de mar” era sinònim d’un tipus de dofí força comú. Segons la RedList de la IUCN actualment es troba en un estat de conservació crític. En regions com el Golf de Lleó s’ha extingit a causa de la captures accidentals de les flotes d’arrossegament.

Durant segles la captura d’aquest animal a prop de la costa va ser un fet habitual. Es troba, per exemple, en el Thesaurus de Pere Torra del segle XVII. És comú també trobar-ne referències en documents medievals i moderns, pescats principalment amb arts de platja.

El porc de mar va un animal poc estimat per la població a causa del seu aspecte fantasmagòric, grotesc i perillós. Avui encara alguns pescadors mediterranis creuen que la captura d’un porc de mar porta mala sort a l’embarcació. Durant bona part de l’Edat Mitjana va patir l’estigma social de l’Esglèsia Catòlica. El desconeixement del mar i dels animals que l’habitaven donava peu a supersticions i creences de tota mena, i l’estranya morfologia i aspecte amenaçador d’aquest animal facilicità que se l’inclogués en el llistat d’animals considerats impurs: susceptibles d’haver consumit carn humana. Les ordenances del peix de la ciutat de Barcelona del segle XV en prohibien la seva comercialització al costat d’altres taurons: “Que no•s puga tallar Camari, i ne sporti ne truia marina”, a pena de 30 sous – segons la transcripció de Bajet (1993).

Si es pescava no es llençava: la seva pell rasposa era utilitzada com a pulidora. No hem trobat receptaris que inclogeussin el porc de mar en cap plat – no confondre amb el “porc de mar” amb què assimila Aristòtil a la tonyina. No obstant, era consumit pels pescadors si en capturaven algun. A Palamós ens han explicat que és un animal amb molt poca carn, però la que tenia s’obria, es filetejava i es deixava assecar. Un cop seca es tallava a daus per incorporar al suquet de peix.
Malgrat el rebuitg social, el fetge del porc de mar ha estat utilitzat en la medicina tradicional com a potent cicatritzador de cremades. El procediment per preparar el remei consistia en obrir l’animal i extirpar-li el fetge, que es deixava assecar penjat en un lloc ventilat. Durant el procés d’assecament desprenia un greix que es recollia en un recipient. L’aplicació d’aquest greix curava la cremada de forma inmediata, afavorint a més que aquesta no deixés marca a la pell.

8 de maig del 2009

17 de maig, tirada de l'art a Palamós


El Museu de la Pesca ha organitzat pel 17 de maig una tirada de l'art a la platja de Palamós.
 amb la col·laboració d’Associació El Mamelló de Pineda de Mar, Associació A Tot Drap de Sant Pol de Mar, la Confraria de Pescadors de Palamós i l’Associació d’Amics del Museu de la Pesca.
1a tirada: 9 a.m.; 2a tirada: 10 a.m.
Taller d'estrops per tirar de l'artó
Hi ha sardinada popular pels participants.

Aprofitant la ocasió, parlarem dels arts de platja, i en concret de l'artet.


Descripció

Els arts de platja eren ormeigs de tir (es tirava d’ells des de la platja) i ròssec (arrossegaven pel fons). Al llarg de la història van existir diferents tipus i manera de classificar-los. Segons la mida de l’ormeig i la malla, l’espai de treball i la població rebien un nom o altre: art, art gros, art de port de reig, xàvega, art de dia, bolitx, bolitx de roda, artet, artó, bouet, bolivet, rossegall,...


L’artet era un dels arts de platja més petits. Al llarg del litoral era conegut com art de dia, artó o bolitx. Muntava un cóp o corona de 4 a 5 metres de llarg i 2 o 3 d'alçada, dues bandes de diferent mida de malla i molta sirga, amb suros a la relinga superior i ploms a la inferior. Uns suros rodons a la relinga de ploms impedia que s’enfonsés en el fang del fons.

En terra, es podia calar des de la platja, una cala o des d’una roca ample – anomenada eixugador – arran d’aigua, a l’alba (matinada) o la prima (crepuscle). Ocupava de 3 a 8 homes, que formaven una “companyia”.

Per començar el bol es deixava un dels caps de l’art en terra i es sortia bogant amb rumb perpendicular a la platja. Un cop lliurat tot el cap, l’embarcació virava, dibuixant un semicercle mentre s’anava calant la xarxa, en direcció de nou a la platja a distància regular de l’altre cap. En alguns paratges l’artet es podia calar nedant.

En arribar a terra començava l’operació de cobrar l’ormeig. Els pescadors es dividien entre els dos caps per estirar-lo a braços o fent servir l’estrop - corda d’espart que es lligava a un dels caps i es passava per l’esquena per facilitar la feina –. El patró dirigia la operació, observant la direcció de la corrent i la feina dels tiradors per impedir que s’estirés més d’un costat que de l’altre. Una boia lligada al centre de l’art servia per conèixer la seva posició. A cada passada el tirador anava des d’arran d’aigua al final de la platja, on els “nanos” anaven amollant els caps.

El peix es concentrava dins del cóp a mesura que l’art era arrossegat fins que era tret fora de l’aigua. S’obria la corona i es buidava a la sorra, on el peix es triava per espècies i per mides, es feien les parts i es pagava els tiradors.

L’artet també s’emprava des d’una barca estant. En aquest cas la malla era més cega i reforçada. Els pescadors calaven l’ormeig formant un cèrcol, fondejaven l’embarcació i el cobraven tirant des de popa i proa, fins que arribaven a la barca els escalons – inici de les bandes de l’artet. Llavors es cobrava l’art a braços i es pujava a bord.

Embarcació

Generalment s’utilitzava el caro, d’eslora entre sis i vuit metres, amb bancs per als remers, sense pal, coberta ni corredor. Amb tot, sovint s’utilitzaven les embarcacions que es tenien a l’abast, bots i llaguts .

Espècies objectiu

Sardina (Sardina Pilchardus); anxova (Engraulis encrasicholus) ; calamar (Loligo vulgaris ); besug (Pagellus acarne ); pagell (Pagellus erythrinus); Gerret (Centracanthus cirrus); boga (Boops boops); sorell ( Trachurus trachurus). Excepcionalment peix de bastina (esquals), bonítols, tonyina i altre peix migratori.

Història


Els arts de platja tenen un origen antic. Es troben representats en gravats i mosaics d’època egípcia, grega i romana. A Catalunya és habitual trobar-los a partir de l’Edat Mitjana, tant a les platges i cales com en els aiguamolls litorals.

La versió més gran, la xàvega, era coneguda com “l’art dels pobres”. Tothom qui ajudava a estirar la xarxa guanyava una petita part de la pesquera: “a l’art, tothom hi té part”. Proliferaren sobretot en temps de crisis, fins a la postguerra. Van desaparèixer durant la dècada de 1960.


Els artets o bolitxs van ser especialment importants al Cap de Creus i al Cap de Begur en companyia d’una embarcació amb un llum per atreure els peixos de nit, a “l’encesa”.

Àmbit de treball

Platges, cales i eixugadors a les roques. Fons nets, sorréncs i d'alguer prop de les platges.

Estacionalitat

De dia, tot l'any; de nit, limitat a les fosques (absència de lluna)

Horari

Alba (matinada) i prima (crepuscle): quan es mou el peix

7 de maig del 2009

Converses de Taverna: velles i noves tripulacions


Velles i noves tripulacions

Dos generacions de pescadors, vells i nous patrons de pesca, parlaran de l'evolució de l'ofici en els darrers 50 anys: les millores en els bastiments, la introducció de la tecnologia, la relació amb les tripulacions, el treball a bord, del ranxo a l'entrepà, les captures, la comercialització,...

Organitza: Museu de la Pesca

Divendres 8 de maig
de 7 a 8 del vespre
Lloc: Taverna Ca la Pepa Caneja
Plaça de Sant Pere, 14. Palamós

4 de maig del 2009

Dossier de premsa, abril 2009

Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós, ha confeccionat un dossier de premsa corresponent al mes d'abril de 2009 amb les notícies més destacades a l'entorn de la pesca catalana. Esperem que us sigui d'interès.

Dossier de premsa, abril 2009

01/04/2009
L'activitat del port comercial de la Ràpita va baixar l'any passat un 43 per cent
EL PUNT Portada Tarragona

Els pescadors gironins van capturar un 25% menys de peix el 2008 i els guanys per la venda van baixar un 9%
EL PUNT Economia Països

02/04/2009
Llançà engega una ruta per les platges i les arts de pesca
Diaridegirona.cat Comarques

03/04/2009

Ajuts per reparar els perjudicis causats als sectors pesquer i de l'aqüicultura pel temporal del desembre de 2008 al litoral de Catalunya
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

04/04/2009

Només un 6% del litoral barceloní podria recuperar-se mediambientalment
Sostenible.cat

06/04/2009
A buscar nous caladors
El Periódico de Catalunya

Quina oloreta!
Diari de Balears

Pesca i l'Imedea presenten un projecte que estudiarà l'activitat de pescadors artesanals i recreatius
Europa Press

07/04/2009

Els musclaires del delta de l'Ebre podran assegurar la producció
EL PUNT Economia

La Confraria de Sant Elm redueix el nombre de captures el 2008
Radioarenys

08/04/2009

DEPANA apropa la reserva marina de la Masia Blanca als escolars
Ecodiari Educació

14/04/2009

Cambrils participa en una jornada a la Costa Brava per cercar activitats de pesca i turisme
Revista Cambrils

La tonyina vermella de la Mediterrània desapareixerà el 2012 si es manté l'actual règim de pesca, segons WWF
Europa Press

El sector marisquer estudia ordenar les badies del Delta de l'Ebre per produir cultiu intensiu de cloïssa
Avui

El DAR destinarà 150.000 euros per contribuir al manteniment de la competitivitat pesquera catalana
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural

15/04/2009

Els musclaires volen produir cloïsses a les badies del Fangar i els Alfacs
EL PUNT Economia

El DAR ajudarà a arreglar el material malmès dels vaixells pel temporal de Nadal
Diaridegirona.cat Titulars

CiU demana al Congrés flexibitat en els requisits per sortir a pescar
Diaridegirona.cat

Els pescadors de Blanes instaran la Generalitat a no dragar el fons marí
Diaridegirona.cat

16/04/2009

Reformes als barris dels pescadors d'Arenys
Ràdio Marina

17/04/2009

Tonyines espiades
La Vanguardia

La fi de l'or vermell
Avui

Un equip de la televisió japonesa filma a Cambrils pel programa documental "Europa a través de l'aigua"
Revista Cambrils

Comença la recollida de residus flotants a les platges de Badalona
lamalla.cat

19/04/2009

Com era l'albufera en els anys trenta?
Pàgina26.com

Un estudi dóna la raó als ecologistes pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre el delta de l'Ebre
Ecologistas en Acción

La reserva de les Formigues és la meitat de la superfície estudiada
Diaridegirona.cat

20/04/2009

Mals temps per a la pesca
El Periódico de Catalunya

El menjar atrau més balenes a cap de Creus
Diaridegirona.cat

Pesca del corall: Autoritzacions entre lo 24 abril
Alguer.cat

21/04/2009

Visita delegació Parlament de Catalunya a Roses.
GironaNoticies.com

Els pescadors de Girona demanen que la talla mínima per capturar anxova augmenti
Diaridegirona.cat

El Govern atorga els guardons de reconeixement del sector pesquer català
Agència Catalana de Notícies

El Ministeri de Medi Ambient destina 9 milions d'euros a reconstruir les platges del Maresme
lamalla.cat Infolocal

El Govern posa en marxa un projecte d'estalvi energètic per als vaixells pesquers
Europa Press

ICV pretén que es prohibeixin les ajudes públiques als armadors que practiquen pesca il·legal
ICV Notícies

22/04/2009

Una delegació de parlamentaris visita la Confraria de Pescadors de Roses
Roses Digital

Un pescador de Vilassar de Mar rep la medalla de la Generalitat
Eldigital.cat

El projecte de preservació de l'alguer de Mataró, premiat per la Generalitat
EL PUNT

La CE obre avui el debat per corregir la sobrecapacitat de la flota comunitària i frenar l'excés de pesca
Europa Press

L'Eurocambra aprova un reglament que endureix les sancions contra la pesca il·legal
Diaridegirona.cat

La CE proposa una reforma radical per reduir la flota pesquera comunitària
EFE Notícies

Ajuts per mantenir la competitivitat del sector pesquer
Generalitat de Catalunya

Una flota pesquera més sostenible
Generalitat de Catalunya

23/04/2009

L'Espai del Peix, creat per promoure el peix fresc i el sector, serà una realitat el 2010
EL PUNT

Jornada sobre l'envasat i la transformació dels productes de la mar
Generalitat de Catalunya

24/04/2009

El ganxo del peix blau
El Periódico de Catalunya

De Roses al Delta, amb la pesca
Penedesfera

El DAR, a través de PRODECA, organitza la participació catalana a Seafood, a Brusselles
Generalitat de Catalunya

Setze empreses catalanes participen a Brussel·les a la fira de peix Seafood
Europa Press Català

Queixes dels pescadors badalonins per la brutícia al mar
El Tot Badalona


25/04/2009

El sector del lleure reclama un pla per a tots en la reserva pesquera de les Formigues
EL PUNT

L'IRTA de Monells aconsegueix que la gamba es conservi durant tres dies
Diaridegirona.cat

26/04/2009

Gambes i sardines fresques, fresques
Avui

27/04/2009

Costes canvia un informe per permetre fer el nou dic de protecció del port de Llançà
EL PUNT

28/04/2009

Roses reclama la barraca de la Pelosa
EL PUNT

29/04/2009

El Govern amplia les espècies autoritzades per a la pesca de setge en el calador del Mediterrani
Yahoo! Espanya

La confraria de la Ràpita continuarà negociant amb Pesca
EL PUNT

El DAR col·laborarà amb la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita per superar l'actual dèficit de l'entitat
Agència Catalana de Notícies

Roses demana la concessió de les barraques de pescadors
Diaridegirona.cat