Museu de la Pesca

Subscribe Twitter

28 de juliol del 2009

Els taurons a la Mediterrània, en perill


Els taurons han estat uns animals marins molt presents al llarg de la història de la pesca a Catalunya a la llum de les abundants referències documentals que en parlen. A la Mediterrània hi conviuen centenars d’espècies diferents, algunes de les quals tenen un alt interès comercial i altres, com el tauró blanc, un elevat poder simbòlic. Avui són objecte d'una forta pressió pesquera.

Malgrat totes les llegendes i mites que envolten els taurons, la societat els ha conegut a través dels mercats del peix. Antigament era un animal molt comú a les costes catalanes. Es capturava amb xarxes i palangres ben a prop de la riba. Per comercialitzar-lo se l’agrupava dins de la categoria de peix bastinal – junt amb les rajades –, peix de qualitat menor que el d’escata o el blau. Als mercats medievals, per exemple, es venia sense budells, morro ni cua: "Raiada, Canell, Pastrol, Muçola, Banosa, Aguyadol, o altre qualsevol peix de bestina haien a tolre, e, foragitar dels dits peixos ans quel porten a la pescateria les Moquas, Morros, e, cohes" (Ordinacions de la Ciutat de Barcelona, s. XV). La venda d’algunes espècies de taurons estava expressament prohibida, com el Ca Marí o la Truja Marina, perquè podien haver consumit carn humana i considerades impures.

Espècies com l’agullat (Scualus acanthias), caçó (Galeorhinus galeus), la mussola (Mustelus mustelus) mantenen encara el seu interès comercial. Fins i tot a Múrcia sorgí una "Cofradía de Marrajeros", pescadors especialitzats en la captura de solraigs (Isurus oxyrinchus). En el món de la gastronomia la bastina s’inclou en multitud de plats d’origen mariner: fideuàs, rossejats, suquets, etc. El gat (Scyliorhinus canicula), per exemple, era un dels més apreciats, malgrat tenir una pell dura que costa de treure; per això, sovint el venen sense pell.

La concepció social d’aquests animals ha provocat que sovint hom no sapigués que consumia tauró perquè se’l ven sota noms genèrics, des de “peix de tall” a “peix adobat” o “peix gros”, o es fa passar per tonyina o per emperador. A les cultures orientals les aletes del tauró tenen propietats afrodisíaques, el que ha fomentat un creixement del comerç il•legal. Aquest pressió sobre el recurs, sumat a les captures accidentals per part d’arrossegadors i palangrers i la contaminació marina han situat els taurons en una situació crítica a la Mediterrània.

Avui moltes organitzacions ecologistes i les administracions europees denuncien la situació en que es troba el tauró a la Mediterrània. Les poblacions s’han reduït de forma alarmant i han modificat les pautes de comportament. En comparació amb segles anteriors, la decadència és evident. La manca d’informació científica ajuda al desconcert sobre la situació dels esquals. Això ha obligat a la Unió Europea a engegar un pla de conservació i gestió de la població d’esquals amb l’objectiu de dissenyar polítiques coherents de preservació dels taurons a nivell europeu i establir mesures legals pertinents.

27 de juliol del 2009

Les Formigues a la revista Engega


El passat mes de juny la revista Engega, editada per la Univeristat de Girona, publicà un article sobre el procés de creació de la reserva marina d'interès pesquer de les Illes Formigues i la tasca de recerca i divulgació que es duu a terme des de la Càtedra d'Estudis Marítims.
Podeu descarregar-vos l'article des d'aquí, o bé accedint la secció dedicada a la reserva de les Formigues publicat a la web de Documare

16 de juliol del 2009

Les cases del pescadors a Palamós: el grup d'habitatges "González Hontoria"

Acabada la Guerra Civil espanyola, una de les preocupacions del règim era la penosa situació en que es trobava la comunitat pesquera arreu del país. Tradicionalment el pescador ha format part dels col·lectius socials més depauperats, però el desgavell provocat pels efectes de la guerra van empitjorar el panorama: les dificultats per sortir a pescar, la desfeta de la flota, la manca de combustible i materials de recanvi, etc. La creació de les confraries de pescadors el 1943 havia de tenir com a objectiu solucionar alguns d'aquestes problemes, entre ells i de forma prioritària, l'habitatge.



La gent de mar ha patit el fet de viure a prop del mar en unes condicions sovint difícils. No era estrany que algunes famílies haguessin de viure a la mateixa embarcació per manca d'un habitatge digne. A inicis de la dècada dels 40 l'Administració dissenyà el "Plan Nacional de Mejora de las Viviendas de los Pescadores", amb l'objectiu de crear poblats ideals per estimular la producció pesquera en un moment de forta manca d'aliments arreu. Malgrat tot, l'èxit del pla fou relatiu.

Les confraries de pescadors, recolzades pel remodelat Instituto Social de la Marina, va emprendre una política de millora de les condicions de vida dels seus associats, posant notable èmfasi en el desenvolupament de barris de pescadors per donar resposta a la necessitat urgent d'habitatges assequibles. A més, l'incipient turisme començava a provocar els primers problemes de mobing immobiliari: la cotització de les cases a primera línea augmentava fins al punt que alguns propietaris desnonaven els pescadors en règim de lloguer per captar nous turistes. La situació s'agreujà durant les dècades posteriors.



A Palamós, el 1949 es començava a dissenyar el un nou barri per a la comunitat pesquera, situat en un terrenys herms a prop del port pesquer. El projecte, complex, va trigar quasi una dècada a realitzar-se. El 15 de juliol de 1958 es concedien 29 de les 34 claus dels nous habitatges construïts. El complex va rebre el nom de "González Hontoria", en memòria del capità marítim de Palamós que va morir negat durant les inundacions de 1908 quan intentava salvar una mare i la seva filla emporades per la corrent de l'Aubi.




Ràpidament el barri va concentrar la vida pescadora de la vila, constituint un dels punts esencials en la ideosincràcia de Palamós. Bona part de l'actual comunitat pesquera local té el seu origen en aquests habitatges. Per aquest motiu, s'ha instal·lat un placa d’interpretació històrica dedicada al grup d’habitatges González Hontoria, mitjançant la qual es dóna a conèixer l’important vincle social d’aquest barri, popularment conegut com “les cases dels pescadors”, amb el sector de la pesca, tan representatiu per a la vila de Palamós.

Procedència de les imatges: Museu de la Pesca. Fons personals. Confraria de Pescadors de Palamós.
Prohibida la reproducció total o parcial

14 de juliol del 2009

Celebració de la Verge del Carme


Orígens de la festa del Carme

Les comunitats litorals dels Països Catalans han mantingut durant segles unes creences i unes tradicions votives i devocionals estretament relacionades amb la particular naturalesa del treball en mar. El protector celestial - una verge, un sant - tenia la funció d’intercedir amb la divinitat per afavorir l’èxit del treball i allunyar els perills. Durant segles, la Mare de Déu del Carme ha jugat un rol protector molt important entre la gent de mar, paral•lelament al culte a Sant Pere i Sant Andreu (pescadors) i Sant Elm (pels mariners).

La tradició catalana fa remuntar l’expansió de la devoció carmelita en mar a l’impuls de l’almirall i corsari mallorquí Antoni Barceló. En realitat, però, fou la instauració de la Matrícula de Mar al segle XVIII i el servei obligatori als vaixells de l’Armada per a la gent de mar – a canvi de poder exercir l’ofici en exclusiva – el que afavorí que poc a poc aquest culte d’arrels militars s’estengués entre mariners i pescadors d’arreu de la Península.

La postguerra marca un moment clau per a la definitiva consolidació de la Festa de la Verge del Carme en l’àmbit pesquer. La militarització de la gestió marítimo-pesquera i la reintroducció de la figura de les confraries de pescadors (1943) impulsen la celebració d’aquesta diada entre el sector pesquer, que compaginarà, des de llavors, una doble celebració en motiu de la diada de Sant Pere (29 de juny) i de la Verge del Carme (16 de juliol).

Durant la segona meitat de segle XX, la diada va gaudir d’un fort component devocional i assistencial. Per una banda, els pescadors, que deixaven de feinejar, es vestien de gala, escoltaven missa, sortien en processó per terra fins al port i treien a navegar la imatge de la Verge del Carme. En el tram marítim de la processó, les barques s’engalanaven per a la ocasió amb banderetes i flors de colors, la gent hi pujava a bord, i es sortia a navegar enmig del so estrident de les botzines.


Cada any es sortejava a la seu de la confraria la barca que tindria l’honor de porta la imatge de la Verge. Per l’amador l’acte constituïa tot un honor i una satisfacció. La barca amb la imatge obria la comitiva, darrera la qual seguia la resta de la flota pesquera, envoltada per un estol de barques més petites que entren a formar part de la processó d’una forma espontània.

La diada servia també per recordar i dignificar els mariners de més edat. L’acte d’homenatge a la vellesa del mariner tenia una significació social i econòmica especial perquè arreu de Catalunya la pobresa entre els malalts i jubilats restava força estesa. Així, l’àpat que es celebrava després de la processó era aprofitat per repartir una gratificació en diners procedents del fons comunal de la confraria, alleugerint una mica la situació de molts pescadors retirats amb pocs recursos.



La festivitat de la Verge del Carme, avui

Actualment, en moltes poblacions on la pesca ha esdevingut una activitat minoritària, la processó que celebren els pescadors el dia de la Verge del Carme és una de les escasses oportunitats que té aquest grup socioprofessional per fer-se visible a la societat i teixir un sentiment de comunitat entre els seus integrants. L’acte processional desprèn un forta càrrega simbòlica per tota la vila. És una festa amb dimensió col·lectiva on el pescador “cedeix” el seu espai de treball quotidià – el mar, la llotja, l’esplanada del moll, la platja, la barca – perquè es transformi en espai de goig comú.

Per altra banda, la incorporació de tecnologia han millorat notablement la seguretat i la comoditat de les barques de pesca. El pescador ja no depèn tan directament dels capricis del mar ni resten tan exposat als seus perills. Les condicions de vida també han millorat ostensiblement fins al punt que un pescador ja no es diferencia econòmica de la resta de col·lectius professionals. Per això, els vessants devocional i assistencial han perdut protagonisme en benefici de les activitats lúdiques i festives en el marc del municipi que, fins cert punt, n’eclipsen el fonament religiós.



La celebració de la diada del Carme s’està transformant. Ha incorporat activitats festives – sardanes, cantades d’havaneres, concerts, gegants i capgrossos, majorettes, dinars i sopars populars, etc. – i resta càrrega emocial i devocional. Això ha permès, per contra, que la festa s’obri a la població i que altres col·ectius també en participin. Un cas clar és la tradicional processó marítima, que pateix darrerament un assetjament de turistes i curiosos atrets per la possibilitat de navegar i gaudir de la vista des del mar, el que ha provocat en ocasions més d’un debat i alguna suspensió per “sobreocupació”.

També la celebració s’ha institucionalitzat. Darrerament, les confraries de pescadors organitzen la festa amb el suport dels ajuntaments, o com en el cas de Palamós, amb el suport del Museu de la Pesca. La popularització de la festa obliga a traslladar la festivitat al cap de setmana encara que el 16 de juliol sigui entre setmana. Malgrat tot, trobem casos, com els de Tarragona o Arenys de Mar, que guarden la tradició i mantenen la festivitat el dia de la Verge del Carme.




Tot i que generalment les poblacions amb tradició pesquera segueixen un mateix patró - missa, processó fins al port i sortida en barques portant imatge de la Verge del Carme -, trobem diferents variants a aquesta celebració. Per exemple, al barri pescador de Tarragona, el Serrallo, s’aprofita la processó per fer una ofrena floral als difunts de l’any i les dones del barri munten petits altars als carrers per on passa la comitiva. A Llançà (Alt Empordà), amb la tradicional processó marítima com a reclam, s’organitzen les Festes del Port durant tota la setmana. A Empuriabrava (Castelló d’Empúries, Alt Empordà), la manca de tradició pesquera es substitueix per un seguit d’activitats lúdiques on destaca una processó marítima, això sí, liderada per una embarcació nàutica – demostració de la manipulació la tradició per adequar-la a una festa lúdica destinada al turista forà.

Per fortuna, aquest any es podrà gaudir de la diada de la Verge del Carme a diversos pobles de Catalunya: l’Escala (aquest any es celebra la 58ª edició de l’homenatge a la vellesa), Palamós (incorpora processó, ball i homenatge a la vellesa) Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Mataró, Sitges (amb premis literaris inclosos), Vilassar de Mar, Castelldefels (on la tradició deixa pas a concerts de rock i desembarcament de pirates); Cambrils (amb havaneres i sardinada); l’Ampolla (on la Verge del Carme s’embarca amb les pubilles); Calafell; Salou (amb demostracions d’arts de platja) i Torredembarra.

Procedència de les imatges: Museu de la Pesca. Fons personals. Confraria de Pescadors de Palamós.
Prohibida la reproducció total o parcial

10 de juliol del 2009

Proposta de Reserva Marina d'Interès Pesquer de les Illes Formigues


El passat dimarts 7 de juliol representants de la Dirección General de Recursos Pesqueros y Acuicultura del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino van presentar a la Casa del Mar de Palamós la proposta de disseny de la futura Reserva Marina d'Interès Pesquer de les Illes Formigues. Aquest projecte, impulsat per la Confraria de Pescadors de Palamós, havia aixecat una nombrosa expectació entre tots els sectors econòmics i socials implicats que utilitzen l'espai marí pròxim als illots: pescadors, submarinistes, pescadors esportius, nàutica d'esbarjo, etc.


Suspesant la rellevància de la indústria turística de la zona - que s'havia reiteradament manifestat en contra de la reserva - finalment el Ministerio ha decidit exloure de la proposta la zona de reserva integral i mantenir unes zones d'usos registringits. Dins de l'àrea de la reserva, de 3667 ha., es gestionaran les activitats mitjançant un pla d'usos que estarà acabat, segons el propi Ministerio, a finals d'any. La proposta presentada ha estat ben rebuda per tots els actors implicats.

Paral·lelament la Fundació Promediterrània ha iniciat una campanya informativa sobre la futura reserva marina per mitjà d'uns plafons explicatius ubicats a l'entrada del Museu de la Pesca.

Consulteu el document informatiu elaborat pel Ministerio, junt amb altre informació d'interès (documents tècnics, dossier de premsa, jornades) a la pàgina web de Documare.

6 de juliol del 2009

II Cicle de Cinema Documental Marítim: La Visió de les Formigues

Les illes Formigues formen un grup de quatre petits illots a 1.300 m de la punta d'en Canet, a Palamós i a 1.500 de Cap Roig, Palafrugell. Estan senyalitzades amb una balisa situada a l'illot de la Formiga Gran i quan hi ha mala mar les cobreix l'aigua. Els fons de les Formigues estan formats generalment per roques de formació granítica i alternen zones rocoses i sorrenques amb una important diversitat d'ambients submarins.

Des de l’any 2006, s’està treballant, des de la Confraria de Pescadors de Palamós, la Fundació Promediterrània i la Universitat de Girona, amb l’objectiu

que es converteixin en una Reserva Marina d’Interès Pesquer (RMIP). Les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació del medi marí, per tal d'incrementar-ne la regeneració natural dels recursos i conservar-ne els ecosistemes marins més representatius.

L’objectiu d’aquest cicle obert al públic interessat és explicar, mitjançant un col·loqui, com es crea una reserva marina d’interès pesquer (RMIP) a partir d’altres experiències properes com les de Cala Ratjada (Mallorca), Fornells (Menorca) i Tabarca (Alacant), a més de mostrar filmacions tant d’aquestes zones com de l’àrea de la futura RMIP de les illes Formigues. Si la primera sessió està dedicada a experiències properes, en la segona, a partir de les filmacions i dels coneixements dels participants en el col·loqui, ens centrarem de ple en les Formigues per posar la nostra atenció en el que signifiquen, des d’un punt de vista pesquer, paisatgístic, biològic i del món del submarinisme

PROGRAMA

Dijous 23 de juliol. 20 h

Museu de la Pesca. Moll pesquer s/n

Les experiències properes de tres reserves marines d’interès pesquer (RMIP): Fornells (Menorca), Cala Ratjada (Mallorca) i Tabarca (Alacant). Punts en comú amb l’àrea de les Formigues a protegir.

Projecció de filmacions (25’)

Les reserves marines de les Balears

Taula rodona amb la participació de:

Antoni Grau. Cap del Servei de Recursos Marins del Govern de les Illes Balears

José Luís Sánchez Lizaso. Universitat d’Alacant

Moderador: Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims. (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós)

---------------

Divendres 24 de juliol. 20 h

Museu de la Pesca. Moll pesquer s/n

El fons marí de les Formigues.

Projecció de filmacions (20’)

El fons marí de la futura reserva de les Formigues.

Taula rodona amb la participació de:

Lluís Mercader. Dr. en ciències biològiques, ictiòleg i submarinista

Enric Cahner. Biòleg. Escola del Mar de Badalona

Ramón Casabayó. Submarinista i autor de les filmacions

Moderador: Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims. (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós)


1 de juliol del 2009

Dossier de premsa, juny 2009

Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós, ha compilat un dossier de premsa amb les notícies més destacades a l'entorn de la pesca catalana del mes de juny de 2009. Esperem que us sigui d'interès.

01/06/2009

Regust a mar salada
EL PUNT

Sánchez-Camacho afirma que cal impulsar sectors com la pesca
Radioarenys

Felip Puig diu que cal defensar la pesca mediterrània
Radioarenys

03/06/2009

El 96% dels espanyols consumeixen carn de tauró sense saber-ho
El Periódico de Catalunya

Romeva proposa crear reserves de pesca per reduir la sobreexplotació i mesures contra el canvi climàtic
Agència Catalana de Notícies

Ajuts del Fons europeu de la pesca
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

05/06/2009

Dies amb gust de gamba
La Vanguardia (Edición Impresa)

El Govern destina 4,5 milions en ajudes als vaixells de pesca afectats per la paralització de l'activitat
Europa Press

07/06/2009

Cau en picat la captura d'anxova
Avui

08/06/2009

Sis barques contra les meduses
RTVV Comunitat Valenciana

10/06/2009

Investigadors de la UPV estudien els descarts de la pesca d'arrossegament en aigües valencianes
Europa Press Valencià

El Ministeri finança onze iniciatives empresarials de pesca que permetran crear 160 llocs de treball
Europa Press

Governació clou l'afer de les illes Formigues repartint-les entre els termes de Palamós i Palafrugell
EL PUNT

11/06/2009

Nova llotja del peix a gandia
RTVV Comunitat Valenciana

El grup pesquer Balfegó inverteix 10,5 milions en el tractament de la tonyina vermella
Europa Press

L'alcaldessa nega que l'afer de les illes Formigues estigui tancat
EL PUNT

12/06/2009

Tret de sortida a les XXIV Jornades Gastronòmiques
lamalla.cat

Oceana vol que la UE prohibeixi pescar tonyina vermella durant l'època de posada en una zona al sud de Formentera
Europa Press

16/06/2009

Els cavallets de mar tornen a Badalona
EL PUNT

Nomdedéu: "Només saber el tema de les xarxes pesqueres, vam contactar amb el nostre eurodiputat Ramon Tremosa, que ja n'estava assabentat pels pescadors catalans".
Vilaweb

Corall vermell
Biel Perelló - Fotobloc de natura

17/09/2009

Pescadors protesten per multes de 600.000 euros per parar el port de Barcelona el 2005
Europa Press

Més vigilància a la reserva marina dels Freus
IB3 Informació

Els pescadors catalans denuncien repressió i humiliació
lamalla.cat

18/09/2009

La fiscalia de Medi Ambient investiga l'abocament del dragatge del port al litoral de Vilanova
EL PUNT

"Pescant" el dic que es va endur el temporal
Diaridegirona.cat

19/06/2008

Revolta de pescadors contra la regeneració de les platges
Avui Ed

Apareix un tauró mort a la platja de Gavà
3cat24 Catalunya

El Govern i el sector pesquer signen un acord per impulsar la R D I
Europa Press

20/06/2009

De pescadors a empresaris
EL PUNT

21/06/2009

Dos mesos sense sortir a pescar
lamalla.cat

22/06/2009

La UE estudia la implantació d'un carnet per punts per a pescadors
lamalla.cat

El Govern regula la pesca d'espècies altament migratòries
Europa Press

23/06/2009

Assemblea general a la Ràpita
EL PUNT

Una taula rodona sobre "La pesca avui" debat l'evolució de l'activitat pesquera a Cambrils
Revista Cambrils

Finalitza la reforma de la llotja del port de lAmpolla
Generalitat de Catalunya

La UE acorda reforçar les ajudes que permetin l'expansió de les piscifactories
lamalla.cat

24/06/2009

Els aqüicultors del delta de l'Ebre perden un 80% de les cries d'ostra
EL PUNT

L'escola taller Cambrils-4 restaura una antiga barca de pesca
EL PUNT

Localitzen pescadors furtius al parc Nacional de Cabrera i decomissen el seu material
Europa Press

25/06/2009

La tripulació, protagonista al Museu de la Pesca
EL PUNT

26/06/2009

L'empresa familiar, amb seu a l'Ametlla de Mar, ven al Japó el 83% de les tonyines que captura al Mediterrani
El Periódico de Catalunya

El conseller Joaquim Nadal visita la llotja de peix del port de Blanes, un cop renovada
Generalitat de Catalunya

L'Estat es retirarà si no hi ha consens en la reserva de les illes Formigues
EL PUNT

27/06/2009

Romeva puja al «Rainbow Warrior» per denunciar la sobrepesca al Mediterrani
EL PUNT

"En la medusa hi ha beneficis inimaginables"
Avui

Un estudi de Shark Alliance revela que un de cada tres espanyols consumeix tauró sense saber-ho
Xarxanet.org

Nadal anuncia que l'ampliació del port s'adjudicarà a principis de l'any 2010
Diaridegirona.cat

28/06/2009

La pesca recreativa al Cap de Creus té pes en l'economia però perjudica el medi
Diaridegirona.cat

Els límits de la reserva de les Formigues
Diaridegirona.cat

30/06/2009

Espinosa subratlla que la nova llei de pesca sostenible suposarà un "salt qualitatiu" per al sector
Europa Press

La IV Festa de l'Ormeig recrea la pesca tradicional cambrilenca amb un nou èxit de convocatòria
Revista Cambrils

Palamós diu que recorrerà la divisió amb Palafrugell de les illes Formigues
Diaridegirona.cat

PSC i Iniciativa no veuen bé l'ampliació del Port d'Aro
Diaridegirona.cat