EL PEIX MÉS BO I MÉS BARAT DE PALAMÓS

Sabem que el peix, perquè sigui bo, no té per què ser car. Amb espècies ben econòmiques es poden cuinar autèntiques delicies per al paladar. La cuina marinera, de fet, es fonamenta en espècies amb preus molt baixos, fent encara més atractiva aquesta cuina originària de les barques dels pescadors.

Publiquem el llistat d'espècies amb preus inferiors a 5€ subhastades a la llotja de Palamós. Si aneu a la peixateria a buscar un bon peix per fer un suquet o un arròs, aquest mes trobareu el més bo i el més barat. 

Bon apetit.

Nom	Kg	Preu/Kg
MELVA	34685,85	1,1
MAIRO	26226,55	1,57
SARDINA	6757,7	1,77
CANANES	4808,25	1,33
BONITOL	4524,5	4,32
REBALLA	4453,53	2,78
ANXOVA	4392,8	4,32
SORELL	2582,6	0,7
SONSOS	2232,3	2,72
BROTOLA	1819,14	4,67
BISOS	1651,25	1,07
POPS	1519,55	3,57
ESCRITA	1126,1	1,73
MAIRA	1060,75	2,66
BESUC	911,7	1,9
*GAMBETA BLANCA*	888,98	4,53
*BROTOLA*	831,5	4,08
*MOIXO*	685,35	3,62
CONGRE	665,2	1,77
POP ROQUER	634,7	3,52
*CANANES*	614,85	1,43
*CAPELLA*	541,25	3,15
CAPELLA	508,05	3,3
ARANYES	497,15	2,82
*BRUIXA*	340,6	2,38
VERAT	337,2	2,68
BACORA	327	1,69
GAT	150,85	2,17
ESPET	114,3	1,78
*GAT*	114,05	2,46
SERRÀ	109,05	3,93
OBLADES	83,75	4,82

Font: Confraria de Pescadors de Palamós

Les cases del pescadors a Palamós: el grup d'habitatges "González Hontoria"

Acabada la Guerra Civil espanyola, una de les preocupacions del règim era la penosa situació en que es trobava la comunitat pesquera arreu del país. Tradicionalment el pescador ha format part dels col·lectius socials més depauperats, però el desgavell provocat pels efectes de la guerra van empitjorar el panorama: les dificultats per sortir a pescar, la desfeta de la flota, la manca de combustible i materials de recanvi, etc. La creació de les confraries de pescadors el 1943 havia de tenir com a objectiu solucionar alguns d'aquestes problemes, entre ells i de forma prioritària, l'habitatge.

La gent de mar ha patit el fet de viure a prop del mar en unes condicions sovint difícils. No era estrany que algunes famílies haguessin de viure a la mateixa embarcació per manca d'un habitatge digne. A inicis de la dècada dels 40 l'Administració dissenyà el "Plan Nacional de Mejora de las Viviendas de los Pescadores", amb l'objectiu de crear poblats ideals per estimular la producció pesquera en un moment de forta manca d'aliments arreu. Malgrat tot, l'èxit del pla fou relatiu.

Les confraries de pescadors, recolzades pel remodelat Instituto Social de la Marina, va emprendre una política de millora de les condicions de vida dels seus associats, posant notable èmfasi en el desenvolupament de barris de pescadors per donar resposta a la necessitat urgent d'habitatges assequibles. A més, l'incipient turisme començava a provocar els primers problemes de mobing immobiliari: la cotització de les cases a primera línea augmentava fins al punt que alguns propietaris desnonaven els pescadors en règim de lloguer per captar nous turistes. La situació s'agreujà durant les dècades posteriors.

A Palamós, el 1949 es començava a dissenyar el un nou barri per a la comunitat pesquera, situat en un terrenys herms a prop del port pesquer. El projecte, complex, va trigar quasi una dècada a realitzar-se. El 15 de juliol de 1958 es concedien 29 de les 34 claus dels nous habitatges construïts. El complex va rebre el nom de "González Hontoria", en memòria del capità marítim de Palamós que va morir negat durant les inundacions de 1908 quan intentava salvar una mare i la seva filla emporades per la corrent de l'Aubi.

Ràpidament el barri va concentrar la vida pescadora de la vila, constituint un dels punts esencials en la ideosincràcia de Palamós. Bona part de l'actual comunitat pesquera local té el seu origen en aquests habitatges. Per aquest motiu, s'ha instal·lat un placa d’interpretació històrica dedicada al grup d’habitatges González Hontoria, mitjançant la qual es dóna a conèixer l’important vincle social d’aquest barri, popularment conegut com “les cases dels pescadors”, amb el sector de la pesca, tan representatiu per a la vila de Palamós.

Procedència de les imatges: Museu de la Pesca. Fons personals. Confraria de Pescadors de Palamós.

Prohibida la reproducció total o parcial