Els taurons han estat uns animals marins molt presents al llarg de la història de la pesca a Catalunya a la llum de les abundants referències documentals que en parlen. A la Mediterrània hi conviuen centenars d’espècies diferents, algunes de les quals tenen un alt interès comercial i altres, com el tauró blanc, un elevat poder simbòlic. Avui són objecte d'una forta pressió pesquera.
Malgrat totes les llegendes i mites que envolten els taurons, la societat els ha conegut a través dels mercats del peix. Antigament era un animal molt comú a les costes catalanes. Es capturava amb xarxes i palangres ben a prop de la riba. Per comercialitzar-lo se l’agrupava dins de la categoria de peix bastinal – junt amb les rajades –, peix de qualitat menor que el d’escata o el blau. Als mercats medievals, per exemple, es venia sense budells, morro ni cua: "Raiada, Canell, Pastrol, Muçola, Banosa, Aguyadol, o altre qualsevol peix de bestina haien a tolre, e, foragitar dels dits peixos ans quel porten a la pescateria les Moquas, Morros, e, cohes" (Ordinacions de la Ciutat de Barcelona, s. XV). La venda d’algunes espècies de taurons estava expressament prohibida, com el Ca Marí o la Truja Marina, perquè podien haver consumit carn humana i considerades impures.
Espècies com l’agullat (Scualus acanthias), caçó (Galeorhinus galeus), la mussola (Mustelus mustelus) mantenen encara el seu interès comercial. Fins i tot a Múrcia sorgí una "Cofradía de Marrajeros", pescadors especialitzats en la captura de solraigs (Isurus oxyrinchus). En el món de la gastronomia la bastina s’inclou en multitud de plats d’origen mariner: fideuàs, rossejats, suquets, etc. El gat (Scyliorhinus canicula), per exemple, era un dels més apreciats, malgrat tenir una pell dura que costa de treure; per això, sovint el venen sense pell.
La concepció social d’aquests animals ha provocat que sovint hom no sapigués que consumia tauró perquè se’l ven sota noms genèrics, des de “peix de tall” a “peix adobat” o “peix gros”, o es fa passar per tonyina o per emperador. A les cultures orientals les aletes del tauró tenen propietats afrodisíaques, el que ha fomentat un creixement del comerç il•legal. Aquest pressió sobre el recurs, sumat a les captures accidentals per part d’arrossegadors i palangrers i la contaminació marina han situat els taurons en una situació crítica a la Mediterrània.
Avui moltes organitzacions ecologistes i les administracions europees denuncien la situació en que es troba el tauró a la Mediterrània. Les poblacions s’han reduït de forma alarmant i han modificat les pautes de comportament. En comparació amb segles anteriors, la decadència és evident. La manca d’informació científica ajuda al desconcert sobre la situació dels esquals. Això ha obligat a la Unió Europea a engegar un pla de conservació i gestió de la població d’esquals amb l’objectiu de dissenyar polítiques coherents de preservació dels taurons a nivell europeu i establir mesures legals pertinents.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada