Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós, ha compilat un dossier de premsa amb les notícies més destacades a l'entorn de la pesca catalana del mes de juny de 2009. Esperem que us sigui d'interès.
01/06/2009
Regust a mar salada
EL PUNT
Sánchez-Camacho afirma que cal impulsar sectors com la pesca
Radioarenys
Felip Puig diu que cal defensar la pesca mediterrània
Radioarenys
03/06/2009
El 96% dels espanyols consumeixen carn de tauró sense saber-ho
El Periódico de Catalunya
Romeva proposa crear reserves de pesca per reduir la sobreexplotació i mesures contra el canvi climàtic
Agència Catalana de Notícies
Ajuts del Fons europeu de la pesca
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
05/06/2009
Dies amb gust de gamba
La Vanguardia (Edición Impresa)
El Govern destina 4,5 milions en ajudes als vaixells de pesca afectats per la paralització de l'activitat
Europa Press
07/06/2009
Cau en picat la captura d'anxova
Avui
08/06/2009
Sis barques contra les meduses
RTVV Comunitat Valenciana
10/06/2009
Investigadors de la UPV estudien els descarts de la pesca d'arrossegament en aigües valencianes
Europa Press Valencià
El Ministeri finança onze iniciatives empresarials de pesca que permetran crear 160 llocs de treball
Europa Press
Governació clou l'afer de les illes Formigues repartint-les entre els termes de Palamós i Palafrugell
EL PUNT
11/06/2009
Nova llotja del peix a gandia
RTVV Comunitat Valenciana
El grup pesquer Balfegó inverteix 10,5 milions en el tractament de la tonyina vermella
Europa Press
L'alcaldessa nega que l'afer de les illes Formigues estigui tancat
EL PUNT
12/06/2009
Tret de sortida a les XXIV Jornades Gastronòmiques
lamalla.cat
Oceana vol que la UE prohibeixi pescar tonyina vermella durant l'època de posada en una zona al sud de Formentera
Europa Press
16/06/2009
Els cavallets de mar tornen a Badalona
EL PUNT
Nomdedéu: "Només saber el tema de les xarxes pesqueres, vam contactar amb el nostre eurodiputat Ramon Tremosa, que ja n'estava assabentat pels pescadors catalans".
Vilaweb
Corall vermell
Biel Perelló - Fotobloc de natura
17/09/2009
Pescadors protesten per multes de 600.000 euros per parar el port de Barcelona el 2005
Europa Press
Més vigilància a la reserva marina dels Freus
IB3 Informació
Els pescadors catalans denuncien repressió i humiliació
lamalla.cat
18/09/2009
La fiscalia de Medi Ambient investiga l'abocament del dragatge del port al litoral de Vilanova
EL PUNT
"Pescant" el dic que es va endur el temporal
Diaridegirona.cat
19/06/2008
Revolta de pescadors contra la regeneració de les platges
Avui Ed
Apareix un tauró mort a la platja de Gavà
3cat24 Catalunya
El Govern i el sector pesquer signen un acord per impulsar la R D I
Europa Press
20/06/2009
De pescadors a empresaris
EL PUNT
21/06/2009
Dos mesos sense sortir a pescar
lamalla.cat
22/06/2009
La UE estudia la implantació d'un carnet per punts per a pescadors
lamalla.cat
El Govern regula la pesca d'espècies altament migratòries
Europa Press
23/06/2009
Assemblea general a la Ràpita
EL PUNT
Una taula rodona sobre "La pesca avui" debat l'evolució de l'activitat pesquera a Cambrils
Revista Cambrils
Finalitza la reforma de la llotja del port de lAmpolla
Generalitat de Catalunya
La UE acorda reforçar les ajudes que permetin l'expansió de les piscifactories
lamalla.cat
24/06/2009
Els aqüicultors del delta de l'Ebre perden un 80% de les cries d'ostra
EL PUNT
L'escola taller Cambrils-4 restaura una antiga barca de pesca
EL PUNT
Localitzen pescadors furtius al parc Nacional de Cabrera i decomissen el seu material
Europa Press
25/06/2009
La tripulació, protagonista al Museu de la Pesca
EL PUNT
26/06/2009
L'empresa familiar, amb seu a l'Ametlla de Mar, ven al Japó el 83% de les tonyines que captura al Mediterrani
El Periódico de Catalunya
El conseller Joaquim Nadal visita la llotja de peix del port de Blanes, un cop renovada
Generalitat de Catalunya
L'Estat es retirarà si no hi ha consens en la reserva de les illes Formigues
EL PUNT
27/06/2009
Romeva puja al «Rainbow Warrior» per denunciar la sobrepesca al Mediterrani
EL PUNT
"En la medusa hi ha beneficis inimaginables"
Avui
Un estudi de Shark Alliance revela que un de cada tres espanyols consumeix tauró sense saber-ho
Xarxanet.org
Nadal anuncia que l'ampliació del port s'adjudicarà a principis de l'any 2010
Diaridegirona.cat
28/06/2009
La pesca recreativa al Cap de Creus té pes en l'economia però perjudica el medi
Diaridegirona.cat
Els límits de la reserva de les Formigues
Diaridegirona.cat
30/06/2009
Espinosa subratlla que la nova llei de pesca sostenible suposarà un "salt qualitatiu" per al sector
Europa Press
La IV Festa de l'Ormeig recrea la pesca tradicional cambrilenca amb un nou èxit de convocatòria
Revista Cambrils
Palamós diu que recorrerà la divisió amb Palafrugell de les illes Formigues
Diaridegirona.cat
PSC i Iniciativa no veuen bé l'ampliació del Port d'Aro
Diaridegirona.cat
1 de juliol del 2009
29 de juny del 2009
En el marc de l’exposició “Tripulacions: la gent de bord de les barques de pesca”, es va presentar el passat 21 de juny al Museu de la Pesca el projecte “Gent de Mar del Port de Palamós”, una base de dades interactiva que relaciona els homes i dones del sector pesquer palamosí i la flota d’embarcacions que n’han format part. A través d’una pantalla tàctil el visitant pot conèixer i reconèixer tots els membres de comunitat pesquera, l’origen i motiu, i les embarcacions que han tripulat al llarg de la seva vida en mar.
El projecte s’ha desenvolupat durant els darrers dos anys a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar, a partir de la documentació dels afiliats facilitada per la Confraria de Pescadors de Palamós. Aquesta font s’ha pogut creuar amb les dades recollides a la 3ª llista del registre oficial d’embarcacions (pesca), estadístiques oficials, dades històriques de captures i bibliografia complementària, compilant el més exhaustiu inventari de la flota pesquera palamosina mai realitzat fins avui. La feina s’ha complementat amb una exhaustiva recerca, selecció i adequació d’imatges de les embarcacions.
A més de ser un nou reconeixement a la feina dels homes i dones que conformen el sector pesquer palamosí, aquest recurs és una nova eina per aprofundir en l’estudi de l’origen i evolució del sector pesquer local i regional, les migracions, les condicions sociolaborals del col·lectiu, o la història del desenvolupament tècnic de la flota pesquera.
“Gent del Mar del Port de Palamós” s’ha portat a terme gràcies al treball intens d’Òscar Oliu, dins del programa de voluntariat del Museu de la Pesca, així com de la adequació informàtica de Pere Trijueque.
A partir del novembre la base de dades es podrà consultar a la sala de consulta del centre de documentació (Casa Montaner. Pl. Països Catalans, s/n, 17230 Palamós)
El projecte s’ha desenvolupat durant els darrers dos anys a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar, a partir de la documentació dels afiliats facilitada per la Confraria de Pescadors de Palamós. Aquesta font s’ha pogut creuar amb les dades recollides a la 3ª llista del registre oficial d’embarcacions (pesca), estadístiques oficials, dades històriques de captures i bibliografia complementària, compilant el més exhaustiu inventari de la flota pesquera palamosina mai realitzat fins avui. La feina s’ha complementat amb una exhaustiva recerca, selecció i adequació d’imatges de les embarcacions.A més de ser un nou reconeixement a la feina dels homes i dones que conformen el sector pesquer palamosí, aquest recurs és una nova eina per aprofundir en l’estudi de l’origen i evolució del sector pesquer local i regional, les migracions, les condicions sociolaborals del col·lectiu, o la història del desenvolupament tècnic de la flota pesquera.
“Gent del Mar del Port de Palamós” s’ha portat a terme gràcies al treball intens d’Òscar Oliu, dins del programa de voluntariat del Museu de la Pesca, així com de la adequació informàtica de Pere Trijueque.
A partir del novembre la base de dades es podrà consultar a la sala de consulta del centre de documentació (Casa Montaner. Pl. Països Catalans, s/n, 17230 Palamós)
30 de maig del 2009
El "peix reial de tall" o "peix senyoriu"
Els pescadors d’època moderna havien de pagar tot un seguit d’impostos de naturalesa feudal. El més conegut era el delme, una teòrica més que real desena part de la captura destinada al manteniment del culte i altres manifestacions religioses. A banda del delme havien de pagar altres càrregues, una de les quals, el “peix reial de tall”, és prou curiosa.
L’anomenat “peix reial de tall” o “peix senyoriu” consistia en donar directament al senyor feudal part o la totalitat – segons el lloc – de determinats peixos amb un alt valor simbòlic a l’època. Per la seva exclusivitat, exiquisidesa, refinament o raresa el seu consum quedava restringit al reduït grup social de la noblesa: “La excepció fa la raresa i la raresa engendra el privilegi”.
La llista de peixos “reials” o també dits “senyorius” podia variar d’un terme a l’altre. Generalment s’incloïen els emperadors, salmons, dofins, peixos espasa, tonyines i círvies. L’esturió, però, ostentava el màxim grau dins d’aquesta escala simbòlica. Significava el refinament extrem, el consum ostentatori, el menjar meravellosos. Per això en faules i contes d’origen francès apareixien representats a les taules dels nobles i cavallers o en els somnis d’aquells que passaven gana, com a símbol d’exuberància alimentària.
Els “pisces regales” va ser una càrrega nascuda al nord d’Europa al segle X en relació a les balenes avares a la platja que ràpidament es va estendre per la Mediterrània afectant a altres tipus d’animals marins. El seu valor econòmic no era molt elevat, però als monjos del monestir de Sant Pere de Rodes, o de Sant Feliu de Guíxols – el clergat sempre ha estat uns dels principals beneficiaris de la renda pesquera – els servia per proveir-se de tonyina de forma gratuïta.
Tot fa pensar aquest dret era una mera demostració de poder i sobirania – i que en alguns regnes, com a Anglaterra, encara perdura formalment. En paraules de Zuchitello, “eren signes externs del domini dels senyors, i per insignificants que fossin, no hi renunciaren. Era el reconeixement palès que tots els drets de pesca pertanyien al senyor”. Efectivament, cal pensar que el peix reial de tall deuria ser un símbol de poder, una reverència. Per això, el bisbe de Tarragona afirmava en relació al peix reial de tall que “...la cosa es de poch profit, sino per la pertinència.”
L’anomenat “peix reial de tall” o “peix senyoriu” consistia en donar directament al senyor feudal part o la totalitat – segons el lloc – de determinats peixos amb un alt valor simbòlic a l’època. Per la seva exclusivitat, exiquisidesa, refinament o raresa el seu consum quedava restringit al reduït grup social de la noblesa: “La excepció fa la raresa i la raresa engendra el privilegi”.
La llista de peixos “reials” o també dits “senyorius” podia variar d’un terme a l’altre. Generalment s’incloïen els emperadors, salmons, dofins, peixos espasa, tonyines i círvies. L’esturió, però, ostentava el màxim grau dins d’aquesta escala simbòlica. Significava el refinament extrem, el consum ostentatori, el menjar meravellosos. Per això en faules i contes d’origen francès apareixien representats a les taules dels nobles i cavallers o en els somnis d’aquells que passaven gana, com a símbol d’exuberància alimentària.
Els “pisces regales” va ser una càrrega nascuda al nord d’Europa al segle X en relació a les balenes avares a la platja que ràpidament es va estendre per la Mediterrània afectant a altres tipus d’animals marins. El seu valor econòmic no era molt elevat, però als monjos del monestir de Sant Pere de Rodes, o de Sant Feliu de Guíxols – el clergat sempre ha estat uns dels principals beneficiaris de la renda pesquera – els servia per proveir-se de tonyina de forma gratuïta.
Tot fa pensar aquest dret era una mera demostració de poder i sobirania – i que en alguns regnes, com a Anglaterra, encara perdura formalment. En paraules de Zuchitello, “eren signes externs del domini dels senyors, i per insignificants que fossin, no hi renunciaren. Era el reconeixement palès que tots els drets de pesca pertanyien al senyor”. Efectivament, cal pensar que el peix reial de tall deuria ser un símbol de poder, una reverència. Per això, el bisbe de Tarragona afirmava en relació al peix reial de tall que “...la cosa es de poch profit, sino per la pertinència.”
Dossier de premsa, maig 2009
Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós, ha confeccionat un dossier de premsa corresponent al mes de maig de 2009 amb les notícies més destacades a l'entorn de la pesca catalana. Esperem que us sigui d'interès.
Dossier de premsa, maig 2009
01/05/2009
Gallén exigeix que es retire la sanció als pescadors del Grau
Pàgina26.com
Pesca Ràpita té un deute d'1 milió d'euros
EL PUNT
04/05/2009
LIRTA estudia nous envasats per a la gamba i la sardina
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural
El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar
Emporda.info
05/05/2009
La veda biològica manté aturades les 23 barques d'arrossegament fins el proper 1 de juliol
Revista Cambrils Portada
07/05/2009
El Parlament aposta per estendre la veda de pesca a Girona l'any 2010
Diaridegirona.cat
08/05/2009
Mals dies per al peix blau
El Periódico de Catalunya
10/05/2009
La festa del menú de la gamba reparteix 1.300 racions de gambes.
GironaNoticies.com
13/05/2009
Mataró acollirà la celebració de la Gran Festa de la Pesca Catalana
Diari de Mataró
14/05/2009
Festa marinera
EL PUNT
Présctecs al sector de la pesca i aqüicola
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
La Confraria de Pescadors participa a la Gran Festa de la Pesca Catalana
Radioarenys
15/05/2009
Llançà acull del 30 de maig al 28 de juny les sisenes jornades gastronòmiques del peix de palangre
9Diari
Peix Blau Ganxó
EL PUNT
16/05/2009
Protegir les àrees marines, "l'assignatura pendent" d'Espanya
EFE
Dotze aficionats a la cuina participen avui al concurs popular de Begur
Diaridegirona.cat
Boquerones, anchoas...¿Es lo mismo? Sí, no, depende de cómo se mire
La Vanguardia
17/05/2009
la reserva marítimo-pesquera de les illes formigues
Diaridegirona.cat
18/05/2009
Amer creu que la recollida de meduses serà un "bon complement" per als ingressos dels pescadors
Europa Press
Volen obrir al públic els fars de Palamós, Sant Sebastià, Roses i s'Arenella
EL PUNT
19/05/2009
Posen vigilants de seguretat a la llotja de peix de Roses
Emporda.info
Calafell viurà el cap de setmana la VIII Fira del Mar
El3devuit
20/05/2009
Aposten per instal·lar la depuradora de marisc al costat de la planta de filetejat de Roses
Diaridegirona.cat Comarques
21/05/2009
El Congrés dels Diputats aprova la proposició no de llei de CiU per permetre activitats de pesca-turisme
Revista Cambrils
Dotze restaurants a la mostra de peix blau
Diaridegirona.cat
22/05/2009
Com en els vells temps
EL PUNT
Foto denúncia: El Serrallo, un itinerari dissuasori
Tot Tarragona.cat
Comissen 90 quilos de peix a un venedor ambulant al carrer de Sant Antoni de Valls
EL PUNT
El CSIC detecta grandes bancos de medusas delante de la costa catalana y balear
La Vanguardia
23/05/2009
El conseller Llena destaca la importància de preservar l'ofici de pescador
Emporda.info
24/05/2009
Pesca destina 823.000 euros a millorar l'eficiència energètica dels vaixells
Diaridegirona.cat
25/05/2009
L'Escala, un dels municipis de la Costa Brava amb més desperfectes cinc mesos després de la llevantada
9Diari
L'Escala i Blanes són els municipis amb més danys cinc mesos després de la llevantada
Diaridegirona.cat
26/05/2009
Conferència: Peixos i pescadors en època romana
Tinet
L'espoliació pesquera dels mars va començar fa almenys mil anys
El Periódico de Catalunya
27/05/2009
Oceana denuncia les descàrregues il·legals de tauró pelegrí a la Ribera Baixa
Ecodiari
Sampol preguntarà al Govern al senat quines mesures preveu adoptar per combatre la plaga de meduses
Europa Press
L'Escola del Mar organitza una tertúlia amb pescadors
EL PUNT
28/05/2009
Dimiteixen el president i la junta directiva de la Confraria de Pescadors de la Ràpita
La Plana Ràdio
Dimiteix el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, pressionat pel sector
EL PUNT
29/05/2009
El Govern destina 2,6 milions a la reestructuració de la pesca
Europa Press
Llançà presenta les sisenes Jornades Gastròmiques del Peix de Palangre anb un ampli ventall dactivitats
9Diari
Salou acull la segona edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada
Revista Cambrils
Sobre el termini per sollicitar els ajuts del Fons Europeu de la Pesca
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Del mar a la taula
EL PUNT
De la mar
EL PUNT
Una indústria amb gran estabilitat
La Vanguardia
30/05/2009
«El director general de Pesca hauria de plegar, no tutela les confraries»
EL PUNT
Gènova va celebrar la fira Slowfish, que expandeix l'hàbit d'alimentar-se amb pesca sostenible
El Periódico de Catalunya
Conferència: La pesca a la Roma antiga
Tinet
Dossier de premsa, maig 2009
01/05/2009
Gallén exigeix que es retire la sanció als pescadors del Grau
Pàgina26.com
Pesca Ràpita té un deute d'1 milió d'euros
EL PUNT
04/05/2009
LIRTA estudia nous envasats per a la gamba i la sardina
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural
El cap de Creus: lloc de pas de balenes i dofins en busca de menjar
Emporda.info
05/05/2009
La veda biològica manté aturades les 23 barques d'arrossegament fins el proper 1 de juliol
Revista Cambrils Portada
07/05/2009
El Parlament aposta per estendre la veda de pesca a Girona l'any 2010
Diaridegirona.cat
08/05/2009
Mals dies per al peix blau
El Periódico de Catalunya
10/05/2009
La festa del menú de la gamba reparteix 1.300 racions de gambes.
GironaNoticies.com
13/05/2009
Mataró acollirà la celebració de la Gran Festa de la Pesca Catalana
Diari de Mataró
14/05/2009
Festa marinera
EL PUNT
Présctecs al sector de la pesca i aqüicola
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
La Confraria de Pescadors participa a la Gran Festa de la Pesca Catalana
Radioarenys
15/05/2009
Llançà acull del 30 de maig al 28 de juny les sisenes jornades gastronòmiques del peix de palangre
9Diari
Peix Blau Ganxó
EL PUNT
16/05/2009
Protegir les àrees marines, "l'assignatura pendent" d'Espanya
EFE
Dotze aficionats a la cuina participen avui al concurs popular de Begur
Diaridegirona.cat
Boquerones, anchoas...¿Es lo mismo? Sí, no, depende de cómo se mire
La Vanguardia
17/05/2009
la reserva marítimo-pesquera de les illes formigues
Diaridegirona.cat
18/05/2009
Amer creu que la recollida de meduses serà un "bon complement" per als ingressos dels pescadors
Europa Press
Volen obrir al públic els fars de Palamós, Sant Sebastià, Roses i s'Arenella
EL PUNT
19/05/2009
Posen vigilants de seguretat a la llotja de peix de Roses
Emporda.info
Calafell viurà el cap de setmana la VIII Fira del Mar
El3devuit
20/05/2009
Aposten per instal·lar la depuradora de marisc al costat de la planta de filetejat de Roses
Diaridegirona.cat Comarques
21/05/2009
El Congrés dels Diputats aprova la proposició no de llei de CiU per permetre activitats de pesca-turisme
Revista Cambrils
Dotze restaurants a la mostra de peix blau
Diaridegirona.cat
22/05/2009
Com en els vells temps
EL PUNT
Foto denúncia: El Serrallo, un itinerari dissuasori
Tot Tarragona.cat
Comissen 90 quilos de peix a un venedor ambulant al carrer de Sant Antoni de Valls
EL PUNT
El CSIC detecta grandes bancos de medusas delante de la costa catalana y balear
La Vanguardia
23/05/2009
El conseller Llena destaca la importància de preservar l'ofici de pescador
Emporda.info
24/05/2009
Pesca destina 823.000 euros a millorar l'eficiència energètica dels vaixells
Diaridegirona.cat
25/05/2009
L'Escala, un dels municipis de la Costa Brava amb més desperfectes cinc mesos després de la llevantada
9Diari
L'Escala i Blanes són els municipis amb més danys cinc mesos després de la llevantada
Diaridegirona.cat
26/05/2009
Conferència: Peixos i pescadors en època romana
Tinet
L'espoliació pesquera dels mars va començar fa almenys mil anys
El Periódico de Catalunya
27/05/2009
Oceana denuncia les descàrregues il·legals de tauró pelegrí a la Ribera Baixa
Ecodiari
Sampol preguntarà al Govern al senat quines mesures preveu adoptar per combatre la plaga de meduses
Europa Press
L'Escola del Mar organitza una tertúlia amb pescadors
EL PUNT
28/05/2009
Dimiteixen el president i la junta directiva de la Confraria de Pescadors de la Ràpita
La Plana Ràdio
Dimiteix el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, pressionat pel sector
EL PUNT
29/05/2009
El Govern destina 2,6 milions a la reestructuració de la pesca
Europa Press
Llançà presenta les sisenes Jornades Gastròmiques del Peix de Palangre anb un ampli ventall dactivitats
9Diari
Salou acull la segona edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada
Revista Cambrils
Sobre el termini per sollicitar els ajuts del Fons Europeu de la Pesca
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Del mar a la taula
EL PUNT
De la mar
EL PUNT
Una indústria amb gran estabilitat
La Vanguardia
30/05/2009
«El director general de Pesca hauria de plegar, no tutela les confraries»
EL PUNT
Gènova va celebrar la fira Slowfish, que expandeix l'hàbit d'alimentar-se amb pesca sostenible
El Periódico de Catalunya
Conferència: La pesca a la Roma antiga
Tinet
15 de maig del 2009
Les migracions dels pescadors catalans
Un dels fets sorprenents de la història de la pesca catalana és la capacitat que han tingut els nostres pescadors per emigrar i treballar en aigües allunades del mar català. Van ser tot uns aventurers i uns pioners de la pesca mediterrània i responsables d’importants processos d’innovació tècnica a diverses parts d’Europa.
Són coneguts ja els viatges dels pescadors catalans durant el segle XVIII cap al sud peninsular a la recerca del peix blau. Sobre la base de la sardina i l’anxova van bastir una important indústria de transformació del peix en salaons, alguns dels quals – com els fabricades a Sant Feliu de Guíxols – nodrien els mercats de Sant Peterburg, a Rússia. D’Andalusia - els sitgetans es van establir a la Figuereta, avui Isla Cristina - van passar a Galícia, on van revolucionar el panorama pesquer no sense provocar greus conflictes socials amb els pescadors locals. Introduint noves tècniques de captura més eficients van aconseguir incrementar la producció i industrialitzar la producció de salaons. Els coneguts “fomentadors” – empresaris vinculats a la captura i salaó de peix – van escriure un dels principals episodis de la història pesquera espanyola i estan en la base del desenvolupament de la indústria pesquera a tot l’Atlàntic.
La expansió pesquera cap a Orient, iniciada ja al mateix segle XVII va tenir una influència també notable. Tot indica que patrons catalans introduir l’art de bou i la pesca d’arrossegament a les costes italianes. El rebuig generalitat a aquest art, que era considerat perjudicial per la supervivència de les espècies i un gran competidor als mercats – a Barcelona diversos patrons de gànguils van estar a punt de ser apallissats per la multitud – fomentà l’emigració cap a aigües menys conflictives.
Però un dels episodis més destacats i alhora polèmics va ser la instal•lació d’una col•lònia catalana a Marsella, departament a on van introduir la tecnologia del palangre. A partir de 1720, aprofitant un episodi de pesta que va desocupar bona part del barri marítim de la ciutat focea, diverses famílies de pescadors van decidir instal•lar-s’hi. La població augmentà, fins crear un barri, el “barri dels catalans”; segons paraules de Dumas al Conde de Mont-Cristo: "...romanen fidels a aquest petit promontori sobre el qual es van abalançar com una banda d'aus de mar, casant-se entre ells i conservant els costums de la seva mare pàtria de la mateixa manera que conservaren el seu idioma”. La seva presència ha deixat un ric llegat toponímic a tot el departament.
Els catalans a Marsella no va ser mai ben rebuts pels pescadors locals, que els percebien com una competència. Durant el segle XVIII es succeïren els iniciatives marselleses per foragitar-los, però sense gaire èxit, atès que, com considerava el 1790 el govern local, “Cinquanta anys d’experiència ens han provat que els devem l’abundància de millor pesca. Quan els Catalans s’han allunyat dels nostres ports o han cessat la seva pesca, el preu del peix s’ha incrementat de cop i volta en tal proporció que ha estat impossible que el poble es nodreixi”. (Fragments extrets de Pierre Echinart).
Un altra ocasió parlarem del paper dels catalans en la indústria del corall, on van demostrar una iniciativa igualment destacable.
Imatge inicial. Le Port des Catalans à Marseille, vers 1800 Aquarelle de 25x35cm par Jean-Jérôme Baugean. http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_Catalans_-_vers_1800.PNG
13 de maig del 2009
Notes sobre el porc de mar (Oxynotus centrina)
Avui volem parlar del porc de mar (Oxynotus centrina, Linnaeus 1758), un esqual amb una història particular.
Aquest animal de l’orde dels squaliformes es troba repartit per tota la Mediterrània i l’Atlàntic Oriental. Mesura entre 1-1,5 metres, és de color gris fosc-negre i ulls prominents. Es pot pescar a profunditats entre els 10 a 800 metres. Al mar català és un animal freqüent, conegut segons el port com porc de mar, porquet, truja, tocino o tocinet, en clara referència a la similitud morfològica amb el porc terrestre; a França, ”porc de mar” era sinònim d’un tipus de dofí força comú. Segons la RedList de la IUCN actualment es troba en un estat de conservació crític. En regions com el Golf de Lleó s’ha extingit a causa de la captures accidentals de les flotes d’arrossegament.
Durant segles la captura d’aquest animal a prop de la costa va ser un fet habitual. Es troba, per exemple, en el Thesaurus de Pere Torra del segle XVII. És comú també trobar-ne referències en documents medievals i moderns, pescats principalment amb arts de platja.
El porc de mar va un animal poc estimat per la població a causa del seu aspecte fantasmagòric, grotesc i perillós. Avui encara alguns pescadors mediterranis creuen que la captura d’un porc de mar porta mala sort a l’embarcació. Durant bona part de l’Edat Mitjana va patir l’estigma social de l’Esglèsia Catòlica. El desconeixement del mar i dels animals que l’habitaven donava peu a supersticions i creences de tota mena, i l’estranya morfologia i aspecte amenaçador d’aquest animal facilicità que se l’inclogués en el llistat d’animals considerats impurs: susceptibles d’haver consumit carn humana. Les ordenances del peix de la ciutat de Barcelona del segle XV en prohibien la seva comercialització al costat d’altres taurons: “Que no•s puga tallar Camari, i ne sporti ne truia marina”, a pena de 30 sous – segons la transcripció de Bajet (1993). Si es pescava no es llençava: la seva pell rasposa era utilitzada com a pulidora. No hem trobat receptaris que inclogeussin el porc de mar en cap plat – no confondre amb el “porc de mar” amb què assimila Aristòtil a la tonyina. No obstant, era consumit pels pescadors si en capturaven algun. A Palamós ens han explicat que és un animal amb molt poca carn, però la que tenia s’obria, es filetejava i es deixava assecar. Un cop seca es tallava a daus per incorporar al suquet de peix.
Malgrat el rebuitg social, el fetge del porc de mar ha estat utilitzat en la medicina tradicional com a potent cicatritzador de cremades. El procediment per preparar el remei consistia en obrir l’animal i extirpar-li el fetge, que es deixava assecar penjat en un lloc ventilat. Durant el procés d’assecament desprenia un greix que es recollia en un recipient. L’aplicació d’aquest greix curava la cremada de forma inmediata, afavorint a més que aquesta no deixés marca a la pell.
8 de maig del 2009
17 de maig, tirada de l'art a Palamós
El Museu de la Pesca ha organitzat pel 17 de maig una tirada de l'art a la platja de Palamós.
amb la col·laboració d’Associació El Mamelló de Pineda de Mar, Associació A Tot Drap de Sant Pol de Mar, la Confraria de Pescadors de Palamós i l’Associació d’Amics del Museu de la Pesca .
1a tirada: 9 a.m.; 2a tirada: 10 a.m.
Taller d'estrops per tirar de l'artó
Hi ha sardinada popular pels participants.
Aprofitant la ocasió, parlarem dels arts de platja, i en concret de l'artet.
Descripció
Els arts de platja eren ormeigs de tir (es tirava d’ells des de la platja) i ròssec (arrossegaven pel fons). Al llarg de la història van existir diferents tipus i manera de classificar-los. Segons la mida de l’ormeig i la malla, l’espai de treball i la població rebien un nom o altre: art, art gros, art de port de reig, xàvega, art de dia, bolitx, bolitx de roda, artet, artó, bouet, bolivet, rossegall,...
L’artet era un dels arts de platja més petits. Al llarg del litoral era conegut com art de dia, artó o bolitx. Muntava un cóp o corona de 4 a 5 metres de llarg i 2 o 3 d'alçada, dues bandes de diferent mida de malla i molta sirga, amb suros a la relinga superior i ploms a la inferior. Uns suros rodons a la relinga de ploms impedia que s’enfonsés en el fang del fons.
En terra, es podia calar des de la platja, una cala o des d’una roca ample – anomenada eixugador – arran d’aigua, a l’alba (matinada) o la prima (crepuscle). Ocupava de 3 a 8 homes, que formaven una “companyia”.
Per començar el bol es deixava un dels caps de l’art en terra i es sortia bogant amb rumb perpendicular a la platja. Un cop lliurat tot el cap, l’embarcació virava, dibuixant un semicercle mentre s’anava calant la xarxa, en direcció de nou a la platja a distància regular de l’altre cap. En alguns paratges l’artet es podia calar nedant.
En arribar a terra començava l’operació de cobrar l’ormeig. Els pescadors es dividien entre els dos caps per estirar-lo a braços o fent servir l’estrop - corda d’espart que es lligava a un dels caps i es passava per l’esquena per facilitar la feina –. El patró dirigia la operació, observant la direcció de la corrent i la feina dels tiradors per impedir que s’estirés més d’un costat que de l’altre. Una boia lligada al centre de l’art servia per conèixer la seva posició. A cada passada el tirador anava des d’arran d’aigua al final de la platja, on els “nanos” anaven amollant els caps.
El peix es concentrava dins del cóp a mesura que l’art era arrossegat fins que era tret fora de l’aigua. S’obria la corona i es buidava a la sorra, on el peix es triava per espècies i per mides, es feien les parts i es pagava els tiradors.
L’artet també s’emprava des d’una barca estant. En aquest cas la malla era més cega i reforçada. Els pescadors calaven l’ormeig formant un cèrcol, fondejaven l’embarcació i el cobraven tirant des de popa i proa, fins que arribaven a la barca els escalons – inici de les bandes de l’artet. Llavors es cobrava l’art a braços i es pujava a bord.
Embarcació
Generalment s’utilitzava el caro, d’eslora entre sis i vuit metres, amb bancs per als remers, sense pal, coberta ni corredor. Amb tot, sovint s’utilitzaven les embarcacions que es tenien a l’abast, bots i llaguts .
Espècies objectiu
Sardina (Sardina Pilchardus); anxova (Engraulis encrasicholus) ; calamar (Loligo vulgaris ); besug (Pagellus acarne ); pagell (Pagellus erythrinus); Gerret (Centracanthus cirrus); boga (Boops boops); sorell ( Trachurus trachurus). Excepcionalment peix de bastina (esquals), bonítols, tonyina i altre peix migratori.
Els artets o bolitxs van ser especialment importants al Cap de Creus i al Cap de Begur en companyia d’una embarcació amb un llum per atreure els peixos de nit, a “l’encesa”.
Àmbit de treball
Platges, cales i eixugadors a les roques. Fons nets, sorréncs i d'alguer prop de les platges.
Estacionalitat
De dia, tot l'any; de nit, limitat a les fosques (absència de lluna)
Horari
Alba (matinada) i prima (crepuscle): quan es mou el peix
Descripció
Els arts de platja eren ormeigs de tir (es tirava d’ells des de la platja) i ròssec (arrossegaven pel fons). Al llarg de la història van existir diferents tipus i manera de classificar-los. Segons la mida de l’ormeig i la malla, l’espai de treball i la població rebien un nom o altre: art, art gros, art de port de reig, xàvega, art de dia, bolitx, bolitx de roda, artet, artó, bouet, bolivet, rossegall,...
L’artet era un dels arts de platja més petits. Al llarg del litoral era conegut com art de dia, artó o bolitx. Muntava un cóp o corona de 4 a 5 metres de llarg i 2 o 3 d'alçada, dues bandes de diferent mida de malla i molta sirga, amb suros a la relinga superior i ploms a la inferior. Uns suros rodons a la relinga de ploms impedia que s’enfonsés en el fang del fons.
En terra, es podia calar des de la platja, una cala o des d’una roca ample – anomenada eixugador – arran d’aigua, a l’alba (matinada) o la prima (crepuscle). Ocupava de 3 a 8 homes, que formaven una “companyia”.
Per començar el bol es deixava un dels caps de l’art en terra i es sortia bogant amb rumb perpendicular a la platja. Un cop lliurat tot el cap, l’embarcació virava, dibuixant un semicercle mentre s’anava calant la xarxa, en direcció de nou a la platja a distància regular de l’altre cap. En alguns paratges l’artet es podia calar nedant.
En arribar a terra començava l’operació de cobrar l’ormeig. Els pescadors es dividien entre els dos caps per estirar-lo a braços o fent servir l’estrop - corda d’espart que es lligava a un dels caps i es passava per l’esquena per facilitar la feina –. El patró dirigia la operació, observant la direcció de la corrent i la feina dels tiradors per impedir que s’estirés més d’un costat que de l’altre. Una boia lligada al centre de l’art servia per conèixer la seva posició. A cada passada el tirador anava des d’arran d’aigua al final de la platja, on els “nanos” anaven amollant els caps.El peix es concentrava dins del cóp a mesura que l’art era arrossegat fins que era tret fora de l’aigua. S’obria la corona i es buidava a la sorra, on el peix es triava per espècies i per mides, es feien les parts i es pagava els tiradors.
L’artet també s’emprava des d’una barca estant. En aquest cas la malla era més cega i reforçada. Els pescadors calaven l’ormeig formant un cèrcol, fondejaven l’embarcació i el cobraven tirant des de popa i proa, fins que arribaven a la barca els escalons – inici de les bandes de l’artet. Llavors es cobrava l’art a braços i es pujava a bord.
Embarcació
Generalment s’utilitzava el caro, d’eslora entre sis i vuit metres, amb bancs per als remers, sense pal, coberta ni corredor. Amb tot, sovint s’utilitzaven les embarcacions que es tenien a l’abast, bots i llaguts .
Espècies objectiu
Sardina (Sardina Pilchardus); anxova (Engraulis encrasicholus) ; calamar (Loligo vulgaris ); besug (Pagellus acarne ); pagell (Pagellus erythrinus); Gerret (Centracanthus cirrus); boga (Boops boops); sorell ( Trachurus trachurus). Excepcionalment peix de bastina (esquals), bonítols, tonyina i altre peix migratori.
Història
Els arts de platja tenen un origen antic. Es troben representats en gravats i mosaics d’època egípcia, grega i romana. A Catalunya és habitual trobar-los a partir de l’Edat Mitjana, tant a les platges i cales com en els aiguamolls litorals.
La versió més gran, la xàvega, era coneguda com “l’art dels pobres”. Tothom qui ajudava a estirar la xarxa guanyava una petita part de la pesquera: “a l’art, tothom hi té part”. Proliferaren sobretot en temps de crisis, fins a la postguerra. Van desaparèixer durant la dècada de 1960.
Els artets o bolitxs van ser especialment importants al Cap de Creus i al Cap de Begur en companyia d’una embarcació amb un llum per atreure els peixos de nit, a “l’encesa”.
Àmbit de treball
Platges, cales i eixugadors a les roques. Fons nets, sorréncs i d'alguer prop de les platges.
Estacionalitat
De dia, tot l'any; de nit, limitat a les fosques (absència de lluna)
Horari
Alba (matinada) i prima (crepuscle): quan es mou el peix
7 de maig del 2009
Converses de Taverna: velles i noves tripulacions
Velles i noves tripulacions
Dos generacions de pescadors, vells i nous patrons de pesca, parlaran de l'evolució de l'ofici en els darrers 50 anys: les millores en els bastiments, la introducció de la tecnologia, la relació amb les tripulacions, el treball a bord, del ranxo a l'entrepà, les captures, la comercialització,...
Organitza: Museu de la Pesca
Divendres 8 de maigde 7 a 8 del vespre
Lloc: Taverna Ca la Pepa Caneja
Plaça de Sant Pere, 14. Palamós
4 de maig del 2009
Dossier de premsa, abril 2009
Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós, ha confeccionat un dossier de premsa corresponent al mes d'abril de 2009 amb les notícies més destacades a l'entorn de la pesca catalana. Esperem que us sigui d'interès.
Dossier de premsa, abril 2009
01/04/2009
L'activitat del port comercial de la Ràpita va baixar l'any passat un 43 per cent
EL PUNT Portada Tarragona
Els pescadors gironins van capturar un 25% menys de peix el 2008 i els guanys per la venda van baixar un 9%
EL PUNT Economia Països
02/04/2009
Llançà engega una ruta per les platges i les arts de pesca
Diaridegirona.cat Comarques
03/04/2009
Ajuts per reparar els perjudicis causats als sectors pesquer i de l'aqüicultura pel temporal del desembre de 2008 al litoral de Catalunya
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
04/04/2009
Només un 6% del litoral barceloní podria recuperar-se mediambientalment
Sostenible.cat
06/04/2009
A buscar nous caladors
El Periódico de Catalunya
Quina oloreta!
Diari de Balears
Pesca i l'Imedea presenten un projecte que estudiarà l'activitat de pescadors artesanals i recreatius
Europa Press
07/04/2009
Els musclaires del delta de l'Ebre podran assegurar la producció
EL PUNT Economia
La Confraria de Sant Elm redueix el nombre de captures el 2008
Radioarenys
08/04/2009
DEPANA apropa la reserva marina de la Masia Blanca als escolars
Ecodiari Educació
14/04/2009
Cambrils participa en una jornada a la Costa Brava per cercar activitats de pesca i turisme
Revista Cambrils
La tonyina vermella de la Mediterrània desapareixerà el 2012 si es manté l'actual règim de pesca, segons WWF
Europa Press
El sector marisquer estudia ordenar les badies del Delta de l'Ebre per produir cultiu intensiu de cloïssa
Avui
El DAR destinarà 150.000 euros per contribuir al manteniment de la competitivitat pesquera catalana
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural
15/04/2009
Els musclaires volen produir cloïsses a les badies del Fangar i els Alfacs
EL PUNT Economia
El DAR ajudarà a arreglar el material malmès dels vaixells pel temporal de Nadal
Diaridegirona.cat Titulars
CiU demana al Congrés flexibitat en els requisits per sortir a pescar
Diaridegirona.cat
Els pescadors de Blanes instaran la Generalitat a no dragar el fons marí
Diaridegirona.cat
16/04/2009
Reformes als barris dels pescadors d'Arenys
Ràdio Marina
17/04/2009
Tonyines espiades
La Vanguardia
La fi de l'or vermell
Avui
Un equip de la televisió japonesa filma a Cambrils pel programa documental "Europa a través de l'aigua"
Revista Cambrils
Comença la recollida de residus flotants a les platges de Badalona
lamalla.cat
19/04/2009
Com era l'albufera en els anys trenta?
Pàgina26.com
Un estudi dóna la raó als ecologistes pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre el delta de l'Ebre
Ecologistas en Acción
La reserva de les Formigues és la meitat de la superfície estudiada
Diaridegirona.cat
20/04/2009
Mals temps per a la pesca
El Periódico de Catalunya
El menjar atrau més balenes a cap de Creus
Diaridegirona.cat
Pesca del corall: Autoritzacions entre lo 24 abril
Alguer.cat
21/04/2009
Visita delegació Parlament de Catalunya a Roses.
GironaNoticies.com
Els pescadors de Girona demanen que la talla mínima per capturar anxova augmenti
Diaridegirona.cat
El Govern atorga els guardons de reconeixement del sector pesquer català
Agència Catalana de Notícies
El Ministeri de Medi Ambient destina 9 milions d'euros a reconstruir les platges del Maresme
lamalla.cat Infolocal
El Govern posa en marxa un projecte d'estalvi energètic per als vaixells pesquers
Europa Press
ICV pretén que es prohibeixin les ajudes públiques als armadors que practiquen pesca il·legal
ICV Notícies
22/04/2009
Una delegació de parlamentaris visita la Confraria de Pescadors de Roses
Roses Digital
Un pescador de Vilassar de Mar rep la medalla de la Generalitat
Eldigital.cat
El projecte de preservació de l'alguer de Mataró, premiat per la Generalitat
EL PUNT
La CE obre avui el debat per corregir la sobrecapacitat de la flota comunitària i frenar l'excés de pesca
Europa Press
L'Eurocambra aprova un reglament que endureix les sancions contra la pesca il·legal
Diaridegirona.cat
La CE proposa una reforma radical per reduir la flota pesquera comunitària
EFE Notícies
Ajuts per mantenir la competitivitat del sector pesquer
Generalitat de Catalunya
Una flota pesquera més sostenible
Generalitat de Catalunya
23/04/2009
L'Espai del Peix, creat per promoure el peix fresc i el sector, serà una realitat el 2010
EL PUNT
Jornada sobre l'envasat i la transformació dels productes de la mar
Generalitat de Catalunya
24/04/2009
El ganxo del peix blau
El Periódico de Catalunya
De Roses al Delta, amb la pesca
Penedesfera
El DAR, a través de PRODECA, organitza la participació catalana a Seafood, a Brusselles
Generalitat de Catalunya
Setze empreses catalanes participen a Brussel·les a la fira de peix Seafood
Europa Press Català
Queixes dels pescadors badalonins per la brutícia al mar
El Tot Badalona
25/04/2009
El sector del lleure reclama un pla per a tots en la reserva pesquera de les Formigues
EL PUNT
L'IRTA de Monells aconsegueix que la gamba es conservi durant tres dies
Diaridegirona.cat
26/04/2009
Gambes i sardines fresques, fresques
Avui
27/04/2009
Costes canvia un informe per permetre fer el nou dic de protecció del port de Llançà
EL PUNT
28/04/2009
Roses reclama la barraca de la Pelosa
EL PUNT
29/04/2009
El Govern amplia les espècies autoritzades per a la pesca de setge en el calador del Mediterrani
Yahoo! Espanya
La confraria de la Ràpita continuarà negociant amb Pesca
EL PUNT
El DAR col·laborarà amb la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita per superar l'actual dèficit de l'entitat
Agència Catalana de Notícies
Roses demana la concessió de les barraques de pescadors
Diaridegirona.cat
Dossier de premsa, abril 2009
01/04/2009
L'activitat del port comercial de la Ràpita va baixar l'any passat un 43 per cent
EL PUNT Portada Tarragona
Els pescadors gironins van capturar un 25% menys de peix el 2008 i els guanys per la venda van baixar un 9%
EL PUNT Economia Països
02/04/2009
Llançà engega una ruta per les platges i les arts de pesca
Diaridegirona.cat Comarques
03/04/2009
Ajuts per reparar els perjudicis causats als sectors pesquer i de l'aqüicultura pel temporal del desembre de 2008 al litoral de Catalunya
Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
04/04/2009
Només un 6% del litoral barceloní podria recuperar-se mediambientalment
Sostenible.cat
06/04/2009
A buscar nous caladors
El Periódico de Catalunya
Quina oloreta!
Diari de Balears
Pesca i l'Imedea presenten un projecte que estudiarà l'activitat de pescadors artesanals i recreatius
Europa Press
07/04/2009
Els musclaires del delta de l'Ebre podran assegurar la producció
EL PUNT Economia
La Confraria de Sant Elm redueix el nombre de captures el 2008
Radioarenys
08/04/2009
DEPANA apropa la reserva marina de la Masia Blanca als escolars
Ecodiari Educació
14/04/2009
Cambrils participa en una jornada a la Costa Brava per cercar activitats de pesca i turisme
Revista Cambrils
La tonyina vermella de la Mediterrània desapareixerà el 2012 si es manté l'actual règim de pesca, segons WWF
Europa Press
El sector marisquer estudia ordenar les badies del Delta de l'Ebre per produir cultiu intensiu de cloïssa
Avui
El DAR destinarà 150.000 euros per contribuir al manteniment de la competitivitat pesquera catalana
Generalitat de Catalunya Agricultura, Alimentació i Acció Rural
15/04/2009
Els musclaires volen produir cloïsses a les badies del Fangar i els Alfacs
EL PUNT Economia
El DAR ajudarà a arreglar el material malmès dels vaixells pel temporal de Nadal
Diaridegirona.cat Titulars
CiU demana al Congrés flexibitat en els requisits per sortir a pescar
Diaridegirona.cat
Els pescadors de Blanes instaran la Generalitat a no dragar el fons marí
Diaridegirona.cat
16/04/2009
Reformes als barris dels pescadors d'Arenys
Ràdio Marina
17/04/2009
Tonyines espiades
La Vanguardia
La fi de l'or vermell
Avui
Un equip de la televisió japonesa filma a Cambrils pel programa documental "Europa a través de l'aigua"
Revista Cambrils
Comença la recollida de residus flotants a les platges de Badalona
lamalla.cat
19/04/2009
Com era l'albufera en els anys trenta?
Pàgina26.com
Un estudi dóna la raó als ecologistes pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre el delta de l'Ebre
Ecologistas en Acción
La reserva de les Formigues és la meitat de la superfície estudiada
Diaridegirona.cat
20/04/2009
Mals temps per a la pesca
El Periódico de Catalunya
El menjar atrau més balenes a cap de Creus
Diaridegirona.cat
Pesca del corall: Autoritzacions entre lo 24 abril
Alguer.cat
21/04/2009
Visita delegació Parlament de Catalunya a Roses.
GironaNoticies.com
Els pescadors de Girona demanen que la talla mínima per capturar anxova augmenti
Diaridegirona.cat
El Govern atorga els guardons de reconeixement del sector pesquer català
Agència Catalana de Notícies
El Ministeri de Medi Ambient destina 9 milions d'euros a reconstruir les platges del Maresme
lamalla.cat Infolocal
El Govern posa en marxa un projecte d'estalvi energètic per als vaixells pesquers
Europa Press
ICV pretén que es prohibeixin les ajudes públiques als armadors que practiquen pesca il·legal
ICV Notícies
22/04/2009
Una delegació de parlamentaris visita la Confraria de Pescadors de Roses
Roses Digital
Un pescador de Vilassar de Mar rep la medalla de la Generalitat
Eldigital.cat
El projecte de preservació de l'alguer de Mataró, premiat per la Generalitat
EL PUNT
La CE obre avui el debat per corregir la sobrecapacitat de la flota comunitària i frenar l'excés de pesca
Europa Press
L'Eurocambra aprova un reglament que endureix les sancions contra la pesca il·legal
Diaridegirona.cat
La CE proposa una reforma radical per reduir la flota pesquera comunitària
EFE Notícies
Ajuts per mantenir la competitivitat del sector pesquer
Generalitat de Catalunya
Una flota pesquera més sostenible
Generalitat de Catalunya
23/04/2009
L'Espai del Peix, creat per promoure el peix fresc i el sector, serà una realitat el 2010
EL PUNT
Jornada sobre l'envasat i la transformació dels productes de la mar
Generalitat de Catalunya
24/04/2009
El ganxo del peix blau
El Periódico de Catalunya
De Roses al Delta, amb la pesca
Penedesfera
El DAR, a través de PRODECA, organitza la participació catalana a Seafood, a Brusselles
Generalitat de Catalunya
Setze empreses catalanes participen a Brussel·les a la fira de peix Seafood
Europa Press Català
Queixes dels pescadors badalonins per la brutícia al mar
El Tot Badalona
25/04/2009
El sector del lleure reclama un pla per a tots en la reserva pesquera de les Formigues
EL PUNT
L'IRTA de Monells aconsegueix que la gamba es conservi durant tres dies
Diaridegirona.cat
26/04/2009
Gambes i sardines fresques, fresques
Avui
27/04/2009
Costes canvia un informe per permetre fer el nou dic de protecció del port de Llançà
EL PUNT
28/04/2009
Roses reclama la barraca de la Pelosa
EL PUNT
29/04/2009
El Govern amplia les espècies autoritzades per a la pesca de setge en el calador del Mediterrani
Yahoo! Espanya
La confraria de la Ràpita continuarà negociant amb Pesca
EL PUNT
El DAR col·laborarà amb la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita per superar l'actual dèficit de l'entitat
Agència Catalana de Notícies
Roses demana la concessió de les barraques de pescadors
Diaridegirona.cat
29 d’abril del 2009
Imatges de que fan parlar
El Museu de la Pesca inicia un projecte per documentar el seu fons fotogràfic.
Qui són? De quan és? On és? Què és això?
Una fotografia recull una gran quantitat d'informació i genera un seguit de preguntes. Per això el Museu de la Pesca convida a participar durant quatre divendres, de 7 a 8 de la tarda, en una trobada en què les fotografies antigues recollides durant anys podran parlar, desvetllaran la seva història i resoldran dubtes gràcies a la participació de tots. La memòria i experiència serà molt últil per rescatar les imatges del nostre passat més immediat.Una imatge resulta muda si no coneixem el que ens mostra.
Sessions programades
15 de maig. Gent del Port
5 de juny. Aquell Palamós
25 de setembre. Racons de la Costa Brava
23 d'octubre. Embarcacions en blanc i negre
Activitat oberta a tothom.
Entrada gratuïta