Les migracions dels pescadors de l'Ametlla de Mar cap a Palamós, a estudi

La Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós), conjuntament amb l'Associació Cultural Amics de Museu dela Pesca, ha iniciat el projecte de recerca Memòria d’una migració: els pescadors caleros a Palamós que té per objectiu conèixer les causes que van portar a un gran nombre de residents a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) a emigrar i a establir-se a Palamós des de principis del segle XX i fins als volts dels anys seixanta, i que es dedicaren principalment a la pesca.

El projecte consta de dos fases. Durant la primera s’entrevistaran a les diferents famílies provinents de l’Ametlla de Mar, coneguts com a caleros, que es van establir a Palamós. En una segona fase, la recerca es traslladarà a l’Ametlla de Mar per a entrevistar els familiars d’aquests nous palamosins i conèixer els motius de per què no van emigrar, com van viure aquesta separació i quines relacions van mantenir amb els seus parents.

Aquest projecte neix com a una continuació de la recerca Memòria de la comunitat pesquera de Palamós, coordinat pel Dr. Joan Lluís Alegret, realitzada durant l'any 2006 i finançada per pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. En aquell estudi es va censar i radiografiar la comunitat pesquera palamosina de cara a esdevenir una eina de gran utilitat per a futurs estudis de comunitat més aprofundits. Les 158 entrevistes realitzades, donant prioritat als membres d’edat més avançada, van constatar el gran pes que tenien les persones originàries de l'Ametlla de Mar dins la comunitat pesquera palamosina. El coneixement d’aquesta realitat feia inevitable plantejar un projecte que tingués l’objectiu de conèixer els motius i els processos que van portar a famílies senceres de caleros (com tradicionalment s’identifiquen) a migrar i establir-se a Palamós.

El nou projecte de recerca, doncs, es planteja com un estudi que ha de permetre conèixer les causes que van motivar aquesta migració esglaonada, entendre la seva arribada al nou destí i els mecanismes emprats per tirar endavant amb les seves vides, conèixer les relacions que van continuar mantenint amb la població d’origen i amb els familiars que es van quedar a l’Ametlla, esbrinar per què alguns van tornar al cap d’un temps, entendre per què es van establir majoritàriament a Palamós i no a altres poblacions amb port de la zona com Sant Feliu de Guíxols o Roses, què buscaven i quines expectatives tenien del seu destí, comptabilitzar el nombre de famílies que van dur a terme aquesta migració i com perviu en la memòria de les generacions posteriors amb origen

En definitiva, entendre un procés migracional a partir dels testimonis dels seus protagonistes, en uns moments en que els fluxes migracionals de persones cercant una vida més pròspera formen part de la nostra quotidianitat.

Aquest projecte també vol posar de manifest els estrets lligams entre les dues poblacions i enfortir-los de cara al futur.

Descobert el misteri de la desaparició de la gamba

Els científics han descobert els mecanismes que regulen els procesos biològics a grans profunditats i que es troben en la base del fenomen periòdic de la desaparició de la gamba Palamós.

La gamba vermella (Aristeus antennatus) és el pilar econòmic sobre el que es sustenta el sector pesquer a Palamós. De la quarantena de barques que composen la flota de ròssec, la gran majoria es dediquen exclusivament a la captura d’aquest crustaci. Feinegen als caladors que es troben a prop del port palamosí, coneguts com Sant Sebastià, Rostoll o Abissinia, dels que se'n extreuen uns 450 quilograms diaris. Anualment es capturen gambes per valor de 3,5-4 milions d’euros. En els últims 10 anys, el seu valor no ha parat de crèixer en relació al total de captures. Si el 1995 constituïa el 22% del valor de tot el peix venut a la llotja de Palamós, el 2006 ja havia augmentat fins al 35%, arribant el 2004 fins al 40% del total. El preu mig del quilogram de gamba també ha anat creixent en els darrers anys: de 21€ el 1995, arribà als 52€ el 2006, amb màxims puntuals de 120€/Kg. La campanya promocional duta a terme per l’Ajuntament i els restaurants de Palamós i Sant Antoni ha permès revaloritzar la gamba palamosina, de manera avui és un producte molt apreciat als mercats. La marca “Gamba de Palamós” és actualment un referent gastronòmic indiscutible.

L’especialització de la flota d’arrossegament de Palamós ha provocat una forta dependència de la gamba. De fet, aquest crustaci explica en gran mesura l’elevat número de barques de ròssec al port empordanès i que la industria pesquera local es trobi en un destacat 5é lloc de total de ports catalans en termes de valor de les captures. No obstant, la gamba ha demostrat tenir un comportament estrany i fins ara inexplicable: periòdicament, cada 6 a 11 anys, desapareix dels caladors i no s’en pesca. Pescadors i científics havien discutit sobre les possibles causes d’aquest fet, com ara la sobrepesca, el canvi climàtic o una misteriosa corrent submarina d’aigua calenta procedent de l’Etna. L’últim gran episodi de desaparició va estendre’s entre juny de 2005 y maig de 2006. La crisis que sobrevé al sector durant aquests episodis són crítics perquè, a més de no generar ingressos – es van perdre més de 1,5 milions d’euros el 2006 per aquest motiu -, la flota que habitualment va a la gamba opta per pescar en caladors tradicionalment utilitzats per barques més petites, generant conflictes entre els patrons.

Un nou estudi aporta llum al coneixement sobre la desaparició de la gamba a Palamós. Membres del CSIC i l’IEO han estudiat les “cascades submarines” i han arribat a la conclusió que aquest fenòmen és el responsable de la esvaïment regular de gamba vermella a la Mediterrània. Un refredament acusat de les capes superficials del mar a l’àrea del golf de Lleó provoca que l’aigua freda s’enfonsi i que es precipiti en forma de cascada pels canons submarins que retallen la plataforma continental. La força del corrent generat desplaça els exemplars de gamba cap a regions més profundes, més enllà dels 1.500 metres, on no poden arribar els arts de pesca. Durant un temps, doncs, la gamba resta inabastable per l’arrossegament. Aquest procés, per altra banda, afavoreix la regeneració dels caladors ja que l’aportació de nutrients resultant implica que les larves tinguin una major taxa de supervivència. Així el volum de gamba adulta disponible que migra de nou a zones menys profundes és també major. Si el upwelling afavoreix la presència d’espècies pelàgiques, les cascades submarines ajuden a la regeneració de les demersals. Segons els investigadors, així es troba solució a la “paradoxa” de la gamba vermella, un recurs amb bona salut malgrat l’important esforç pesquer que ha patit durant més de 50 anys.

Aquest és sens dubte una bona notícia per la flota pesquera mediterrània que es dedica a la captura de gamba: el recurs es troba en bona salut i es pot mantenir amb seguretat l’esforç pesquer actual. Els treballs de modelització permetran preveure amb antelació el fenomen de la desaparició de la gamba i prendre mesures per mitigar-ne els efectes econòmics i socials. No obstant, alguns perills encara amenacen la sostenibilitat de la pesquera, com són la millora de la tecnologia per a la pesca a gran profunditat i que podria posar a l’abast les poblacions de gamba de fons, o l’augment dels costos d’explotació derivats d’un encariment dels combustibles. De moment el sector, tímidament, ha començat a discutir mesures per assegurar el futur de la pesquera de gamba a Palamós.