Museu de la Pesca

Subscribe Twitter
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càtedra d'Estudis Marítims (UdG). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càtedra d'Estudis Marítims (UdG). Mostrar tots els missatges

27 de juliol del 2011

LA CUINA DEL PEIX

Documare i la Càtedra d'Estudis Marítims han encetat una nova línea de recerca sobre els fonaments de la cuina marinera del nostre país. Com sabem, hi ha diferents tipus de cuina: la cassolana, la d'esbarjo, la festiva, la professional, l'experimental... Tot sembla indicar que l'origen de la cuina del peix es troba en els cuina que elaboraven els pescadors a bord de les barques mentre pescaven en mar. L'evolució d'aquella cuina primigènia ha conduit a la sofisticació de molts dels plats que avui ofereixen els restaurants especialitzats.

El “ranxo” és una cuina funcional destinada a alimentar la tripulació on el peix es mostra tal com és, conservant totes les particularitats gustatives, organolèptiques i nutricionals. A més de ser molt saludable, els seu particular origen aporta al producte gastronòmic grans dosis d’originalitat i autenticitat. Segons el gastrònom i historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la cuina de la barca és d’una sofisticació culinària extraordinària perquè optimitza els pobres ingredients dels quals parteix. Es caracteritza per ser plat únic, autosuficient, que utilitza un sol recipient i basat en un sol procés on es cou tot de cop. Una cocció ràpida, de 15 a 20 minuts, manté intacte el gust del peix. El líquid és calcula amb exactitud: un plat soper d’aigua per cada comensal, en ocasions aigua de mar. Les patates, segons Fàbrega, és una introducció recent que no té més de cent anys, però serveixen per atipar la tripulació. Perquè l’objectiu principal era atipar la tripulació. Esqueixar la patata espesseix la sopa i li dóna consistència i allioli acomplia la funció de donar energia i saciar la gana que pogués quedar entre els pescadors, atorgant al plat importants propietats nutricionals i alimentàries.

L'evolució de la cuina de bord traslladada als fogons de casa i especialment a les barraques d'esbarjo del litoral van ajudar a crear plats més complexos amb una barreja major d'ingredients i coccions més elaborades. El màxim exponent són els mar i muntanya, típics de la costa de Palafrugell, on es barregen peixos, mol·luscs i crustacis, carn, aus, verdures, ous cuits... 

El passat 2010 Jaume Fàbrega inaugurà el curs acadèmic de la Càtedra d'Estudis Marítims amb una conferència sobre la cuina del peix a la barca de pesca.

16 de juny del 2011

NOVES SESSIONS DE RECERCA EN VIU, A L'ESPAI DEL PEIX

L'activitat Recerca en Viu, organitzada per Documare i per la Càtedra d'Estudis Marítims, acosta al públic la metodologia de la recerca etnogràfica aplicada a la cuina i la gastronomia marinera. Les sessions s'emmarquen en el projecte d'investigació "Els origens de la oferta restauradora de peix a la comarca del Baix Empordà: la cuina dels pescadors", impulsat per la Fundació Promediterrània amb la col·laboració de l'Agència d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

Sofia Aixarch
Florian Pí
Encarnació Martí
Barbara Borras
Miquel Fiol i Ramon Boquer

Les sessions de cuina tenen per objectiu documentar la cuina tradicional dels pescadors del Baix Empordà de la mà dels seus protagonistes: pescadors i dones, fills i filles de pescadors que conserven en la memòria la gastronomia popular del mar. S'enregistres els ingredients, tècniques i procediments que defineix aquesta cuina, la de la barca i la transmessa a les llars. Aquesta recopilació crearà un corpus culinari que ha de servir per delimitar i aprofundir en el coneixement i contextualització de la cuina marinera de casa nostra.

Fins al moment s'han dut a terme les següents sessions:
  • Romesco de gatets. Mercé Brull
  • Fideuat. Fina Romera
  • Fideus amb anxoves. Miquel Fiol
  • Arròs a la cassola. Encarnació Martí
  • Porquet amb patates. Sofia Aixarch
  • Suquet de congre. Florian Pí
  • Sèpia amb pèsols. Barbara Borràs
Les sessions són gratuïtes i obertes 

29 d’abril del 2011

METODOLOGIA DE RECERCA ETNOLÒGICA: JORNADA DE TREBALL PER A INVESTIGADORS

Palamós, divendres 6 de maig de 2011

Coincidint amb la publicació per part del Centre Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del manual “Metodologia de Recerca Etnològica”, la Càtedra d'Estudis Marítims, de la Universitat de Girona, organitza una sessió de treball dirigida als investigadors en la que els tècnics del Centre de Promoció explicaran de manera pràctica el procés de recerca etnològica aplicable als programes de l'Inventari del Patrimoni Etnologic de Catalunya: enregistrament d’entrevistes, les fonts documentals, l’anàlisi de continguts, la introducció de la información a les bases de dades IPEC, els drets d’autor, etc…

Programa

9.30 h Rebuda dels participants

9.45 h Qué és l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya? Tipus de projectes de recerca (beques, documentació, anàlisi)

10.15 – 10.45 h
Claus per presentar un projecte de recerca amb garanties d’èxit

10.45 – 11.15 h
Les diferents fases d’una recerca

11.15 – 11.30 h Pausa cafè

11.30 – 12.00 h
El treball de camp

12.00 – 12.30 h
L’enregistrament de les entrevistes

12.30 – 13.00 h
Les bases de dades i les diferents fitxes de l’Inventari del Patrimoni Etnològic

13.00 – 13.30 h
Els drets d’autor

13.30 – 14.00 h
La difusió i la rendibilització de la recerca


Inscripció gratuïta a: dir.cem@udg.edu
Parc dels Països Catalans s/n, Palamós
Com arribar? Aquí

1 d’abril del 2011

TAULA RODONA: EL PEIX COM A EPICENTRE D'OPORTUNITATS

Us convidem a assistir a la taula rodona sobre "El peix com a epicentre d'oportunitats". L'acte tindrà lloc a l'Espai del Peix el proper dimarts dia 5 d'abril a partir de les 19:00 h. L'objecte de debat és la idea de la importància de considerar el nostre peix com a matèria primera, de la qual que cal liderar la seva transformació, acció que pot generar noves oportunitats empresarials.
L'acte forma part de les sessions de l'anomenat "Grup Innovació: Palamós com a economia coordinada", creat per l'Ajuntament de Palamós amb l'objectiu de propiciar l'interès pel debat sobre la coordinació conjunta del sector empresarial i públic cap a objectius innovadors i d'interès comú.
Moderarà l'acte Josep Mª Prat, cap de laboratori de l'Hospital de Palamós.

PROGRAMA

J.M. Prat (5’) - Cap Laboratori. Hospital de Palamós: Introducció: objectiu de la sessió.
M. Teresa Ferrés (10’) - Alcaldessa de Palamós: Necessitat d’aplicar aquest model al peix, amb contraposició al model purament comercial. La Gamba de Palamós com 1º pas.
*-T. Izquierdo (10’) – Empresari Restauració: Com veu la possibilitat d’enfocar un projecte com aquest, des del prisma multifacètic d’empresari, cuiner i professor de la restauració.
X. Ribera (10’) – President de la Cambra de Comerç: Com a coneixedor del món empresarial de Palamós, quines estratègies creu més adequades?
J. L. Alegret (15’) –Director de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós): Paper que ha de tenir la Càtedra d’Estudis Marítims amb un projecte com aquest.
R. Brugada (15’) – Degà de la Facultat de Medicina. Universitat de Girona: Quines oportunitats té el peix com a aliment saludable en un entorn com el que plantegem?
Torn obert de paraules (55’)

2 d’agost del 2010

CURS DE NAVEGACIÓ TRADICIONAL 2010


Volem fomentar unes pràctiques que apropin als participants a la navegació amb vela llatina i a la cultura marinera.
L’objectiu d’aquest curs és aportar coneixement sobre la navegació tradicional a través de sessions teòriques i pràctiques impartides per experts del món del patrimoni marítim i de la navegació a bord del "Rafael", embarcació de vela llatina, durant dos caps de setmana dels mesos de setembre i octubre de 2010.

21 de juny del 2010

EL PATRIMONI ETNOLÒGIC A L'AULA

Cartell_Etnologia_aulaLa Càtedra d'Estudis Marítims proposa una jornada en què professionals i experts presentaran, intercanviaran i debatran les seves percepcions sobre l’ensenyament del patrimoni etnològic a l'aula i les eines i mecanismes de què ens servim per explicar-lo al nostre alumnat de secundària.
Les jornades s’adrecen a professionals i experts del món de l'educació, estudiants universitaris de ciències socials, personal tècnic de museus, pedagogs, professionals d’empreses de serveis culturals i persones interessades en el món del patrimoni en general i del patrimoni etnològic en particular.

15 de gener del 2010

Imatges que fan parlar 2010


Després de l’èxit i resposta que va tenir aquesta activitat el passat 2009, el Museu de la Pesca, conjuntament amb la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, inicien una nova edició 2010 de l’activitat "Imatges que fan parlar", destinada documentar la memòria històrica.
Durant quatre divendres de gener, febrer, març i maig el públic podrà assistir a una projecció de fotografies antigues procedents del fons fotogràfic del Museu de la Pesca amb l’intenció de documentar-les tot recollint informació del seu contingut (persones, embarcacions, llocs, escenes...), l’any en què va ser enregistrada, etc... Les sessions seran monogràfiques i obertes al públic.

22 gener         El Palamós d'ahir
26 de febrer    El Port i la seva gent
26 de març     Barques d'abans
28 de maig      Embarcacions tradicionals al moll de Palamós

26 de novembre del 2009

Jornada sobre la cuina del peix

28 de novembre de 2009
10.00 h
Palamós. Casa del Mar
Inscripció gratuïta a dir.cem@udg.edu

cuina_peixEl peix és important per a nosaltres per l’activitat econòmica que genera i per les manifestacions culturals i socials que comporta i per aquest motiu volem posar valor al que envolta la cuina del peix i donar-ne coneixement . Així, des de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) proposem un matí de treball, en què professionals i experts presentaran i intercanviaran els seus coneixements sobre la importància cultural, gastronòmica, econòmica, nutricional, etc. de la cuina del peix, i el seu valor en les taules del nostre país i els beneficis de la seva inclusió en les nostres dietes.



Programa

10.00 10.00 h Rebuda dels participants

10.15 h Inauguració de la jornada

10.30-11.30 h Patrimoni gastronómic i turisme. Noves tendències entre turisme i cultura: el cas del peix

Xavier Medina
Antropòleg, director acadèmic i de programes del departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat . Universitat Oberta de Catalunya.

11.00-11.30 h L'evolució de la cuina del peix des del segle XIX

Pep Vila
filòleg i especialista en història de la cuina

11.30-11.50 h Pausa café

11.50-12.20 h El valor nutricional del peix de costa en la dieta mediterrània

Blanca Raido
nutricionista. Fundació Dieta Mediterrània

12.20-12.50 h Peixos amb sobreexplotació comercial i "peix sense preu"

Joan Maria Ribas
cuiner. Fundació Slow Food
Marta Cavallé
Acció Natura

12.50-13.20 h De la cuina de barques al turisme gastronòmic

Xavier Veciana
cuiner i membre de l'Associació de Restauradors i Comerciants del Serrallo, Tarragona
Josep R. Tules, Pitu Mosquits
pescador d'arrossegament del Serrallo, Tarragona

27 de juliol del 2009

Les Formigues a la revista Engega


El passat mes de juny la revista Engega, editada per la Univeristat de Girona, publicà un article sobre el procés de creació de la reserva marina d'interès pesquer de les Illes Formigues i la tasca de recerca i divulgació que es duu a terme des de la Càtedra d'Estudis Marítims.
Podeu descarregar-vos l'article des d'aquí, o bé accedint la secció dedicada a la reserva de les Formigues publicat a la web de Documare

6 de juliol del 2009

II Cicle de Cinema Documental Marítim: La Visió de les Formigues

Les illes Formigues formen un grup de quatre petits illots a 1.300 m de la punta d'en Canet, a Palamós i a 1.500 de Cap Roig, Palafrugell. Estan senyalitzades amb una balisa situada a l'illot de la Formiga Gran i quan hi ha mala mar les cobreix l'aigua. Els fons de les Formigues estan formats generalment per roques de formació granítica i alternen zones rocoses i sorrenques amb una important diversitat d'ambients submarins.

Des de l’any 2006, s’està treballant, des de la Confraria de Pescadors de Palamós, la Fundació Promediterrània i la Universitat de Girona, amb l’objectiu

que es converteixin en una Reserva Marina d’Interès Pesquer (RMIP). Les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació del medi marí, per tal d'incrementar-ne la regeneració natural dels recursos i conservar-ne els ecosistemes marins més representatius.

L’objectiu d’aquest cicle obert al públic interessat és explicar, mitjançant un col·loqui, com es crea una reserva marina d’interès pesquer (RMIP) a partir d’altres experiències properes com les de Cala Ratjada (Mallorca), Fornells (Menorca) i Tabarca (Alacant), a més de mostrar filmacions tant d’aquestes zones com de l’àrea de la futura RMIP de les illes Formigues. Si la primera sessió està dedicada a experiències properes, en la segona, a partir de les filmacions i dels coneixements dels participants en el col·loqui, ens centrarem de ple en les Formigues per posar la nostra atenció en el que signifiquen, des d’un punt de vista pesquer, paisatgístic, biològic i del món del submarinisme

PROGRAMA

Dijous 23 de juliol. 20 h

Museu de la Pesca. Moll pesquer s/n

Les experiències properes de tres reserves marines d’interès pesquer (RMIP): Fornells (Menorca), Cala Ratjada (Mallorca) i Tabarca (Alacant). Punts en comú amb l’àrea de les Formigues a protegir.

Projecció de filmacions (25’)

Les reserves marines de les Balears

Taula rodona amb la participació de:

Antoni Grau. Cap del Servei de Recursos Marins del Govern de les Illes Balears

José Luís Sánchez Lizaso. Universitat d’Alacant

Moderador: Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims. (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós)

---------------

Divendres 24 de juliol. 20 h

Museu de la Pesca. Moll pesquer s/n

El fons marí de les Formigues.

Projecció de filmacions (20’)

El fons marí de la futura reserva de les Formigues.

Taula rodona amb la participació de:

Lluís Mercader. Dr. en ciències biològiques, ictiòleg i submarinista

Enric Cahner. Biòleg. Escola del Mar de Badalona

Ramón Casabayó. Submarinista i autor de les filmacions

Moderador: Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims. (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós)


2 de desembre del 2008

Documare publica el resultat de la II Jornada sobre la Futura Reserva Marina de les Formigues


S'han publicat els resultats de la II Jornada Tècnica sobre la futura Reserva Marina de les Formigues, organitzades per la Càtedra d'Estudis Marítims, l'Ajuntament de Palamós i la Confraria de Pescadors el passat 22 de novembre de 2008. Podeu descarregar-vos les ponències en format vídeo (mpg) i àudio (mp3) al bloc sobre Reserves Marines editat per Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós.

Gràcies al servei ofert pel servei de Biblioteques de la Universitat de Girona, la Càtedra d'Estudis Marítims disposa una comunitat a Dugimedia, el repositori digital de la Universitat el que podreu trobar informació, imatges vídeos i àudios de tots els actes, conferències i presentacions celebrades en els darrers 3 anys.

Si voleu rebre més iformació sobre aquests i altres productes i serveis documentals poseu-vos en contacte amb el centre de documentació: alfons.garrido@palamos.cat, o trucant al 972 60 12 44

17 de novembre del 2008

II Jornada Tècnica: La Futura Reserva Marina de les Formigues



[més informació a http://reservasmarinas.blogspot.com]

Les illes Formigues formen un grup de quatre petits illots a 1.300 m de la punta d'en Canet, a Palamós i a 800 del cap de Planes. Estan senyalitzades amb una balisa situada a l'illot de la Formiga Gran i quan hi ha mala mar les cobreix l'aigua. Els fons de les Formigues varien des dels 9 metres fins a més de 45 i estan formats generalment per roques de formació granítica i alternen zones rocoses i sorrenques amb una important diversitat d'ambients submarins. Molt a prop s'hi esdevingué la batalla naval de les Formigues l’any 1285.

Actualment l’interès per les illes Formigues s’ha revifat ja que, des de l’any 2006, s’està treballant, des de la Confraria de Pescadors de Palamós, la Fundació Promediterrània i la Universitat de Girona, en la redacció d’un informe amb l’objectiu que es converteixin en una Reserva Marina d’Interès Pesquer (RMIP). Les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació del medi marí, per tal d'incrementar-ne la regeneració natural dels recursos i conservar-ne els ecosistemes marins més representatius.

L’objectiu d’aquesta jornada tècnica oberta al públic interessat és posar la nostra atenció en el que signifiquen les illes Formigues, no només des d’un punt de vista pesquer, sinó també paisatgístic, històric, biològic, esportiu i també des de la visió del món del submarinisme. Per aquest motiu volem celebrar una jornada on especialistes d’aquests diferents camps ens donin la seva visió de les illes i ens permeti redescobrir-les des de diferents àmbits.

Aquesta jornada està dedicada a un públic ampli, desitjós de conèixer els valors d’un conjunt d’illots sovint oblidats i sota els quals s’amaga una riquesa i una diversitat marina
molt valorada per la gent del mar.

PROGRAMA. Dissabte, 22 de novembre
9.15 h
Rebuda dels participants

9.30 – 10.00 h
Inauguració de les jornades

10.00 – 10.20 h
El paisatge de les Formigues: un valor a l'alça
Carolina Martí. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge.
Secció de Geografia. Universitat de Girona

10.20 – 10.40 h
La batalla de les Formigues i la consolidació
de la Corona d'Aragó com a potència naval
Marcel Pujol. Historiador i arqueòleg. Escola Superior de Conservació
i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

10.40 – 11.00 h
Geologia de l’àrea de la futura reserva de les Formigues
Carles Roqué. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona

11.00 – 11.20 h
Estudio del Bentos de la zona de la futura reserva de las Formigues
Juan Junoy. Facultad de Biología. Universidad de Alcalá

11.20 – 11.40 h
Resultados de la campaña del barco oceanográfico Ema Bardán
sobre demersales en la zona de la futura reserva de las Formigues
TRAGSATEC

11.40 – 12.00 h
Pausa café

12.00 –12.20 h
Què es pescava i què es pesca a Palamós
(o el que veiem els biòlegs als fulls de subhasta)
Margarida Casadevall, Josep Lloret i Marta Muñoz. Grup de recerca de Biologia Animal.
Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona

12.20 – 12.40 h
Peixos del litoral de Palamós. Biodiversitat i ecologia
Lluís Mercader. Doctor en Ciències Biològiques, ictiòleg i submarinista

12.40 – 13.00 h
Ecologia de les aus marines
de la futura reserva marina de les illes Formigues
Joan Daranes. Naturalista i president de l'associació Lestes, medi ambient i natura

13.00 – 13.20 h
Seguiment de mol.luscs nudibranquis als espais protegits
Josep M. Dacosta i Miquel Pontes. Grup d'estudis M@renostrum.org

13.20 – 13.40 h
Els macròfits del les illes Formigues:
canvis possibles sota un règim de protecció
Teresa Alcoverro. Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC

13.40 – 16.30 h
Dinar

16.30 - 16.50 h
Les activitats marítimes a la futura reserva,
la perspectiva de l'Administració marítima
Josep Marsal. Capità Marítim de Palamós

16.50-17.10 h
Una visió del medi natural
de la futura reserva marina de les illes Formigues
Enric Cahner. Escola del Mar. Badalona

17.10 - 18.30 h
Taula rodona

18.30 h
Cloenda

24 d’abril del 2008

Es presenten tres nous volums de la col•lecció Quaderns Blaus de la Càtedra d’Estudis Marítims.


El divendres 25 d'abril es presenten al Museu de la Pesca de Palamós (Moll pesquer, s/n) 3 nous títols de la col·lecció Quaderns Blaus. L'acte comptarà la participació del biòleg Francesc Sardà, que pronunciarà la conferènciea La conveniència de la selectivitat en els arts d’arrossegament.

A "Mallas cuadradas y rejillas separadoras de pescado para mejorar la selectividad de la pesca de arrastre demersal" (QB ; 19) de Francesc Sardà i Nixon Bahamón, es planteja la necessitat d’avançar en la implantació de sistemes que afavoreixin la selectivitat en els arts d’arrossegament de fons, per evitar la degradació dels ecosistemes marins. El text presenta els principis biològics en que es basa la selectivitat i la seva metodologia aplicada, així com les experiències realitzades amb malles quadrades i les reixes separadores.

A Una política catalana per a la pesca. Perquè els nostres pescadors també s’hi puguin guanyar la vida, Anna Garriga fa una valoració de la política pesquera que evidencia la situació crítica que viu en l’actualitat el sector pesquer, indicant les debilitats internes i les amenaces externes. Posa especial èmfasi en la subhasta a la baixa a partir de la interpretació del Plan Estratégico Nacional, i en la manca d’una política pesquera catalana que defineixi plans de reestructuració del sector i ajudes immediates.

Finalment, el Dr. Carles Bas presenta La pesca a la Mediterrània:una reflexió, una síntesi de la pesca a la Mediterrània partint de la descripció de la seva ecologia i dels aspectes socioeconòmics, culturals i polítics. L’autor analitza les principals pesqueries i àrees de pesca de la Mediterrània i reflexiona sobre la situació actual de la pesca i sobre la sobreexplotació del mar

Aquesta nova edició de Quaderns Blaus són un exemple del treball que la Càtedra d’Estudis Marítims desenvolupa amb vocació multidisciplinària. La col·lecció te la voluntat d’apropar al públic estudis i reflexions sobre el fet marítim i pesquer.


18 de gener del 2008

Les migracions dels pescadors de l'Ametlla de Mar cap a Palamós, a estudi


La Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós), conjuntament amb l'Associació Cultural Amics de Museu dela Pesca, ha iniciat el projecte de recerca Memòria d’una migració: els pescadors caleros a Palamós que té per objectiu conèixer les causes que van portar a un gran nombre de residents a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) a emigrar i a establir-se a Palamós des de principis del segle XX i fins als volts dels anys seixanta, i que es dedicaren principalment a la pesca.

El projecte consta de dos fases. Durant la primera s’entrevistaran a les diferents famílies provinents de l’Ametlla de Mar, coneguts com a caleros, que es van establir a Palamós. En una segona fase, la recerca es traslladarà a l’Ametlla de Mar per a entrevistar els familiars d’aquests nous palamosins i conèixer els motius de per què no van emigrar, com van viure aquesta separació i quines relacions van mantenir amb els seus parents.

Aquest projecte neix com a una continuació de la recerca Memòria de la comunitat pesquera de Palamós, coordinat pel Dr. Joan Lluís Alegret, realitzada durant l'any 2006 i finançada per pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. En aquell estudi es va censar i radiografiar la comunitat pesquera palamosina de cara a esdevenir una eina de gran utilitat per a futurs estudis de comunitat més aprofundits. Les 158 entrevistes realitzades, donant prioritat als membres d’edat més avançada, van constatar el gran pes que tenien les persones originàries de l'Ametlla de Mar dins la comunitat pesquera palamosina. El coneixement d’aquesta realitat feia inevitable plantejar un projecte que tingués l’objectiu de conèixer els motius i els processos que van portar a famílies senceres de caleros (com tradicionalment s’identifiquen) a migrar i establir-se a Palamós.

El nou projecte de recerca, doncs, es planteja com un estudi que ha de permetre conèixer les causes que van motivar aquesta migració esglaonada, entendre la seva arribada al nou destí i els mecanismes emprats per tirar endavant amb les seves vides, conèixer les relacions que van continuar mantenint amb la població d’origen i amb els familiars que es van quedar a l’Ametlla, esbrinar per què alguns van tornar al cap d’un temps, entendre per què es van establir majoritàriament a Palamós i no a altres poblacions amb port de la zona com Sant Feliu de Guíxols o Roses, què buscaven i quines expectatives tenien del seu destí, comptabilitzar el nombre de famílies que van dur a terme aquesta migració i com perviu en la memòria de les generacions posteriors amb origen

En definitiva, entendre un procés migracional a partir dels testimonis dels seus protagonistes, en uns moments en que els fluxes migracionals de persones cercant una vida més pròspera formen part de la nostra quotidianitat.

Aquest projecte també vol posar de manifest els estrets lligams entre les dues poblacions i enfortir-los de cara al futur.

7 de desembre del 2007

El proper 15 de desembre Palamós acollirà la II Jornada d’Etnologia de la Costa Brava


A les primeres jornades celebrades el 2003 el tema escollit fou la recerca etnològica i la interpretació del patrimoni en un entorn turístic

A
questa jornada es centrarà en la recerca en el camp de l'etnologia marítima i pesquera, disciplina que s’interessa per l’estudi de la varietat i complexitat dels processos tècnics, socials i simbòlics desenvolupats per les poblacions litorals en el seu procés d'interacció amb el medi marí, els seus recursos, i les relacions que aquestes poblacions estableixen amb altres que com elles també viuen de la mar, o sota la seva influència.

S’hi donaran a conèixer experiències realitzades o que s’estan duent a terme en l’actualitat en aquest camp, com per exemple, els projectes de recuperació i de patrimonialització d’antigues embarcacions de pesca que s’estan duent a terme a Cambrils i a Xàbia (Alacant), els estudis que sobre el patrimoni immaterial es fan a la Catalunya Nord, i investigacions sobre la memòria de les comunitats de pescadors de Palamós i l’Escala, entre altres recerques. Vegeu el programa adjunt.

Aquesta jornada, organitzada per la Càtedra d’Estudis (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i pel Museu de la Pesca, compta amb la col•laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Palamós i de la Confraria de Pescadors de Palamós, i són patrocinades per la Fundació Pere Tarrés i La Caixa. La seu de la jornada és la Casa del Mar de Palamós.

La inauguració de la jornada serà presidida per l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, pel vicerector de la Universitat de Girona, Joaquim M. Puigvert, i pel Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila

Programa de la Jornada


Matí

9:30 Rebuda dels participants i inscripcions.

10:00 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcaldessa de Palamós, del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i del director de la Càtedra d’Estudis Marítims.


10:15 Ponència marc: Etnología marítima y patrimonio en uso a càrrec de Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca


11:00 Pausa cafè


11:30 Comunicacions

11.30 - 11.50 Projectes de recerca del Museu Marítim de Barcelona en el camp de l’etnologia marítima. Enric Garcia, Cap de l’Oficina de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona.

11.50 - 12.10 La recerca en el camp de l'etnologia marítima a la Catalunya Nord. Samuel Villevieille, Chargé de mission au Patrimoine Maritime, Conseil General Pyrenees-Orientales, Perpinyà.

12.10 – 12.30 El Projecte IPEC Memòria de la Comunitat Pesquera de Palamós. Marina Pujol (Càtedra d’Estudis Marítims) i de Glòria Mauri (Associació Amics del Museu de la Pesca).
12.30-12.50. El fil de la memòria. Un projecte de recuperació de la memòria oral a l'Escala. Lurdes Boix, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, l'Escala
12.50- 13.10 Restauración, recuperación, rehabilitación y réplicas de embarcaciones tradicionales: cuatro ejemplos en Catalunya. Vicente García-Delgado, Associació Barcelona Fes-te a la mar

13.10 – 13.30 La patrimonialització del quillat Teresa. Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils


13.30 – 14.00 Torn de preguntes


14:00 Dinar


Tarda


16.00 Comunicacions


16.00 – 16.20 Les barraques de pescadors al litoral de la Costa Brava. Arquitectura i música popular, a càrrec de Jordi Turró, de la Fundació Ernest Morató, Palafrugell.

16.20 – 16.40 La recuperació del Pacurri, un quillat del 1932, a càrrec d’Amadeu Ros, de l’Associació Barques Tradicionals de Xàbia.

16.40 – 17.00 El patrimoni immaterial dels pescaires de la Catalunya Nord, a càrrec de Joan Lluís Valls, de la Universitat de Perpinyà


17:00 Pausa


17.15 Taula rodona:

Enric Garcia, Museu Marítim de Barcelona.
Joaquim Pla, Especialista en món marítim i Ex - president de l’Estrop

Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca
Miquel Martí, director del Museu de la Pesca

Moderador: Joan Lluís Alegret, antropòleg, professor d’antropologia social i cultural de la Universitat de Girona i director de la Càtedra d’Estudis Marítims – Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós -

18.15 Cloenda de la jornada



La inscripció a les Jornades és gratuïta

Per inscripcions:

Càtedra d'Estudis Marítims
(Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós)
Pl. Països Catalans, s/n
17230 Palamós
dir.cem@udg.edu
http://cem.udg.edu
T 972 60 12 44
F 972 31 21 44

L'historiador Enric Garcia presenta a Palamós un nou llibre de la col·lecció Quaderns Blaus sobre els pirates i Palamós


L'acte va coincidir amb la inauguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània" al Museu de la Pesca.


El passat divendres 30 de novembre va tenir lloc al Museu de la Pesca la presentació del llibre de l'historiador palamosí Pere Trijueque "Pirates, esclaus i captius de Palamós". La presentació va anar a càrrec de Enric García, cap de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona, i comptà amb la presència de l'alcaldessa de Palamós Teresa Ferrés i del director del Museu de la Pesca Miquel Martí. La publicació representa el volum número 21 dins de la col·lecció Quaderns Blaus editada per la Càtedra d'Estudis Marítims.


Al llarg de la prensentació Enric García va destacar la importància que la pirateria i el corsarisme van jugar en la història moderna de la Mediterrània com a factor condicionant de l'evolució de les comunitats litorals i practicada per gairebé tots els països. Després de repasar les característiques principals del fenòmen de la pirateria nivell general va valorar la investigació de Pere Trijueque com la base que permet a la societat conèixer més a fons la realitat qüotidiana, els testimonis i els sentiments més íntims de les comunitats que patiren el flagell dels atacs: viles totalment destruïdes, famílies destrossades pel captiveri i l'esclavatge d'algun dels seus membres, les dures condicions a les presons del nord d'Àfrica, les estratègies seguides per poder pagar els rescats, les dificultats que trobaven els esclaus alliberats en tornar a casa... Per últim, va apuntar que lluny de ser una pràctica extingida, avui dia la pirateria continua existint a molts mars del món, a la vegada que pren noves manifestacions que són molt properes a la nostra societat.


Seguidament el públic assistent va poder compatir amb l'autor i el ponent la inaguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània", una exposició que pretén reconstruir la cronologia del fenòmen piràtic al Mare Nostrum, des de l'antiguitat fins a l'època moderna, posant èmfasi en aquells que van desembarcar a la vila de Palamós.

29 de novembre del 2007

Pirates a Palamós

El Museu de la Pesca ens proposa apropar-nos a la història de la pirateria a la Mediterrània amb la inauguració de l'exposició "PIRATES A LA MEDITERRÀNIA" i la presentació del llibre "PIRATES, ESCLAUS I CAPTIUS A PALAMÓS".
Divendres 30 de novembre a les 19 h tindrà lloc la inauguració d'aquesta mostra que es podrà veure fins el 2 de març.

"Pirates a la Mediterrània" és una exposició produïda pel Museu Marítim de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la part corresponent a la Mediterrània de la gran exposició de pirates que el Museu Marítim va realitzar l'any passat i que ara han convertit en itinerant.
Durant la inauguració de l'exposició, Enric García, cap de recerca del Museu Marítim de Barcelona, presentarà la reedició del llibre "Pirates, esclaus i captius a Palamós", una publicació de l'historiador local Pere Trijueque que ara s'inclou amb el número 21 a la col·lecció dels Quaderns Blaus, que editen el Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims.
Per tal d'apropar aquesta mostra al màxim nombre de públic, el Museu de la Pesca ha previst la realització de visites guiades per als escolars de la vila i per Nadal, concretament els dies 27 i 28 de desembre a la tarda, s'organitzaran visites guiades gratuïtes i activitats relacionades per a famílies.

21 de novembre del 2007

L’oceanògraf Carles Bas inaugura el curs acadèmic de la Càtedra d’Estudis Marítims


És un dels més reconeguts científics catalans, especialitzat en ecologia i gestió dels recursos pesquers.


El divendres 23 de novembre el Dr. Carles Bas Paired, oceanògraf emèrit de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona inaugura el curs acadèmic de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) amb la conferència titulada “La pesca a la Mediterrània: una reflexió”. En ella el Dr. Bas fa un recorregut a l’evolució i l’estat de la pesca des de diferents perspectives, apuntant als perills de l’augment de la capacitat de les flotes i l’esgotament dels recursos.

Doctor en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de l'eminent Ramon Margalef. Va ser director del Laboratori de Blanes (1949-1962) i, fins al 1973, cap del Departament de Recursos Marins de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, que dirigí des del 1983 fins al 1987. Presidí la Societat Catalana de Biologia (1975-1979), filial de l’IEC, i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres (1979-1983). Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, s’ha especialitzat en ecologia i explotació dels recursos marins vius. El 2005 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canarias en reconeixement a la seva carrera investigadora. Ha dirigit nombrosos projectes de recerca i és autor de més de cent publicacions en el camp de les ciències marines, entre elles diversos manuals sobre la pesca a Catalunya que continuen essent un referent en aquest camp. Recentment s’ha reeditat el seu manual El Mar Mediterráneo: recursos vivos y explotación, un compendi que inclou més de 50 anys dedicats a la investigació oceanogràfica.

Encara que ja es troba retirat de la investigació oficial, continua col·laborant en diferents iniciatives acadèmiques, com la de conferenciant, autor d’articles i la de professor al Màster Internacional en Economía y Gestión de la Actividad Pesquera, organitzat per la Universitat de Barcelona (UB), la Secretaría General de Pesca Marítima (SGPM) i el Centro Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterráneos (CIHEAM)

La conferència, junt amb les conferències d'anys anteriors, es pot descarregar en format vídeo i mp3 a la comunitat que la CEM disposa al Dipòsit Digital de la Universitat de Girona.


La Càtedra d'Estudis Marítims i Documare participen a la II Fira de Mostres Científica de la Universitat de Girona


La Fira s'emmarca en la 11º Setmana de la Ciència, una iniciativa que té per objectiu acostar la investigació i el coneixement científic a la societat.


Per segon any consecutiu la Càtedra d'Estudis Marítims i Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar van compartir estand en la Fira de Mostres Científica celebrada els dies 15 a 17 de novembre i organitzada del per la Universitat de Girona. La Fira ha estat concebuda com un espai de trobada on les diferents unitats de la UdG (grups de recerca, instituts de recerca, departaments i càtedres) puguin donar a conèixer de manera efectiva la recerca que duen a terme tant als diferents col·lectius universitaris com al conjunt de la societat gironina, amb un èmfasi especial en els estudiants de secundària. Aquest 2007 la fira ha guanyat en qualitat i s'ha obert a la ciutat de Girona, apostant per ubicar una gran carpa a la plaça Constitució per la qual ha passat un nombrós públic.

A banda de fer difusió de la recerca i de les tasques de documentació que estan duent a terme Documare i la Càtedra d'Estudis Marítims en el camp del patrimoni marítim català, l'estand va servir per donar a conèixer els valors de Palamós com a municipi vinculat molt estretament amb el sector pesquer, les activitats nàutiques i la conservació dels ecosistemes marins. La reproducció de la gamba de Palamós va despertar notable interès entre els visitants, així com l'oferta d'activitats pedagògiques emmarcades en el programa "Fem Arrels". En aquest sentit, el Museu de la Pesca va gaudir d'un lloc destacat dins de l'estand, així com els diferents grups de recerca vinculats a la càtedra palamosina. Es van projectar materials editats per la Fundació Promediterrània o fragments de les Converses de Taverna.

L'exposició a l'estant va anar acompanyada de conferències en les que es van donar a conèixer diversos aspectes de la recerca que es dur a terme des de la seu palamosina. Dijous al matí Alfons Garrido, documentalista de Documare, va presentar als estudiants de secundària els resultats del projecte de Cartografia Marítima i Pesquera del Litoral Català, un recurs electrònic que permet consultar informació relacionada amb la dimensió ambiental, econòmica i patrimonial del litoral. A la tarda, Marina Pujol va exposar les conclusions del projecte engegat pel Museu de la Pesca dirigit a estudiar l'evolució de la Comunitat Pesquera Local, centrada en el cas del caleros de Palamós, i que ara ha entrat en una segona fase en la que s'estudiarà també la comunitat resident a l'Ametlla de Mar.

Per últim apuntar que l'any passat el duet format per Càtedra i Documare aconseguí el guardó que els distingia com el millor estand de la Fira. Aquest any, però, no s'han entregat premis.