El Museu de la Pesca ha organitzat pel 17 de maig una tirada de l'art a la platja de Palamós.
amb la col·laboració d’Associació El Mamelló de Pineda de Mar, Associació A Tot Drap de Sant Pol de Mar, la Confraria de Pescadors de Palamós i l’Associació d’Amics del Museu de la Pesca .
1a tirada: 9 a.m.; 2a tirada: 10 a.m.
Taller d'estrops per tirar de l'artó
Hi ha sardinada popular pels participants.
Aprofitant la ocasió, parlarem dels arts de platja, i en concret de l'artet.
Descripció
Els arts de platja eren ormeigs de tir (es tirava d’ells des de la platja) i ròssec (arrossegaven pel fons). Al llarg de la història van existir diferents tipus i manera de classificar-los. Segons la mida de l’ormeig i la malla, l’espai de treball i la població rebien un nom o altre: art, art gros, art de port de reig, xàvega, art de dia, bolitx, bolitx de roda, artet, artó, bouet, bolivet, rossegall,...
L’artet era un dels arts de platja més petits. Al llarg del litoral era conegut com art de dia, artó o bolitx. Muntava un cóp o corona de 4 a 5 metres de llarg i 2 o 3 d'alçada, dues bandes de diferent mida de malla i molta sirga, amb suros a la relinga superior i ploms a la inferior. Uns suros rodons a la relinga de ploms impedia que s’enfonsés en el fang del fons.
En terra, es podia calar des de la platja, una cala o des d’una roca ample – anomenada eixugador – arran d’aigua, a l’alba (matinada) o la prima (crepuscle). Ocupava de 3 a 8 homes, que formaven una “companyia”.
Per començar el bol es deixava un dels caps de l’art en terra i es sortia bogant amb rumb perpendicular a la platja. Un cop lliurat tot el cap, l’embarcació virava, dibuixant un semicercle mentre s’anava calant la xarxa, en direcció de nou a la platja a distància regular de l’altre cap. En alguns paratges l’artet es podia calar nedant.
En arribar a terra començava l’operació de cobrar l’ormeig. Els pescadors es dividien entre els dos caps per estirar-lo a braços o fent servir l’estrop - corda d’espart que es lligava a un dels caps i es passava per l’esquena per facilitar la feina –. El patró dirigia la operació, observant la direcció de la corrent i la feina dels tiradors per impedir que s’estirés més d’un costat que de l’altre. Una boia lligada al centre de l’art servia per conèixer la seva posició. A cada passada el tirador anava des d’arran d’aigua al final de la platja, on els “nanos” anaven amollant els caps.
El peix es concentrava dins del cóp a mesura que l’art era arrossegat fins que era tret fora de l’aigua. S’obria la corona i es buidava a la sorra, on el peix es triava per espècies i per mides, es feien les parts i es pagava els tiradors.
L’artet també s’emprava des d’una barca estant. En aquest cas la malla era més cega i reforçada. Els pescadors calaven l’ormeig formant un cèrcol, fondejaven l’embarcació i el cobraven tirant des de popa i proa, fins que arribaven a la barca els escalons – inici de les bandes de l’artet. Llavors es cobrava l’art a braços i es pujava a bord.
Embarcació
Generalment s’utilitzava el caro, d’eslora entre sis i vuit metres, amb bancs per als remers, sense pal, coberta ni corredor. Amb tot, sovint s’utilitzaven les embarcacions que es tenien a l’abast, bots i llaguts .
Espècies objectiu
Sardina (Sardina Pilchardus); anxova (Engraulis encrasicholus) ; calamar (Loligo vulgaris ); besug (Pagellus acarne ); pagell (Pagellus erythrinus); Gerret (Centracanthus cirrus); boga (Boops boops); sorell ( Trachurus trachurus). Excepcionalment peix de bastina (esquals), bonítols, tonyina i altre peix migratori.
Els artets o bolitxs van ser especialment importants al Cap de Creus i al Cap de Begur en companyia d’una embarcació amb un llum per atreure els peixos de nit, a “l’encesa”.
Àmbit de treball
Platges, cales i eixugadors a les roques. Fons nets, sorréncs i d'alguer prop de les platges.
Estacionalitat
De dia, tot l'any; de nit, limitat a les fosques (absència de lluna)
Horari
Alba (matinada) i prima (crepuscle): quan es mou el peix
Descripció
Els arts de platja eren ormeigs de tir (es tirava d’ells des de la platja) i ròssec (arrossegaven pel fons). Al llarg de la història van existir diferents tipus i manera de classificar-los. Segons la mida de l’ormeig i la malla, l’espai de treball i la població rebien un nom o altre: art, art gros, art de port de reig, xàvega, art de dia, bolitx, bolitx de roda, artet, artó, bouet, bolivet, rossegall,...
L’artet era un dels arts de platja més petits. Al llarg del litoral era conegut com art de dia, artó o bolitx. Muntava un cóp o corona de 4 a 5 metres de llarg i 2 o 3 d'alçada, dues bandes de diferent mida de malla i molta sirga, amb suros a la relinga superior i ploms a la inferior. Uns suros rodons a la relinga de ploms impedia que s’enfonsés en el fang del fons.
En terra, es podia calar des de la platja, una cala o des d’una roca ample – anomenada eixugador – arran d’aigua, a l’alba (matinada) o la prima (crepuscle). Ocupava de 3 a 8 homes, que formaven una “companyia”.
Per començar el bol es deixava un dels caps de l’art en terra i es sortia bogant amb rumb perpendicular a la platja. Un cop lliurat tot el cap, l’embarcació virava, dibuixant un semicercle mentre s’anava calant la xarxa, en direcció de nou a la platja a distància regular de l’altre cap. En alguns paratges l’artet es podia calar nedant.
En arribar a terra començava l’operació de cobrar l’ormeig. Els pescadors es dividien entre els dos caps per estirar-lo a braços o fent servir l’estrop - corda d’espart que es lligava a un dels caps i es passava per l’esquena per facilitar la feina –. El patró dirigia la operació, observant la direcció de la corrent i la feina dels tiradors per impedir que s’estirés més d’un costat que de l’altre. Una boia lligada al centre de l’art servia per conèixer la seva posició. A cada passada el tirador anava des d’arran d’aigua al final de la platja, on els “nanos” anaven amollant els caps.El peix es concentrava dins del cóp a mesura que l’art era arrossegat fins que era tret fora de l’aigua. S’obria la corona i es buidava a la sorra, on el peix es triava per espècies i per mides, es feien les parts i es pagava els tiradors.
L’artet també s’emprava des d’una barca estant. En aquest cas la malla era més cega i reforçada. Els pescadors calaven l’ormeig formant un cèrcol, fondejaven l’embarcació i el cobraven tirant des de popa i proa, fins que arribaven a la barca els escalons – inici de les bandes de l’artet. Llavors es cobrava l’art a braços i es pujava a bord.
Embarcació
Generalment s’utilitzava el caro, d’eslora entre sis i vuit metres, amb bancs per als remers, sense pal, coberta ni corredor. Amb tot, sovint s’utilitzaven les embarcacions que es tenien a l’abast, bots i llaguts .
Espècies objectiu
Sardina (Sardina Pilchardus); anxova (Engraulis encrasicholus) ; calamar (Loligo vulgaris ); besug (Pagellus acarne ); pagell (Pagellus erythrinus); Gerret (Centracanthus cirrus); boga (Boops boops); sorell ( Trachurus trachurus). Excepcionalment peix de bastina (esquals), bonítols, tonyina i altre peix migratori.
Història
Els arts de platja tenen un origen antic. Es troben representats en gravats i mosaics d’època egípcia, grega i romana. A Catalunya és habitual trobar-los a partir de l’Edat Mitjana, tant a les platges i cales com en els aiguamolls litorals.
La versió més gran, la xàvega, era coneguda com “l’art dels pobres”. Tothom qui ajudava a estirar la xarxa guanyava una petita part de la pesquera: “a l’art, tothom hi té part”. Proliferaren sobretot en temps de crisis, fins a la postguerra. Van desaparèixer durant la dècada de 1960.
Els artets o bolitxs van ser especialment importants al Cap de Creus i al Cap de Begur en companyia d’una embarcació amb un llum per atreure els peixos de nit, a “l’encesa”.
Àmbit de treball
Platges, cales i eixugadors a les roques. Fons nets, sorréncs i d'alguer prop de les platges.
Estacionalitat
De dia, tot l'any; de nit, limitat a les fosques (absència de lluna)
Horari
Alba (matinada) i prima (crepuscle): quan es mou el peix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada