Un dels fets sorprenents de la història de la pesca catalana és la capacitat que han tingut els nostres pescadors per emigrar i treballar en aigües allunades del mar català. Van ser tot uns aventurers i uns pioners de la pesca mediterrània i responsables d’importants processos d’innovació tècnica a diverses parts d’Europa.
Són coneguts ja els viatges dels pescadors catalans durant el segle XVIII cap al sud peninsular a la recerca del peix blau. Sobre la base de la sardina i l’anxova van bastir una important indústria de transformació del peix en salaons, alguns dels quals – com els fabricades a Sant Feliu de Guíxols – nodrien els mercats de Sant Peterburg, a Rússia. D’Andalusia - els sitgetans es van establir a la Figuereta, avui Isla Cristina - van passar a Galícia, on van revolucionar el panorama pesquer no sense provocar greus conflictes socials amb els pescadors locals. Introduint noves tècniques de captura més eficients van aconseguir incrementar la producció i industrialitzar la producció de salaons. Els coneguts “fomentadors” – empresaris vinculats a la captura i salaó de peix – van escriure un dels principals episodis de la història pesquera espanyola i estan en la base del desenvolupament de la indústria pesquera a tot l’Atlàntic.
La expansió pesquera cap a Orient, iniciada ja al mateix segle XVII va tenir una influència també notable. Tot indica que patrons catalans introduir l’art de bou i la pesca d’arrossegament a les costes italianes. El rebuig generalitat a aquest art, que era considerat perjudicial per la supervivència de les espècies i un gran competidor als mercats – a Barcelona diversos patrons de gànguils van estar a punt de ser apallissats per la multitud – fomentà l’emigració cap a aigües menys conflictives.
Però un dels episodis més destacats i alhora polèmics va ser la instal•lació d’una col•lònia catalana a Marsella, departament a on van introduir la tecnologia del palangre. A partir de 1720, aprofitant un episodi de pesta que va desocupar bona part del barri marítim de la ciutat focea, diverses famílies de pescadors van decidir instal•lar-s’hi. La població augmentà, fins crear un barri, el “barri dels catalans”; segons paraules de Dumas al Conde de Mont-Cristo: "...romanen fidels a aquest petit promontori sobre el qual es van abalançar com una banda d'aus de mar, casant-se entre ells i conservant els costums de la seva mare pàtria de la mateixa manera que conservaren el seu idioma”. La seva presència ha deixat un ric llegat toponímic a tot el departament.
Els catalans a Marsella no va ser mai ben rebuts pels pescadors locals, que els percebien com una competència. Durant el segle XVIII es succeïren els iniciatives marselleses per foragitar-los, però sense gaire èxit, atès que, com considerava el 1790 el govern local, “Cinquanta anys d’experiència ens han provat que els devem l’abundància de millor pesca. Quan els Catalans s’han allunyat dels nostres ports o han cessat la seva pesca, el preu del peix s’ha incrementat de cop i volta en tal proporció que ha estat impossible que el poble es nodreixi”. (Fragments extrets de Pierre Echinart).
Un altra ocasió parlarem del paper dels catalans en la indústria del corall, on van demostrar una iniciativa igualment destacable.
Imatge inicial. Le Port des Catalans à Marseille, vers 1800 Aquarelle de 25x35cm par Jean-Jérôme Baugean. http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_Catalans_-_vers_1800.PNG
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada