Maríntim

La Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós), conjuntament amb l'Associació Cultural Amics de Museu dela Pesca, ha iniciat el projecte de recerca Memòria d’una migració: els pescadors caleros a Palamós que té per objectiu conèixer les causes que van portar a un gran nombre de residents a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) a emigrar i a establir-se a Palamós des de principis del segle XX i fins als volts dels anys seixanta, i que es dedicaren principalment a la pesca.

El projecte consta de dos fases. Durant la primera s’entrevistaran a les diferents famílies provinents de l’Ametlla de Mar, coneguts com a caleros, que es van establir a Palamós. En una segona fase, la recerca es traslladarà a l’Ametlla de Mar per a entrevistar els familiars d’aquests nous palamosins i conèixer els motius de per què no van emigrar, com van viure aquesta separació i quines relacions van mantenir amb els seus parents.

Aquest projecte neix com a una continuació de la recerca Memòria de la comunitat pesquera de Palamós, coordinat pel Dr. Joan Lluís Alegret, realitzada durant l'any 2006 i finançada per pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. En aquell estudi es va censar i radiografiar la comunitat pesquera palamosina de cara a esdevenir una eina de gran utilitat per a futurs estudis de comunitat més aprofundits. Les 158 entrevistes realitzades, donant prioritat als membres d’edat més avançada, van constatar el gran pes que tenien les persones originàries de l'Ametlla de Mar dins la comunitat pesquera palamosina. El coneixement d’aquesta realitat feia inevitable plantejar un projecte que tingués l’objectiu de conèixer els motius i els processos que van portar a famílies senceres de caleros (com tradicionalment s’identifiquen) a migrar i establir-se a Palamós.

El nou projecte de recerca, doncs, es planteja com un estudi que ha de permetre conèixer les causes que van motivar aquesta migració esglaonada, entendre la seva arribada al nou destí i els mecanismes emprats per tirar endavant amb les seves vides, conèixer les relacions que van continuar mantenint amb la població d’origen i amb els familiars que es van quedar a l’Ametlla, esbrinar per què alguns van tornar al cap d’un temps, entendre per què es van establir majoritàriament a Palamós i no a altres poblacions amb port de la zona com Sant Feliu de Guíxols o Roses, què buscaven i quines expectatives tenien del seu destí, comptabilitzar el nombre de famílies que van dur a terme aquesta migració i com perviu en la memòria de les generacions posteriors amb origen

En definitiva, entendre un procés migracional a partir dels testimonis dels seus protagonistes, en uns moments en que els fluxes migracionals de persones cercant una vida més pròspera formen part de la nostra quotidianitat.

Aquest projecte també vol posar de manifest els estrets lligams entre les dues poblacions i enfortir-los de cara al futur.

Descobert el misteri de la desaparició de la gamba

Els científics han descobert els mecanismes que regulen els procesos biològics a grans profunditats i que es troben en la base del fenomen periòdic de la desaparició de la gamba Palamós.

La gamba vermella (Aristeus antennatus) és el pilar econòmic sobre el que es sustenta el sector pesquer a Palamós. De la quarantena de barques que composen la flota de ròssec, la gran majoria es dediquen exclusivament a la captura d’aquest crustaci. Feinegen als caladors que es troben a prop del port palamosí, coneguts com Sant Sebastià, Rostoll o Abissinia, dels que se'n extreuen uns 450 quilograms diaris. Anualment es capturen gambes per valor de 3,5-4 milions d’euros. En els últims 10 anys, el seu valor no ha parat de crèixer en relació al total de captures. Si el 1995 constituïa el 22% del valor de tot el peix venut a la llotja de Palamós, el 2006 ja havia augmentat fins al 35%, arribant el 2004 fins al 40% del total. El preu mig del quilogram de gamba també ha anat creixent en els darrers anys: de 21€ el 1995, arribà als 52€ el 2006, amb màxims puntuals de 120€/Kg. La campanya promocional duta a terme per l’Ajuntament i els restaurants de Palamós i Sant Antoni ha permès revaloritzar la gamba palamosina, de manera avui és un producte molt apreciat als mercats. La marca “Gamba de Palamós” és actualment un referent gastronòmic indiscutible.

L’especialització de la flota d’arrossegament de Palamós ha provocat una forta dependència de la gamba. De fet, aquest crustaci explica en gran mesura l’elevat número de barques de ròssec al port empordanès i que la industria pesquera local es trobi en un destacat 5é lloc de total de ports catalans en termes de valor de les captures. No obstant, la gamba ha demostrat tenir un comportament estrany i fins ara inexplicable: periòdicament, cada 6 a 11 anys, desapareix dels caladors i no s’en pesca. Pescadors i científics havien discutit sobre les possibles causes d’aquest fet, com ara la sobrepesca, el canvi climàtic o una misteriosa corrent submarina d’aigua calenta procedent de l’Etna. L’últim gran episodi de desaparició va estendre’s entre juny de 2005 y maig de 2006. La crisis que sobrevé al sector durant aquests episodis són crítics perquè, a més de no generar ingressos – es van perdre més de 1,5 milions d’euros el 2006 per aquest motiu -, la flota que habitualment va a la gamba opta per pescar en caladors tradicionalment utilitzats per barques més petites, generant conflictes entre els patrons.

Un nou estudi aporta llum al coneixement sobre la desaparició de la gamba a Palamós. Membres del CSIC i l’IEO han estudiat les “cascades submarines” i han arribat a la conclusió que aquest fenòmen és el responsable de la esvaïment regular de gamba vermella a la Mediterrània. Un refredament acusat de les capes superficials del mar a l’àrea del golf de Lleó provoca que l’aigua freda s’enfonsi i que es precipiti en forma de cascada pels canons submarins que retallen la plataforma continental. La força del corrent generat desplaça els exemplars de gamba cap a regions més profundes, més enllà dels 1.500 metres, on no poden arribar els arts de pesca. Durant un temps, doncs, la gamba resta inabastable per l’arrossegament. Aquest procés, per altra banda, afavoreix la regeneració dels caladors ja que l’aportació de nutrients resultant implica que les larves tinguin una major taxa de supervivència. Així el volum de gamba adulta disponible que migra de nou a zones menys profundes és també major. Si el upwelling afavoreix la presència d’espècies pelàgiques, les cascades submarines ajuden a la regeneració de les demersals. Segons els investigadors, així es troba solució a la “paradoxa” de la gamba vermella, un recurs amb bona salut malgrat l’important esforç pesquer que ha patit durant més de 50 anys.

Aquest és sens dubte una bona notícia per la flota pesquera mediterrània que es dedica a la captura de gamba: el recurs es troba en bona salut i es pot mantenir amb seguretat l’esforç pesquer actual. Els treballs de modelització permetran preveure amb antelació el fenomen de la desaparició de la gamba i prendre mesures per mitigar-ne els efectes econòmics i socials. No obstant, alguns perills encara amenacen la sostenibilitat de la pesquera, com són la millora de la tecnologia per a la pesca a gran profunditat i que podria posar a l’abast les poblacions de gamba de fons, o l’augment dels costos d’explotació derivats d’un encariment dels combustibles. De moment el sector, tímidament, ha començat a discutir mesures per assegurar el futur de la pesquera de gamba a Palamós.

7 de desembre del 2007

El proper 15 de desembre Palamós acollirà la II Jornada d’Etnologia de la Costa Brava

A les primeres jornades celebrades el 2003 el tema escollit fou la recerca etnològica i la interpretació del patrimoni en un entorn turístic

Aquesta jornada es centrarà en la recerca en el camp de l'etnologia marítima i pesquera, disciplina que s’interessa per l’estudi de la varietat i complexitat dels processos tècnics, socials i simbòlics desenvolupats per les poblacions litorals en el seu procés d'interacció amb el medi marí, els seus recursos, i les relacions que aquestes poblacions estableixen amb altres que com elles també viuen de la mar, o sota la seva influència.

S’hi donaran a conèixer experiències realitzades o que s’estan duent a terme en l’actualitat en aquest camp, com per exemple, els projectes de recuperació i de patrimonialització d’antigues embarcacions de pesca que s’estan duent a terme a Cambrils i a Xàbia (Alacant), els estudis que sobre el patrimoni immaterial es fan a la Catalunya Nord, i investigacions sobre la memòria de les comunitats de pescadors de Palamós i l’Escala, entre altres recerques. Vegeu el programa adjunt.

Aquesta jornada, organitzada per la Càtedra d’Estudis (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i pel Museu de la Pesca, compta amb la col•laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Palamós i de la Confraria de Pescadors de Palamós, i són patrocinades per la Fundació Pere Tarrés i La Caixa. La seu de la jornada és la Casa del Mar de Palamós.

La inauguració de la jornada serà presidida per l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, pel vicerector de la Universitat de Girona, Joaquim M. Puigvert, i pel Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila

Programa de la Jornada

Matí

9:30 Rebuda dels participants i inscripcions.
10:00 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcaldessa de Palamós, del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i del director de la Càtedra d’Estudis Marítims.

10:15 Ponència marc: Etnología marítima y patrimonio en uso a càrrec de Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca

11:00 Pausa cafè

11:30 Comunicacions
11.30 - 11.50 Projectes de recerca del Museu Marítim de Barcelona en el camp de l’etnologia marítima. Enric Garcia, Cap de l’Oficina de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona.
11.50 - 12.10 La recerca en el camp de l'etnologia marítima a la Catalunya Nord. Samuel Villevieille, Chargé de mission au Patrimoine Maritime, Conseil General Pyrenees-Orientales, Perpinyà.
12.10 – 12.30 El Projecte IPEC Memòria de la Comunitat Pesquera de Palamós. Marina Pujol (Càtedra d’Estudis Marítims) i de Glòria Mauri (Associació Amics del Museu de la Pesca).
12.30-12.50. El fil de la memòria. Un projecte de recuperació de la memòria oral a l'Escala. Lurdes Boix, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, l'Escala
12.50- 13.10 Restauración, recuperación, rehabilitación y réplicas de embarcaciones tradicionales: cuatro ejemplos en Catalunya. Vicente García-Delgado, Associació Barcelona Fes-te a la mar
13.10 – 13.30 La patrimonialització del quillat Teresa. Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils

13.30 – 14.00 Torn de preguntes

14:00 Dinar

Tarda

16.00 Comunicacions

16.00 – 16.20 Les barraques de pescadors al litoral de la Costa Brava. Arquitectura i música popular, a càrrec de Jordi Turró, de la Fundació Ernest Morató, Palafrugell.
16.20 – 16.40 La recuperació del Pacurri, un quillat del 1932, a càrrec d’Amadeu Ros, de l’Associació Barques Tradicionals de Xàbia.
16.40 – 17.00 El patrimoni immaterial dels pescaires de la Catalunya Nord, a càrrec de Joan Lluís Valls, de la Universitat de Perpinyà

17:00 Pausa

17.15 Taula rodona:
Enric Garcia, Museu Marítim de Barcelona.
Joaquim Pla, Especialista en món marítim i Ex - president de l’Estrop
Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca
Miquel Martí, director del Museu de la Pesca
Moderador: Joan Lluís Alegret, antropòleg, professor d’antropologia social i cultural de la Universitat de Girona i director de la Càtedra d’Estudis Marítims – Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós -
18.15 Cloenda de la jornada

La inscripció a les Jornades és gratuïta

Per inscripcions:

Càtedra d'Estudis Marítims
(Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós)
Pl. Països Catalans, s/n
17230 Palamós
dir.cem@udg.edu
http://cem.udg.edu
T 972 60 12 44
F 972 31 21 44

L'historiador Enric Garcia presenta a Palamós un nou llibre de la col·lecció Quaderns Blaus sobre els pirates i Palamós

L'acte va coincidir amb la inauguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània" al Museu de la Pesca.

El passat divendres 30 de novembre va tenir lloc al Museu de la Pesca la presentació del llibre de l'historiador palamosí Pere Trijueque "Pirates, esclaus i captius de Palamós". La presentació va anar a càrrec de Enric García, cap de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona, i comptà amb la presència de l'alcaldessa de Palamós Teresa Ferrés i del director del Museu de la Pesca Miquel Martí. La publicació representa el volum número 21 dins de la col·lecció Quaderns Blaus editada per la Càtedra d'Estudis Marítims.

Al llarg de la prensentació Enric García va destacar la importància que la pirateria i el corsarisme van jugar en la història moderna de la Mediterrània com a factor condicionant de l'evolució de les comunitats litorals i practicada per gairebé tots els països. Després de repasar les característiques principals del fenòmen de la pirateria nivell general va valorar la investigació de Pere Trijueque com la base que permet a la societat conèixer més a fons la realitat qüotidiana, els testimonis i els sentiments més íntims de les comunitats que patiren el flagell dels atacs: viles totalment destruïdes, famílies destrossades pel captiveri i l'esclavatge d'algun dels seus membres, les dures condicions a les presons del nord d'Àfrica, les estratègies seguides per poder pagar els rescats, les dificultats que trobaven els esclaus alliberats en tornar a casa... Per últim, va apuntar que lluny de ser una pràctica extingida, avui dia la pirateria continua existint a molts mars del món, a la vegada que pren noves manifestacions que són molt properes a la nostra societat.

Seguidament el públic assistent va poder compatir amb l'autor i el ponent la inaguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània", una exposició que pretén reconstruir la cronologia del fenòmen piràtic al Mare Nostrum, des de l'antiguitat fins a l'època moderna, posant èmfasi en aquells que van desembarcar a la vila de Palamós.

29 de novembre del 2007

Pirates a Palamós

El Museu de la Pesca ens proposa apropar-nos a la història de la pirateria a la Mediterrània amb la inauguració de l'exposició "PIRATES A LA MEDITERRÀNIA" i la presentació del llibre "PIRATES, ESCLAUS I CAPTIUS A PALAMÓS".
Divendres 30 de novembre a les 19 h tindrà lloc la inauguració d'aquesta mostra que es podrà veure fins el 2 de març.

"Pirates a la Mediterrània" és una exposició produïda pel Museu Marítim de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la part corresponent a la Mediterrània de la gran exposició de pirates que el Museu Marítim va realitzar l'any passat i que ara han convertit en itinerant.

Durant la inauguració de l'exposició, Enric García, cap de recerca del Museu Marítim de Barcelona, presentarà la reedició del llibre "Pirates, esclaus i captius a Palamós", una publicació de l'historiador local Pere Trijueque que ara s'inclou amb el número 21 a la col·lecció dels Quaderns Blaus, que editen el Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims.

Per tal d'apropar aquesta mostra al màxim nombre de públic, el Museu de la Pesca ha previst la realització de visites guiades per als escolars de la vila i per Nadal, concretament els dies 27 i 28 de desembre a la tarda, s'organitzaran visites guiades gratuïtes i activitats relacionades per a famílies.

21 de novembre del 2007

L’oceanògraf Carles Bas inaugura el curs acadèmic de la Càtedra d’Estudis Marítims

És un dels més reconeguts científics catalans, especialitzat en ecologia i gestió dels recursos pesquers.

El divendres 23 de novembre el Dr. Carles Bas Paired, oceanògraf emèrit de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona inaugura el curs acadèmic de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) amb la conferència titulada “La pesca a la Mediterrània: una reflexió”. En ella el Dr. Bas fa un recorregut a l’evolució i l’estat de la pesca des de diferents perspectives, apuntant als perills de l’augment de la capacitat de les flotes i l’esgotament dels recursos.

Doctor en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de l'eminent Ramon Margalef. Va ser director del Laboratori de Blanes (1949-1962) i, fins al 1973, cap del Departament de Recursos Marins de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, que dirigí des del 1983 fins al 1987. Presidí la Societat Catalana de Biologia (1975-1979), filial de l’IEC, i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres (1979-1983). Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, s’ha especialitzat en ecologia i explotació dels recursos marins vius. El 2005 fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canarias en reconeixement a la seva carrera investigadora. Ha dirigit nombrosos projectes de recerca i és autor de més de cent publicacions en el camp de les ciències marines, entre elles diversos manuals sobre la pesca a Catalunya que continuen essent un referent en aquest camp. Recentment s’ha reeditat el seu manual El Mar Mediterráneo: recursos vivos y explotación, un compendi que inclou més de 50 anys dedicats a la investigació oceanogràfica.

Encara que ja es troba retirat de la investigació oficial, continua col·laborant en diferents iniciatives acadèmiques, com la de conferenciant, autor d’articles i la de professor al Màster Internacional en Economía y Gestión de la Actividad Pesquera, organitzat per la Universitat de Barcelona (UB), la Secretaría General de Pesca Marítima (SGPM) i el Centro Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterráneos (CIHEAM)

La conferència, junt amb les conferències d'anys anteriors, es pot descarregar en format vídeo i mp3 a la comunitat que la CEM disposa al Dipòsit Digital de la Universitat de Girona.

La Càtedra d'Estudis Marítims i Documare participen a la II Fira de Mostres Científica de la Universitat de Girona

La Fira s'emmarca en la 11º Setmana de la Ciència, una iniciativa que té per objectiu acostar la investigació i el coneixement científic a la societat.

Per segon any consecutiu la Càtedra d'Estudis Marítims i Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar van compartir estand en la Fira de Mostres Científica celebrada els dies 15 a 17 de novembre i organitzada del per la Universitat de Girona. La Fira ha estat concebuda com un espai de trobada on les diferents unitats de la UdG (grups de recerca, instituts de recerca, departaments i càtedres) puguin donar a conèixer de manera efectiva la recerca que duen a terme tant als diferents col·lectius universitaris com al conjunt de la societat gironina, amb un èmfasi especial en els estudiants de secundària. Aquest 2007 la fira ha guanyat en qualitat i s'ha obert a la ciutat de Girona, apostant per ubicar una gran carpa a la plaça Constitució per la qual ha passat un nombrós públic.

A banda de fer difusió de la recerca i de les tasques de documentació que estan duent a terme Documare i la Càtedra d'Estudis Marítims en el camp del patrimoni marítim català, l'estand va servir per donar a conèixer els valors de Palamós com a municipi vinculat molt estretament amb el sector pesquer, les activitats nàutiques i la conservació dels ecosistemes marins. La reproducció de la gamba de Palamós va despertar notable interès entre els visitants, així com l'oferta d'activitats pedagògiques emmarcades en el programa "Fem Arrels". En aquest sentit, el Museu de la Pesca va gaudir d'un lloc destacat dins de l'estand, així com els diferents grups de recerca vinculats a la càtedra palamosina. Es van projectar materials editats per la Fundació Promediterrània o fragments de les Converses de Taverna.

L'exposició a l'estant va anar acompanyada de conferències en les que es van donar a conèixer diversos aspectes de la recerca que es dur a terme des de la seu palamosina. Dijous al matí Alfons Garrido, documentalista de Documare, va presentar als estudiants de secundària els resultats del projecte de Cartografia Marítima i Pesquera del Litoral Català, un recurs electrònic que permet consultar informació relacionada amb la dimensió ambiental, econòmica i patrimonial del litoral. A la tarda, Marina Pujol va exposar les conclusions del projecte engegat pel Museu de la Pesca dirigit a estudiar l'evolució de la Comunitat Pesquera Local, centrada en el cas del caleros de Palamós, i que ara ha entrat en una segona fase en la que s'estudiarà també la comunitat resident a l'Ametlla de Mar.

Per últim apuntar que l'any passat el duet format per Càtedra i Documare aconseguí el guardó que els distingia com el millor estand de la Fira. Aquest any, però, no s'han entregat premis.

24 d’octubre del 2007

Aprendre a fer treballs de recerca: nova activitat pedagògica de Documare

L'activitat Aprendre a fer treballs de recerca s'inclou dintre del programa pedagògic Fem Arrels impulsat per l'Ajuntament de Palamós i el Museu de la Pesca.

Dimarts passat va començar l'activitat pedagògica organitzada per Documare "Aprendre a fer treballs de recerca", dirigida als alumnes de batxillerat amb l'objectiu d'aproximar els estudiants a les fonts d'informació i materials bàsics per a la investigació aplicada al camp marítim i pesquer: el medi ambient, la pesca i els pescadors, la navegació, la construcció naval, naufragis i salvament, el peix i la gastronomia, l’art... Els estudiants de l'escola Vedruna de Palamós, en col·laboració amb els documentalistes i professors del centre, esculliren un tema per treballar en grup i pogueren conèixer les fonts més importants, aprendre a usar-les en la recerca, saber quina informació se’n pot aconseguir o quins problemes amaguen. Es discutí com escollir el tema més adequat al seu perfil, la manera de planificar el treball, la metodologia, exposar les hipòtesis i extreure’n les conclusions, redactar el treball, aprendre a citar documents o fer la presentació.

Aquesta activitat s'emmarca en la línia de treball de Documare adreçada a assessorar i donar suport documental i tècnic als investigadors amateurs i professionals interessats en treballar la temàtica marítim i pesquera local i regional, una tasca recolçada pel Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims. Actualment dos investigadores procedents del Màster Internacional en Economia i Gestió de l'Activitat Pesquera organitzat per la Universitat de Barcelona i el CIHEAM estan fent la seva estada de recerca al centre: l'argelina Ghalia Ketta, sobre la inmigració magribí al sector del cèrcol al Port de Palamós, i la veneçolana Bárbara Álvarez sobre la primera venta dels productes pesquers també a Palamós.

14 de setembre del 2007

5è Aniversari del Museu de la Pesca

Aquest divendres 14 de setembre, el Museu de la Pesca de Palamós celebra el seu cinquè aniversari. Inaugurat l’any 2002, el Museu de la Pesca de Palamós dedica la seva exposició permanent a presentar de manera monogràfica el passat, present i futur de la pesca i dels pescadors, una temàtica que el fan únic a Catalunya i a tota la Mediterrània.

Amb motiu d’aquest aniversari el Museu de la Pesca durà a terme jornada de portes ofertes, una activitat adreçada a tot el públic interessat en visitar la seva exposició permanent que el divendres romandrà oberta ininterrompudament, des de les 10 del matí i fins a les 21 h.

MÉS DE 125 MIL VISITANTS
En el decurs d’aquests cinc anys un total de 125.062 persones han visitat l’exposició permanent del Museu de la Pesca, que es troba ubicat a l'antic magatzem del port pesquer de Palamós (“Tinglado”).

Aquestes xifres destaquen que el museu segueix experimentant una alça progressiva del ritme de visites que durant el primer any d’obertura va superar les vint mil persones. El públic majoritari que ha visitat el Museu de la Pesca durant aquests anys és el català que ha suposat el 65% del total de les visites.

El Museu de la Pesca de Palamós complementa l’activitat principal que suposa la seva exposició permanent, amb més de 35 activitats diferents cada any, entre les quals es destaquen les conferències, jornades i seminaris que s’organitzen; les visites guiades, tallers, rutes marítimes, les Converses de Taverna, les exposicions temporals de producció pròpia, etc.

També cal destacar els programes pedagògics “Viu la Mar” i “Fem Arrels”. En el primer cas dirigit als escolars de tot el país per tal de participar en una experiència que els apropa a la realitat patrimonial, mediambiental i econòmica del seu litoral i per la qual ja han passat més de 20 mil joves catalans. Pel que fa al programa “Fem Arrels” aquest és adreçat als alumnes del municipi per tal que s’apropin als elements i espais naturals, històrics i patrimonials de la vila.

LA TASCA DEL MUSEU, RECONEIXEMENT I FUTUR
L’any 2005 el Museu de la Pesca de Palamós va rebre el diploma d’excel.lència amb la menció especial al Premi del Museu Europeu de l’Any. Aquest destacat guardó valora aspectes del museu que afecten de manera directa al públic, com ara la creativitat en la presentació i interpretació de les col•leccions, els serveis que s’ofereixen, les estratègies de difusió o la relació del museu amb el territori.

El Museu de la Pesca es membre d’ICOM (UNESCO); membre fundador de la Xarxa La Mar de Museus, Museus Marítims de la Costa Catalana; subseu de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà; membre de l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània; antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; i seu de l’Associació Amics del Museu de la Pesca.

En l’actualitat el Museu de la Pesca treballa en la realització del projecte “L’Espai del Peix”, una proposta única i diferent que ubicada en el mateix edifici que acull la llotja de Palamós, permetrà viure l’experiència de tot el procés que segueix el peix des de la seva captura, amb la comercialització i manipulació, i fins que arriba al plat, ajudant a comprendre de prop els sistemes de pesca, a valorar el peix fresc i a sensibilitzar la societat de la seva importància.

A banda el Museu de la Pesca de Palamós també treballa en la conservació i restauració de les embarcacions “Estrella Polar”; “Gacela” i “Felicitat” amb l’interès de poder crear el seu propi museu flotant.

Museu de la Pesca

8 de febrer del 2008

Dossier de Premsa, gener 2008

18 de gener del 2008

Les migracions dels pescadors de l'Ametlla de Mar cap a Palamós, a estudi