L’estudi de la regió abissals, aquella compresa entre els 800 i els Però la bellesa de les profunditats està amenaçada. La contaminació
Us proposem alguns enllaços per conèixer aquestes criatures
11 de març del 2008
Vida a les profunditats
L’estudi de la regió abissals, aquella compresa entre els 800 i els 
8 de febrer del 2008
Dossier de Premsa, gener 2008
Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar selecciona i classifica les notícies més rellevants del món de la pesca a Catalunya.
03/01/2008
06/01/2008
El Govern espera un estudi del seitó al golf de Lleó per recuperar l'anxova mediterrània
Diari de Girona. Comarques
09/01/2008
La flota gironina acaba la veda de 2 mesos i sortirà aquesta nit a capturar peix blau
Diari de Girona. Comarques
Augmenta la pesca furtiva als vedats esportius del curs mitjà del Ter
Diari de Girona. Comarques
08/01/2008
Es capturen tan poques angules que els pescadors es plantegen plegar
10/01/2008
L'Ametlla de Mar aprova el projecte per convertir l'antiga llotja de peix en un museu marítim
11/01/2008
Els museus de la Pesca i La Gabella potenciaran la seva recerca etnològica
Diari de Girona. Cultura
L'ICCA avança els ajuts per a l'aturada temporal de la pesca a 26 armadors d'encerclament de ports gironins
Diari de Girona. Economia
Les aigües del port de BCN són més sorolloses que una disco
El Periódico
13/01/2008
La confraria de pescadors de Palamós bat el seu rècord de facturació
Diari de Girona. Comarques
14/01/2008
La barca d'arrossegament "Rosa" captura una tortuga marina de grans dimensions
Revista Cambrils
15/01/2008
Les jornades de la galera passaran a denominar-se "Jornades de la Galera i de la cuina marinera de Cambrils"
Revista Cambrils
16/01/2008
L'alcaldessa es reunirà amb els veïns per evitar l'enderroc de la planta de peix a Roses
On són les gambes de Palamós?
Avui - Societat
17/01/2008
El Museu de la Pesca investigarà les migracions de l'Ametlla de Mar
Diari de Girona. Comarques
18/01/2008
Les cascades submarines provoquen la desaparició de les gambes de Palamós
Diari de Girona. Comarques
Un pescador resulta ferit greu en un xoc entre dues barques
Diari de Girona. Diari de Girona. Comarques
Carta oberta a la confraria de pescadors de Roses
19/01/2008
Ports comença la reforma de la llotja de peix de l'Ametlla de Mar
21/01/2008
22/01/2008
La Generalitat retira la llicència a quatres mariscadors de garoines
Diari de Girona. Comarques -
24/01/2008
Rescatats més de 4.500 quilos de peixos dels canals de l'Ebre
26/01/2008
Adena edita una guia de butxaca per un consum responsable de peix i marisc
3cat24
27/01/2008
Una campanya crida a deixar de menjar 15 peixos tradicionals
El Periódico
28/01/2008
El Museu de la Pesca tanca dos dies per a tasques de conservació
Diari de Girona. Cultura -
La cua del rap
El DAR fomenta lestalvi i leficiència energètica en el sector pesquer
Gencat
Ports de la Generalitat sanciona 11 barques de pesca cambrilenques per llençar peix dins del port
Revista Cambrils
29/01/2008
El Museu de la Pesca tanca avui i demà per treballs de conservació
Tonyines a un preu (ambiental) massa alt
AVUI
30/01/2008
Els pescadors faran una veda de la gamba durant tres setmanes
Diari de Girona. Comarques -
Els pescadors de Palamós canvien les xarxes per no pescar gamba petita
Els pescadors de Palamós canvien les xarxes per unes de més grans per deixar de pescar gamba petita
Els pescadors de gamba de Palamós convoquen una veda de tres setmanes
Diari de Girona. Girona -
Arriba un nou decret per a la pesca de lleure
CANAL 4
31/01/2008
Mes regulació per a la pesca de palangre en superfície
CANAL 4
Comença la vuitena edició del cicle de xerrades "Retalls de Mar"
Vilaweb Badalona
01/02/2008
La confraria de pescadors de la Ràpita obté una facturació rècord tot i la davallada de captures
Peixateria a Tortosa
Barcelona acollirà el maig el primer Congrés Internacional de la Qualitat dels Productes Pesquers
Yahoo!
El futur del Delta a les seves mans
02/02/2008
Rescaten onze tripulants espanyols d'un vaixell encallat a Escòcia
Diari de Girona. Espanya Internacional -
02/02/2008
Protegir el medi marí de la pesca i dels submarinistes
Diari de Girona.
Diari de Girona. Comarques
04/02/2008
Les obres a La Perola de Calella de Palafrugell costaran 30.000 euros
Diari de Girona. Comarques -
Es podria deixar de pescar a l'Ebre
PRNoticias PRCatalunya
07/02/2008
Medi Ambient estudia prohibir la pesca des de Flix a la desembocadura de l'Ebre
Directe!cat Societat
Certifiquen la qualitat de l'aigua de l'Ebre però recomanen no pescar-hi
08/02/2008
18 de gener del 2008
Les migracions dels pescadors de l'Ametlla de Mar cap a Palamós, a estudi
La Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós), conjuntament amb l'Associació Cultural Amics de Museu dela Pesca, ha iniciat el projecte de recerca Memòria d’una migració: els pescadors caleros a Palamós que té per objectiu conèixer les causes que van portar a un gran nombre de residents a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) a emigrar i a establir-se a Palamós des de principis del segle XX i fins als volts dels anys seixanta, i que es dedicaren principalment a la pesca.
El projecte consta de dos fases. Durant la primera s’entrevistaran a les diferents famílies provinents de l’Ametlla de Mar, coneguts com a caleros, que es van establir a Palamós. En una segona fase, la recerca es traslladarà a l’Ametlla de Mar per a entrevistar els familiars d’aquests nous palamosins i conèixer els motius de per què no van emigrar, com van viure aquesta separació i quines relacions van mantenir amb els seus parents.
Aquest projecte neix com a una continuació de la recerca Memòria de la comunitat pesquera de Palamós, coordinat pel Dr. Joan Lluís Alegret, realitzada durant l'any 2006 i finançada per pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. En aquell estudi es va censar i radiografiar la comunitat pesquera palamosina de cara a esdevenir una eina de gran utilitat per a futurs estudis de comunitat més aprofundits. Les 158 entrevistes realitzades, donant prioritat als membres d’edat més avançada, van constatar el gran pes que tenien les persones originàries de l'Ametlla de Mar dins la comunitat pesquera palamosina. El coneixement d’aquesta realitat feia inevitable plantejar un projecte que tingués l’objectiu de conèixer els motius i els processos que van portar a famílies senceres de caleros (com tradicionalment s’identifiquen) a migrar i establir-se a Palamós.
El nou projecte de recerca, doncs, es planteja com un estudi que ha de permetre conèixer les causes que van motivar aquesta migració esglaonada, entendre la seva arribada al nou destí i els mecanismes emprats per tirar endavant amb les seves vides, conèixer les relacions que van continuar mantenint amb la població d’origen i amb els familiars que es van quedar a l’Ametlla, esbrinar per què alguns van tornar al cap d’un temps, entendre per què es van establir majoritàriament a Palamós i no a altres poblacions amb port de la zona com Sant Feliu de Guíxols o Roses, què buscaven i quines expectatives tenien del seu destí, comptabilitzar el nombre de famílies que van dur a terme aquesta migració i com perviu en la memòria de les generacions posteriors amb origen
En definitiva, entendre un procés migracional a partir dels testimonis dels seus protagonistes, en uns moments en que els fluxes migracionals de persones cercant una vida més pròspera formen part de la nostra quotidianitat.
Aquest projecte també vol posar de manifest els estrets lligams entre les dues poblacions i enfortir-los de cara al futur.
El projecte consta de dos fases. Durant la primera s’entrevistaran a les diferents famílies provinents de l’Ametlla de Mar, coneguts com a caleros, que es van establir a Palamós. En una segona fase, la recerca es traslladarà a l’Ametlla de Mar per a entrevistar els familiars d’aquests nous palamosins i conèixer els motius de per què no van emigrar, com van viure aquesta separació i quines relacions van mantenir amb els seus parents.
Aquest projecte neix com a una continuació de la recerca Memòria de la comunitat pesquera de Palamós, coordinat pel Dr. Joan Lluís Alegret, realitzada durant l'any 2006 i finançada per pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. En aquell estudi es va censar i radiografiar la comunitat pesquera palamosina de cara a esdevenir una eina de gran utilitat per a futurs estudis de comunitat més aprofundits. Les 158 entrevistes realitzades, donant prioritat als membres d’edat més avançada, van constatar el gran pes que tenien les persones originàries de l'Ametlla de Mar dins la comunitat pesquera palamosina. El coneixement d’aquesta realitat feia inevitable plantejar un projecte que tingués l’objectiu de conèixer els motius i els processos que van portar a famílies senceres de caleros (com tradicionalment s’identifiquen) a migrar i establir-se a Palamós.
El nou projecte de recerca, doncs, es planteja com un estudi que ha de permetre conèixer les causes que van motivar aquesta migració esglaonada, entendre la seva arribada al nou destí i els mecanismes emprats per tirar endavant amb les seves vides, conèixer les relacions que van continuar mantenint amb la població d’origen i amb els familiars que es van quedar a l’Ametlla, esbrinar per què alguns van tornar al cap d’un temps, entendre per què es van establir majoritàriament a Palamós i no a altres poblacions amb port de la zona com Sant Feliu de Guíxols o Roses, què buscaven i quines expectatives tenien del seu destí, comptabilitzar el nombre de famílies que van dur a terme aquesta migració i com perviu en la memòria de les generacions posteriors amb origen
En definitiva, entendre un procés migracional a partir dels testimonis dels seus protagonistes, en uns moments en que els fluxes migracionals de persones cercant una vida més pròspera formen part de la nostra quotidianitat.
Aquest projecte també vol posar de manifest els estrets lligams entre les dues poblacions i enfortir-los de cara al futur.
Descobert el misteri de la desaparició de la gamba
Els científics han descobert els mecanismes que regulen els procesos biològics a grans profunditats i que es troben en la base del fenomen periòdic de la desaparició de la gamba Palamós.
La gamba vermella (Aristeus antennatus) és el pilar econòmic sobre el que es sustenta
L’especialització de la flota d’arrossegament de Palamós ha provocat una forta dependència de
Un nou estudi aporta llum al coneixement sobre la desaparició de la gamba a Palamós. Membres del CSIC i l’IEO han estudiat les “cascades submarines” i han arribat a la conclusió que aquest fenòmen és el responsable de la esvaïment regular de gamba vermella a
7 de desembre del 2007
El proper 15 de desembre Palamós acollirà la II Jornada d’Etnologia de la Costa Brava
A les primeres jornades celebrades el 2003 el tema escollit fou la recerca etnològica i la interpretació del patrimoni en un entorn turístic
Aquesta jornada es centrarà en la recerca en el camp de l'etnologia marítima i pesquera, disciplina que s’interessa per l’estudi de la varietat i complexitat dels processos tècnics, socials i simbòlics desenvolupats per les poblacions litorals en el seu procés d'interacció amb el medi marí, els seus recursos, i les relacions que aquestes poblacions estableixen amb altres que com elles també viuen de la mar, o sota la seva influència.
S’hi donaran a conèixer experiències realitzades o que s’estan duent a terme en l’actualitat en aquest camp, com per exemple, els projectes de recuperació i de patrimonialització d’antigues embarcacions de pesca que s’estan duent a terme a Cambrils i a Xàbia (Alacant), els estudis que sobre el patrimoni immaterial es fan a la Catalunya Nord, i investigacions sobre la memòria de les comunitats de pescadors de Palamós i l’Escala, entre altres recerques. Vegeu el programa adjunt.
Aquesta jornada, organitzada per la Càtedra d’Estudis (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i pel Museu de la Pesca, compta amb la col•laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Palamós i de la Confraria de Pescadors de Palamós, i són patrocinades per la Fundació Pere Tarrés i La Caixa. La seu de la jornada és la Casa del Mar de Palamós.
La inauguració de la jornada serà presidida per l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, pel vicerector de la Universitat de Girona, Joaquim M. Puigvert, i pel Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila
Programa de la Jornada
Matí
9:30 Rebuda dels participants i inscripcions.
10:00 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcaldessa de Palamós, del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i del director de la Càtedra d’Estudis Marítims.
10:15 Ponència marc: Etnología marítima y patrimonio en uso a càrrec de Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca
11:00 Pausa cafè
11:30 Comunicacions
11.30 - 11.50 Projectes de recerca del Museu Marítim de Barcelona en el camp de l’etnologia marítima. Enric Garcia, Cap de l’Oficina de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona.
11.50 - 12.10 La recerca en el camp de l'etnologia marítima a la Catalunya Nord. Samuel Villevieille, Chargé de mission au Patrimoine Maritime, Conseil General Pyrenees-Orientales, Perpinyà.
12.10 – 12.30 El Projecte IPEC Memòria de la Comunitat Pesquera de Palamós. Marina Pujol (Càtedra d’Estudis Marítims) i de Glòria Mauri (Associació Amics del Museu de la Pesca).
12.30-12.50. El fil de la memòria. Un projecte de recuperació de la memòria oral a l'Escala. Lurdes Boix, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, l'Escala
12.50- 13.10 Restauración, recuperación, rehabilitación y réplicas de embarcaciones tradicionales: cuatro ejemplos en Catalunya. Vicente García-Delgado, Associació Barcelona Fes-te a la mar
13.10 – 13.30 La patrimonialització del quillat Teresa. Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils
13.30 – 14.00 Torn de preguntes
14:00 Dinar
Tarda
16.00 Comunicacions
16.00 – 16.20 Les barraques de pescadors al litoral de la Costa Brava. Arquitectura i música popular, a càrrec de Jordi Turró, de la Fundació Ernest Morató, Palafrugell.
16.20 – 16.40 La recuperació del Pacurri, un quillat del 1932, a càrrec d’Amadeu Ros, de l’Associació Barques Tradicionals de Xàbia.
16.40 – 17.00 El patrimoni immaterial dels pescaires de la Catalunya Nord, a càrrec de Joan Lluís Valls, de la Universitat de Perpinyà
17:00 Pausa
17.15 Taula rodona:
Enric Garcia, Museu Marítim de Barcelona.
Joaquim Pla, Especialista en món marítim i Ex - president de l’Estrop
Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca
Miquel Martí, director del Museu de la Pesca
Moderador: Joan Lluís Alegret, antropòleg, professor d’antropologia social i cultural de la Universitat de Girona i director de la Càtedra d’Estudis Marítims – Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós -
18.15 Cloenda de la jornada
La inscripció a les Jornades és gratuïta
Per inscripcions:
Càtedra d'Estudis Marítims
(Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós)
Pl. Països Catalans, s/n
17230 Palamós
dir.cem@udg.edu
http://cem.udg.edu
T 972 60 12 44
F 972 31 21 44
Aquesta jornada es centrarà en la recerca en el camp de l'etnologia marítima i pesquera, disciplina que s’interessa per l’estudi de la varietat i complexitat dels processos tècnics, socials i simbòlics desenvolupats per les poblacions litorals en el seu procés d'interacció amb el medi marí, els seus recursos, i les relacions que aquestes poblacions estableixen amb altres que com elles també viuen de la mar, o sota la seva influència.
S’hi donaran a conèixer experiències realitzades o que s’estan duent a terme en l’actualitat en aquest camp, com per exemple, els projectes de recuperació i de patrimonialització d’antigues embarcacions de pesca que s’estan duent a terme a Cambrils i a Xàbia (Alacant), els estudis que sobre el patrimoni immaterial es fan a la Catalunya Nord, i investigacions sobre la memòria de les comunitats de pescadors de Palamós i l’Escala, entre altres recerques. Vegeu el programa adjunt.
Aquesta jornada, organitzada per la Càtedra d’Estudis (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i pel Museu de la Pesca, compta amb la col•laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona, de l’Ajuntament de Palamós i de la Confraria de Pescadors de Palamós, i són patrocinades per la Fundació Pere Tarrés i La Caixa. La seu de la jornada és la Casa del Mar de Palamós.
La inauguració de la jornada serà presidida per l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, pel vicerector de la Universitat de Girona, Joaquim M. Puigvert, i pel Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila
Programa de la Jornada
Matí
9:30 Rebuda dels participants i inscripcions.
10:00 Inauguració de la jornada a càrrec de l’alcaldessa de Palamós, del director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i del director de la Càtedra d’Estudis Marítims.
10:15 Ponència marc: Etnología marítima y patrimonio en uso a càrrec de Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca
11:00 Pausa cafè
11:30 Comunicacions
11.30 - 11.50 Projectes de recerca del Museu Marítim de Barcelona en el camp de l’etnologia marítima. Enric Garcia, Cap de l’Oficina de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona.
11.50 - 12.10 La recerca en el camp de l'etnologia marítima a la Catalunya Nord. Samuel Villevieille, Chargé de mission au Patrimoine Maritime, Conseil General Pyrenees-Orientales, Perpinyà.
12.10 – 12.30 El Projecte IPEC Memòria de la Comunitat Pesquera de Palamós. Marina Pujol (Càtedra d’Estudis Marítims) i de Glòria Mauri (Associació Amics del Museu de la Pesca).
12.30-12.50. El fil de la memòria. Un projecte de recuperació de la memòria oral a l'Escala. Lurdes Boix, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, l'Escala
12.50- 13.10 Restauración, recuperación, rehabilitación y réplicas de embarcaciones tradicionales: cuatro ejemplos en Catalunya. Vicente García-Delgado, Associació Barcelona Fes-te a la mar
13.10 – 13.30 La patrimonialització del quillat Teresa. Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils
13.30 – 14.00 Torn de preguntes
14:00 Dinar
Tarda
16.00 Comunicacions
16.00 – 16.20 Les barraques de pescadors al litoral de la Costa Brava. Arquitectura i música popular, a càrrec de Jordi Turró, de la Fundació Ernest Morató, Palafrugell.
16.20 – 16.40 La recuperació del Pacurri, un quillat del 1932, a càrrec d’Amadeu Ros, de l’Associació Barques Tradicionals de Xàbia.
16.40 – 17.00 El patrimoni immaterial dels pescaires de la Catalunya Nord, a càrrec de Joan Lluís Valls, de la Universitat de Perpinyà
17:00 Pausa
17.15 Taula rodona:
Enric Garcia, Museu Marítim de Barcelona.
Joaquim Pla, Especialista en món marítim i Ex - president de l’Estrop
Juan Apraiz, etnòleg marítim, capità de la marina mercant i tècnic en pesca
Miquel Martí, director del Museu de la Pesca
Moderador: Joan Lluís Alegret, antropòleg, professor d’antropologia social i cultural de la Universitat de Girona i director de la Càtedra d’Estudis Marítims – Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós -
18.15 Cloenda de la jornada
La inscripció a les Jornades és gratuïta
Per inscripcions:
Càtedra d'Estudis Marítims
(Universitat de Girona i Ajuntament de Palamós)
Pl. Països Catalans, s/n
17230 Palamós
dir.cem@udg.edu
http://cem.udg.edu
T 972 60 12 44
F 972 31 21 44
L'historiador Enric Garcia presenta a Palamós un nou llibre de la col·lecció Quaderns Blaus sobre els pirates i Palamós
L'acte va coincidir amb la inauguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània" al Museu de la Pesca.
El passat divendres 30 de novembre va tenir lloc al Museu de la Pesca la presentació del llibre de l'historiador palamosí Pere Trijueque "Pirates, esclaus i captius de Palamós". La presentació va anar a càrrec de Enric García, cap de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona, i comptà amb la presència de l'alcaldessa de Palamós Teresa Ferrés i del director del Museu de la Pesca Miquel Martí. La publicació representa el volum número 21 dins de la col·lecció Quaderns Blaus editada per la Càtedra d'Estudis Marítims.
Al llarg de la prensentació Enric García va destacar la importància que la pirateria i el corsarisme van jugar en la història moderna de la Mediterrània com a factor condicionant de l'evolució de les comunitats litorals i practicada per gairebé tots els països. Després de repasar les característiques principals del fenòmen de la pirateria nivell general va valorar la investigació de Pere Trijueque com la base que permet a la societat conèixer més a fons la realitat qüotidiana, els testimonis i els sentiments més íntims de les comunitats que patiren el flagell dels atacs: viles totalment destruïdes, famílies destrossades pel captiveri i l'esclavatge d'algun dels seus membres, les dures condicions a les presons del nord d'Àfrica, les estratègies seguides per poder pagar els rescats, les dificultats que trobaven els esclaus alliberats en tornar a casa... Per últim, va apuntar que lluny de ser una pràctica extingida, avui dia la pirateria continua existint a molts mars del món, a la vegada que pren noves manifestacions que són molt properes a la nostra societat.
Seguidament el públic assistent va poder compatir amb l'autor i el ponent la inaguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània", una exposició que pretén reconstruir la cronologia del fenòmen piràtic al Mare Nostrum, des de l'antiguitat fins a l'època moderna, posant èmfasi en aquells que van desembarcar a la vila de Palamós.
El passat divendres 30 de novembre va tenir lloc al Museu de la Pesca la presentació del llibre de l'historiador palamosí Pere Trijueque "Pirates, esclaus i captius de Palamós". La presentació va anar a càrrec de Enric García, cap de Recerca i Embarcacions del Museu Marítim de Barcelona, i comptà amb la presència de l'alcaldessa de Palamós Teresa Ferrés i del director del Museu de la Pesca Miquel Martí. La publicació representa el volum número 21 dins de la col·lecció Quaderns Blaus editada per la Càtedra d'Estudis Marítims.
Al llarg de la prensentació Enric García va destacar la importància que la pirateria i el corsarisme van jugar en la història moderna de la Mediterrània com a factor condicionant de l'evolució de les comunitats litorals i practicada per gairebé tots els països. Després de repasar les característiques principals del fenòmen de la pirateria nivell general va valorar la investigació de Pere Trijueque com la base que permet a la societat conèixer més a fons la realitat qüotidiana, els testimonis i els sentiments més íntims de les comunitats que patiren el flagell dels atacs: viles totalment destruïdes, famílies destrossades pel captiveri i l'esclavatge d'algun dels seus membres, les dures condicions a les presons del nord d'Àfrica, les estratègies seguides per poder pagar els rescats, les dificultats que trobaven els esclaus alliberats en tornar a casa... Per últim, va apuntar que lluny de ser una pràctica extingida, avui dia la pirateria continua existint a molts mars del món, a la vegada que pren noves manifestacions que són molt properes a la nostra societat.
Seguidament el públic assistent va poder compatir amb l'autor i el ponent la inaguració de l'exposició "Pirates a la Mediterrània", una exposició que pretén reconstruir la cronologia del fenòmen piràtic al Mare Nostrum, des de l'antiguitat fins a l'època moderna, posant èmfasi en aquells que van desembarcar a la vila de Palamós.29 de novembre del 2007
Pirates a Palamós
El Museu de la Pesca ens proposa apropar-nos a la història de la pirateria a la Mediterrània amb la inauguració de l'exposició "PIRATES A LA MEDITERRÀNIA" i la presentació del llibre "PIRATES, ESCLAUS I CAPTIUS A PALAMÓS".Divendres 30 de novembre a les 19 h tindrà lloc la inauguració d'aquesta mostra que es podrà veure fins el 2 de març.
"Pirates a la Mediterrània" és una exposició produïda pel Museu Marítim de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la part corresponent a la Mediterrània de la gran exposició de pirates que el Museu Marítim va realitzar l'any passat i que ara han convertit en itinerant.
Durant la inauguració de l'exposició, Enric García, cap de recerca del Museu Marítim de Barcelona, presentarà la reedició del llibre "Pirates, esclaus i captius a Palamós", una publicació de l'historiador local Pere Trijueque que ara s'inclou amb el número 21 a la col·lecció dels Quaderns Blaus, que editen el Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims.
Per tal d'apropar aquesta mostra al màxim nombre de públic, el Museu de la Pesca ha previst la realització de visites guiades per als escolars de la vila i per Nadal, concretament els dies 27 i 28 de desembre a la tarda, s'organitzaran visites guiades gratuïtes i activitats relacionades per a famílies.
21 de novembre del 2007
L’oceanògraf Carles Bas inaugura el curs acadèmic de la Càtedra d’Estudis Marítims
És un dels més reconeguts científics catalans, especialitzat en ecologia i gestió dels recursos pesquers.
El divendres 23 de novembre el Dr. Carles Bas Paired, oceanògraf emèrit de l’
Doctor en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de l'eminent Ramon Margalef. Va ser director del Laboratori de Blanes (1949-1962) i, fins al 1973, cap
Encara que ja es troba retirat de la investigació oficial, continua col·laborant en diferents iniciatives acadèmiques, com la de conferenciant, autor d’articles i la de professor al Màster Internacional en Economía y Gestión de
La conferència, junt amb les conferències d'anys anteriors, es pot descarregar en format vídeo i mp3 a la comunitat que la CEM disposa al Dipòsit Digital de la Universitat de Girona.
La Càtedra d'Estudis Marítims i Documare participen a la II Fira de Mostres Científica de la Universitat de Girona
La Fira s'emmarca en la 11º Setmana de la Ciència, una iniciativa que té per objectiu acostar la investigació i el coneixement científic a la societat.
Per segon any consecutiu la
A
L'exposició a l'estant va anar acompanyada de conferències en les que es van donar a conèixer diversos aspectes de la recerca que es dur a terme des de la seu palamosina. Dijous al matí
Per últim apuntar que l'any passat el duet format per Càtedra i Documare aconseguí el guardó que els distingia com el millor estand de
24 d’octubre del 2007
Aprendre a fer treballs de recerca: nova activitat pedagògica de Documare
L'activitat Aprendre a fer treballs de recerca s'inclou dintre del programa pedagògic Fem Arrels impulsat per l'Ajuntament de Palamós i el Museu de la Pesca.
Dimarts passat va començar l'activitat pedagògica organitzada per Documare "Aprendre a fer treballs de recerca", dirigida als alumnes de batxillerat amb l'objectiu d'aproximar els estudiants a les fonts d'informació i materials bàsics per a la investigació aplicada al camp marítim i pesquer: el medi ambient, la pesca i els pescadors, la navegació, la construcció naval, naufragis i salvament, Aquesta activitat s'emmarca en la línia de treball de Documare adreçada a assessorar i donar suport documental i tècnic als investigadors amateurs i professionals interessats en treballar la temàtica marítim i pesquera local i regional, una tasca recolçada pel Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims. Actualment dos investigadores procedents del Màster Internacional en Economia i Gestió de l'Activitat Pesquera organitzat per la Universitat de Barcelona i el CIHEAM estan fent la seva estada de recerca al centre: l'argelina Ghalia Ketta, sobre la inmigració magribí al sector del cèrcol al Port de Palamós, i la veneçolana Bárbara Álvarez sobre la primera venta dels productes pesquers també a Palamós.